Resultats de la cerca
Es mostren 1843 resultats
espai de Schengen
Aeronàutica
Espai de lliure circulació de persones, béns i serveis, sense fronteres interiors, integrat pels països europeus signants del Tractat de Schengen.
El 2025 l’espai de Schengen comprenia vint-i-set estats, vint-i-tres dels quals membres de la UE més quatre que no n’eren membres Islàndia i Noruega des del 2001, Suïssa des del 2008 i Liechtenstein des del 2011 La Gran Bretanya fins el febrer del 2020 membre de la UE i Irlanda han optat per mantenir-se fora de l’espai de Schengen, mentre que Bulgària, Xipre i Romania, també membres de la UE, hi tenen pendent l’ingrés Els requisits que ha de complir un estat per a formar-ne part són, a grans trets, disposar de la infraestructura necessària per a l’intercanvi d’informació sobre trànsit…
taxals
Botànica
Ordre de coníferes integrat per plantes llenyoses de ramificació simpòdica, no resiníferes, i de flors femenines amb un sol primordi seminal.
En són coneguts fòssils des del Terciari Comprèn la família de les taxàcies
sifonocladals
Botànica
Ordre de clorofícies integrat per algues filamentoses, simples o ramificades, de cèl·lules plurinucleades, amb un cloroplast parietal i amb molts pirenoides.
La isogàmia és la modalitat més freqüent de reproducció sexual També és comuna la reproducció asexual mitjançant zoòspores Comprèn formes marines i d’aigua dolça
Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya
Dret
Registre territorial integrat en el Registre General de la Propietat Intel·lectual que entrà en funcionament el mes de maig del 1996.
Disposa d’oficines de presentació de sollicituds a les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona El Registre empara la propietat intellectual mitjançant la inscripció o anotació dels drets dels autors sobre les seves obres literàries, artístiques o científiques També empara els actes i contractes realitzats entre vius o per causa de mort que es refereixen al dret de propietat intellectual i estiguin inscrits en aquest registre
Equip Crònica
La família de Carles IV (múltiple), de l' Equip Crònica
© Fototeca.cat
Equip d’artistes valencià, integrat per Rafael Solbes (València 1942 — 1981), Manuel Valdés (València 1940) i, inicialment, per Joan Antoni Toledo.
Foren els primers practicants del corrent anomenat Crònica de la Realitat, efectivament actiu des del 1965 Els elements del seu art s’iniciaren com una superació ètica de la frivolitat pop i derivaren després —amb una gran brillantor d’imatges— vers formulacions de tipus satíric en què fan conviure elements iconogràfics procedents de la cultura artística històrica i de la contemporània La seva tasca ha tingut una àmplia repercussió Del 1970 al 1981 el grup pintà uns tres-cents llenços aplegats en catorze sèries, els temes centrals de les quals són art i societat, el llenguatge plàstic i l’…
neoescolàstica
Filosofia
Cristianisme
Corrent filosòfic que al segle XIX comportà un retorn als grans clàssics medievals, sobretot Tomàs d’Aquino, per poder polemitzar més convincentment amb els nous moviments filosòfics.
Com a restauració de l’escolàstica, i més particularment del tomisme neotomisme, començà a Roma i no trigà a ésser encoratjada per Lleó XIII encíclica Aeterni Patris , 1879 provocà la creació d’importants centres filosoficoteològics a Lovaina per obra del cardenal Mercier, a Milà, a Friburg i a París, model per a molts d’altres de sorgits posteriorment, tant a Europa com a Amèrica, la major part dels quals d’una fecunditat inqüestionable Als Països Catalans la neoescolàstica té com a representants, en la primera etapa dels precursors, Baltasar de Masdéu, que influí en la futura neoescolàstica…
no-violència
Filosofia
Sociologia
Actitud que, sense renunciar a l’ús de la força, refusa d’emprar la violència i de tornar mal per mal.
Representa, alhora, un esperit de respecte i d’amor al proïsme, un mitjà de transformació radical de les societats i una finalitat per a les persones Síntesi de la tesi de la violència justa i de l’antítesi de l’actitud misticolegalista, esdevé una teoria i una praxi política que lluita per l’alliberament de la humanitat per mitjans estranys a la violència Cal cercar-ne les arrels en la filosofia de l’Orient antic Lao Tse, Confuci i del cristianisme Diversos grups pacifistes quàquers, mennonites li donaren un caire inicialment religiós, que durà fins a la Revolució Francesa A partir d’…
Castell de Centinyà (Coll de Nargó)
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, devia ser situat dins l’antic terme de Montanissell, annexat el 1969 al de Coll de Nargó El prat de Cintiniano és esmentat el 988 com a límit de les viles de Cuvilare i de Montanissell però el castell de Centinyà no és documentat fins l’any 1094 en el testament del seu propietari, Guillem de Taús, que va deixar a la seva muller Ermengarda el castell de Cintinna Segons un document conservat a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, l’any 1140, el comte Ermengol, la seva muller Elvira i llur fill Ermengol confirmaren la donació feta per Bernat de Taús, del…
Gil Vidal i Forga
Historiografia catalana
Historiador autodidacte, especialista en el moviment obrer, i polític.
Vida i obra Cursà estudis primaris i de comptabilitat Treballà en diversos tallers d’imatgeria religiosa i formà part del Centre Obrer d’Olot Practicà l’excursionisme i la fotografia El 1931, integrat a la candidatura republicana, fou elegit membre de l’Ajuntament olotí, on obtingué la Conselleria de Governació Segons Miquel de Garganta, «deixà fama d’home bo, reflexiu, recte i operatiu» Sindicalment s’afilià a la UGT Després de la Guerra Civil Espanyola fou reclòs en diverses presons gironines i hagué de passar onze mesos a la Presó Model de Barcelona Publicà L’evolució social a…
Demòcrates de Catalunya

Política
Partit polític català creat el 12 de juliol de 2015.
Donat d’alta en el registre de partits polítics el 31 d’agost, té l’origen en l’escissió que es produí aquest mateix any a Unió Democràtica de Catalunya UDC per les disputes sobre la independència de Catalunya Precedit d’un degoteig de baixes de càrrecs i militants, la direcció d’UDC convocà una consulta el 14 de juny sobre aquesta qüestió El resultat favorable a les tesis oficialistes de Josep Antoni Duran i Lleida comportà la baixa dels escindits i la creació de Demòcrates de Catalunya, formació de centre amb la independència de Catalunya com a prioritat en el programa Celebrà el Congrés…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina