Resultats de la cerca
Es mostren 1491 resultats
Els microcorifis: peixets de coure i afins
Característiques de grup Els microcorífis són insectes apterigots i ectògnats, de forma allargada i proveïts de tres filaments terminals Tenen el cos recobert d’esquames que hi fan dibuixos característics i reflexos metàllics És característica la seva manera de saltar, cosa que juntament amb el seu mimetisme, constitueix la seva millor defensa D’àmplia distribució, hom els pot considerar com a cosmopolites Viuen a llocs molt variats, bé que destaquen el petròfíls, i són actius tant de dia com de nit De vegades, en pondre’s el sol, se’n veuen grans quantitats saltant damunt les roques Pels…
Els odonats: libèl·lules i espiadimonis
Característiques de grup Els odonats o libèllules figuren entre els grups d’insectes ben coneguts de tothom, ja que, a més de la grandària i els colors del cos, la seva manera de volar crida l’atenció de qualsevol observador D’altra banda, els bonsobservadors coneixen també el seu desenvolupament, típicament hemimetàbol, gràcies a les característiques de les seves nimfes, que són formes aquàtiques i molt típiques pels seus hàbits depredadors aquestes, i també els imagos, figuren entre els principals insectes predadors dels ambients aquàtics Juntament amb els efemeròpters, els odonats…
pseudodominància
Biologia
Fenomen mitjançant el qual un organisme heterozigòtic per a un parell d’al·lels perd una porció del cromosoma que porta l’al·lel dominant, mentre que l’al·lel no dominant es manifesta fenotípicament.
lliri de neu
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de 15 a 25 cm, amb un parell de fulles linears i amb una sola flor blanca, penjant, acompanyada d’una bràctea espatàcia.
Es fa en boscs humits i en prats, als Pirineus i en altres contrades plujoses
campodea
Entomologia
Gènere d’insectes apterigots de l’ordre dels diplurs, amb el cos allargat, de 5 a 10 mm, de color blanc, acabat amb un parell de cercs, que viuen sota les pedres.
resistència de materials
Tecnologia
Branca de la tècnica mecànica que té per objecte la determinació de les dimensions que han de tenir les peces o els elements de les màquines o de les construccions, d’acord amb llur forma, els materials dels quals són fets, els esforços que han de suportar, les condicions de treball, etc, per tal d’ob.
ir el màxim aprofitament dels materials i un grau de seguretat suficient Totes les peces i els elements d’una construcció mecànica, arquitectònica, etc, són sotmesos a esforços que els deformen i provoquen fenòmens de fatiga en establir el projecte de la construcció cal que cada peça sigui dissenyada de manera que la fatiga admissible, per la seva forma i les dimensions, sigui molt superior dues vegades més gran o més que la fatiga real màxima resultant dels esforços als quals serà sotmesa en la construcció La resistència de la peça o de l’element també varia segons el punt, la superfície,…
Joan de Llinàs i Escarrer
Història
Militar
Militar.
Joan de Llinàs i d’Escarrer fou un dels quinze fills del matrimoni format per Joan de Llinàs i Farell i Maria Anna d’Escarrer El seu pare era cosí de Narcís Feliu de la Penya i rebé el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona l’any 1674 Fou un destacat membre del partit austriacista a Barcelona Seguí la carrera militar, a diferència del seu pare, que era un comerciant de prestigi Un cop Barcelona caigué en poder dels aliats de l’arxiduc Carles, fou nomenat cavaller L’any 1710 era alferes del regiment de la Reial Guàrdia Catalana, creada pel mateix Carles III d’Àustria Al final d’aquell mateix…
Mare de Déu de Buràs (Montanui)
Art romànic
Situació Sector de migdia d’aquest petit santuari, actualment en avançat estat de ruïna ECSA - MÀ Font Aquest santuari, ara en ruïnes, es troba a la serra de Casternui que tanca per la dreta l’entrada a la vall de la Valira de Castanesa És a 1 080 m d’altitud, en un replà que domina el vell nucli de Casterner de Noals Mapa 32-10 213 Situació 31TCH103013 S’hi arriba seguint el mateix itinerari que porta actualment a Casterner, és a dir, des del km 131 de la N-230 s’agafa primer la C-144 que va a Castillo de Sos i poc després la carretera de Bonansa A menys d’un parell de…
autogir
Transports
Aerodina en el qual la sustentació és obtinguda mitjançant un rotor, proveït de diverses aspes en funció d’ales, que gira sense acció de motor en virtut del fenomen de l’autorotació; el moviment de translació és aconseguit per qualsevol sistema de propulsió aèria, generalment hèlices.
El motor de l’autogir només acciona l’hèlice i serveix per a iniciar el moviment del rotor, que un cop ha adquirit la velocitat de règim, és desembragat d’aquell El control de l’aparell és fet mitjançant el rotor, l’eix del qual pot inclinar-se respecte a la vertical per tal d’aconseguir moviments ascendents i descendents, o girs a dreta i esquerra El buc de l’autogir conté el motor que acciona l’hèlice, l’estructura-suport del rotor, el tren d’aterratge, un pla vertical de cua per aconseguir l’estabilitat direccional i uns plans horitzontals de cua amb el guerxament necessari per a compensar…
Pinsà borroner
Àrea de nidificació del pinsà borroner Pyrrhula pyrrhula als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie sedentària que, a causa de la seva necessitat d’un hàbitat amb un cert grau d’humitat, només es troba com a reproductora a la zona montana de la Catalunya Nord i a l’anomenada Catalunya humida amb precipitacions anuals per damunt dels 600-700 mm, on manté una població relativament abundant, però més aviat dispersa A partir del final d’octubre o començament de novembre, ens arriben alguns migradors transpirinencs que ocupen, per una banda, una bona part de l’àrea de la cria,…