Resultats de la cerca
Es mostren 16714 resultats
corrent
Meteorologia
Massa fluida que es mou contínuament en una determinada direcció.
Pot actuar d’una manera permanent o accidental i moure's a grans velocitats o d’una forma imperceptible Quan el moviment es produeix en una massa d’aire en direcció horitzontal hom l’anomena vent, i si té direcció vertical, és un corrent de convecció Els corrents d’una massa aquosa poden ésser de diferents tipus si la massa corre per sobre dels continents i d’una forma continuada, serà un corrent fluvial o riu si és superficial, i subterrani si circula per sota la superfície si és una part de les aigües d’un oceà o d’una mar, hom l’anomena corrent marí També les acumulacions d’aigua glaçada…
principi d’Arquimedes

Principi d’Arquímedes
© Fototeca.cat
Física
Un dels principis fonamentals de l’estàtica de fluids, segons el qual un cos submergit en un fluid és afectat per una força ascensional (empenyiment d’Arquimedes) aplicada al metacentre igual al pes del fluid desallotjat.
Si hom suposa que el cos i el líquid són homogenis i de pesos específics γ 1 i γ 2 , i anomena P el pes del cos, i F la força ascensional, s’acompleix que P = V γ 1 i F = V γ 2 , on V és el volum del cos Si P > F , el cos s’enfonsa Si P = F , el cos neda entre dues aigües, i si P , el cos sura
fitat | fitada
Matemàtiques
Dit dels subconjunts, les successions, les funcions, etc que no prenen valors infinits.
Un subconjunt B d’un conjunt ordenat A ,≤ s’anomena fitat inferiorment en A si existeix algun element k ∈ A dit fita inferior de B tal que k ≤ x per a tot x ∈ B Anàlogament, si existeix un element k´∈A tal que x ≤k´ per tot x∈B , hom diu que B està fitat superiorment en A i que k´ és una fita superior de B Un subconjunt s’anomena fitat si ho està inferiorment i superiorment Aquest concepte s’estén de manera natural a successions i funcions, sempre en el context dels conjunts ordenats i es manté la terminologia emprada Així, una successió s’anomena fitada si el conjunt dels seus termes és…
tropisme
Biologia
Moviment d’orientació d’un animal o planta sota la influència unilateral d’un factor estimulant.
La resposta a l’estímul depèn exclusivament de la direcció Un tropisme és positiu si l’organisme o l’òrgan es dirigeix vers el focus de l’estímul, i negatiu si se n'allunyen Si l’orientació és segons la direcció de l’estímul es tracta d’un ortotropisme , i si és perpendicular o obliqua es tracta d’un plagiotropisme Segons el tipus d’estímul els tropismes reben noms particulars actinotropisme, fototropisme, geotropisme, haptotropisme, higrotropisme, quimiotropisme, termotropisme i traumatropisme
flotabilitat
Transports
Diferència entre la densitat d’un líquid i la d’un cos que hi sura.
Si aquesta diferència és gran, el cos resta a sobreaigua , si és petita, a cara d’aigua , si és nulla roman indiferent, a flor d’aigua o a mitges aigües , i si és negativa se'n va a fons La flotabilitat d’un vaixell ha d’ésser tal, que, bo i submergit el buc fins a la línia de flotació superior, resti prou volum fora de l’aigua a fi de poder navegar amb mal temps reserva de flotabilitat
funció holomorfa
Matemàtiques
Funció f
: U
⊂ℂ→ℂque té la propietat d’holomorfia.
La funció f definida sobre l’obert U és holomorfa en el punt z 0 ∈ U si és derivable en z 0 , és a dir, si existeix el límit La funció f és holomorfa en un obert U si és holomorfa en tot punt de U La funció f és holomorfa a l’infinit si existeix un nombre real positiu a tal que, per a tot z ∈ℂque verifiqui | z |> a, f és holomorfa en z
partenogènesi
Biologia
Varietat de la reproducció sexual que consisteix en el desenvolupament d’un gàmeta fins a arribar a formar un individu adult, és a dir, sense que hi hagi fecundació.
Generalment, el gàmeta és el femení, però hi ha espècies sobretot a les algues i els fongs on el fenomen partenogenètic es dóna també en els gàmetes masculins Entre els animals hi ha tres modalitats de partenogènesi l’arrenotòcia, quan origina exclusivament mascles, la telitròcia, si només dóna femelles, i la deuterotòcia, si es produeixen individus de qualsevol sexe Les dues últimes modalitats es distingeixen pel fet de presentar una partenogènesi cíclica , és a dir, una alternança més o menys regular de generacions produïdes per reproducció sexual normal i de generacions partenogenètiques…
sarrusòfon
Sarrusòfon baix
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta, de llengüeta doble i tub metàl·lic de secció longitudinal cònica, proveït de claus, que fou inventat pel director de banda de l’exèrcit francès W. Sarrus per tal de substituir els oboès i fagots en els grans conjunts de vent militars del segle XIX.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit de doble llengüeta i tub cònic Els sarrusòfons constitueixen una família de nou membres sopranino mi♭, soprano si♭, contralt mi♭, tenor si♭, baríton mi♭, baix si♭ i contrabaix mi♭, do o si♭ Inicialment foren construïts per l’empresa Gautrot de París, que els patentà l’any 1856 Tots ells són instruments transpositors, s’escriuen en clau de sol i tenen una extensió escrita que va del si♭2 al fa5 La seva digitació es basa en el sistema Böhm Els instruments més petits són rectes, mentre que el tub dels…
pomada
Farmàcia
Cosmètica
Preparació semisòlida de consistència tova anàloga a la del llard, amb un punt d’estovament superior i pròxim als 37°C, destinada a ésser estesa damunt la pell, amb una finalitat terapèutica o cosmètica.
Les pomades emulsió, aquoolioses o olioaquoses, fluides i fàcils d’estendre, són anomenades cremes Les pomades uspensió, formades per una base de greix o bé aquosa, amb un alt contingut en pols, són dites pastes Si les pomades contenen resines o bàlsams són ungüents si contenen cera d’abelles, blanca o groga, com a component fonamental, són cerats si la pasta conté aigua és una pasta aquosa , i si la base és una mescla de glicerina i midó, es tracta d’un glicerolat
inflorescència
Botànica
Conjunt de flors agrupades.
Les inflorescències són de dos tipus racemoses, botrítiques o indefinides , si l’eix creix indefinidament, i cimoses o definides , si l’eix acaba en una flor i el creixement esdevé lateral Una inflorescència és simple si les ramificacions de l’eix principal són uniflores, i composta si són multiflores Sovint les inflorescències presenten hipsofilles bràctees i bractèoles Entre les inflorescències racemoses cal esmentar l’ament, l’espàdix, l’espiga, el corimbe i el raïm, en les quals l’eix principal és el més desenvolupat també cal esmentar el capítol, el glomèrul i la umbella, en les quals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina