Resultats de la cerca

Adoptà una gran part de les idees de Marx, recollides al manifest fundacional, on hom afirmava que l’emancipació dels treballadors només podia ésser obra d’aquests mateixos i es pronunciava per la collectivització dels mitjans de producció Era organitzada en federacions locals i regionals i un Consell general Celebrà congressos a Ginebra 1866, Lausana 1867, Brusselles 1868 i Basilea 1869 La derrota de la Comuna de París aguditzà la polèmica entre els seguidors de Bakunin i els de Marx, i la Internacional s’escindí al congrés de la Haia del 1872 Els partidaris de Marx celebraren nous…

Té l’origen en l’empresa editorial El Gato Negro fundada el 1910 per Joan Bruguera i Teixidó Barcelona, 1885-1933, dedicada a la publicació de gèneres populars fulletons, novella rosa, policíaca i d’aventures, historietes illustrades, acudits, etc A la mort del fundador, els seus fills Francesc Barcelona, 1910-1962 i Pantaleó Bruguera Grané Barcelona, 1912-1990 continuaren el negoci El 1921 llançaren el setmanari infantil  Pulgarcito , base de la reorientació posterior, centrada en el còmic, de l’editorial El 1942 l’empresa es redenominà Editorial Bruguera Installada al barri del…

Ordenat el 1932, fou successivament vicari de Perafita i Sau 1933, Tona 1936, de la Pietat de Vic 1943, ciutat de la qual fou beneficiat de la catedral , director del Casal Diocesà d’Acció Catòlica, delegat diocesà de Migracions i oficial de Secretaria del Bisbat 1951, capellà del Monestir de Carmelites de l’Antiga 1955 i canonge honorari de la catedral 1996 Interessat de molt jove per l’astronomia, fou deixeble de Josep Pratdesaba mentre seguia la formació eclesiàstica al Seminari Tridentí de Vic L’any 1925 ingressà a la Sociedad Astronómica de España y América i el 1929 a la Société…

Estudià dret i periodisme a Barcelona Més endavant, es doctorà en dret i fou professor a la Universitat de Barcelona i a l’Escola de Periodisme del Centre d’Influència Catòlica Dirigí el diari Ausona Vic, el setmanari Crítica Madrid i Revista Europa Barcelona, i posteriorment fou sotsdirector d’ El Correo Catalán , en el qual destacà també com a comentarista polític Des de la direcció de l’Associació de la Premsa redactà una proposta sobre la clàusula de consciència i el secret professional que s’introduí en la Constitució del 1978 L’any 1986 dirigí el programa de debat Diàleg…

Nascut al febrer del 1906 amb el nom d’ El Mundo Deportivo , és la publicació esportiva més antiga que se segueix editant a Espanya i la segona més antiga d’Europa, per darrere de La Gazzetta dello Sport Inicialment, es publicà com a setmanari, però posteriorment fou bisetmanal del gener al setembre del 1923, trisetmanal 1923-24, quadrisetmanal 1924-29 i diari des del 1929 Fou impulsat per Jaume Grau i el seu primer director esportiu fou el pioner de la premsa escrita Narcís Masferrer tingué en l’encert periodístic de Josep Torrents la seva oportunitat d’expansió Després de la guerra civil…

Es doctorà en dret civil, canònic i administratiu l’any 1879 Fundà L’Arc de Sant Martí , setmanari catalanista de Sant Martí de Provençals 1884-91, del qual fou redactor, i collaborà a Diari Català , La Renaixença , La Veu de Catalunya , El Pensament Català  i La España Regional , publicacions des de les quals es convertí en un dels primers teòrics del catalanisme polític, encara des de plantejaments vuitcentistes Alguns d’aquests textos foren recopilats molt més tard a Articles catalanistes 1888-1891 1982 Fou un dels fundadors de l’Orfeó Català, de la Lliga de Catalunya i de la Unió…

De família benestant, es posà aviat al capdavant del negoci tèxtil patern, però s’arruïnà en les empreses de teatre que promogué tant a Barcelona com a Madrid Figura representativa de la bohèmia de la fi del segle XIX, és recordat sobretot per un saborós anecdotari, de vegades apòcrif Participà en activitats dels tallers de Frederic Soler i els seus amics i escriví diverses comèdies de costums, entre les quals destaca Don Gonçalo o l’orgull del gec 1891, que obtingué un gran èxit i dibuixa amb precisió canvis socials i generacionals significatius de la societat barcelonina del seu temps Poc…

Vida i obra Ordenat de sacerdot 1906, tot el seu ministeri sacerdotal transcorregué a la collegiata de Xàtiva, al principi com a vicari, després com a beneficiat i, finalment, com a canonge arxiver i cronista 1917 De personalitat polifacètica, participà en diversos certàmens literaris, on guanyà alguns guardons, entre els quals el primer accèssit a la flor natural També fou director durant molts anys del setmanari El Obrero Setabense , on publicà la majoria de les seves investigacions i articles sobre dades per a la història de Xàtiva i poesies tant en castellà com en català Així…

Vida Des de l’adolescència visqué a Barcelona, i formà part d’una companyia d’afeccionats amb Antoni Piera i Manuel Salvat Es casà amb l’actriu Matilde Xatart, filla de l’actriu Anna Solà Amb la seva companyia conreà l’opereta, la revista, la comèdia i el sainet, tant en castellà com en català al Teatro Nuevo del Parallel barceloní Durant la temporada 1914-15 escriví, muntà i interpretà Monterograff , una revista de varietats pionera que esdevingué tot un èxit, i de la qual sembla que se’n filmaren tres resums Triomfà amb la revista Arriba el telón , estrenà obres líriques en català i dirigí…

Vida Desenvolupà la pràctica amateur en formats sempre de pas estret des del 1967 i més tard en vídeo, amb caràcter de creació personal i conreant tota mena de gèneres Els seus curts més rellevants són Reversió 1973, argumental premiat arreu pels seus valors poètics i narratius Ritual 1982, documental que s’emeté per la televisió francesa, i The Making-of the Film "Accident" 1992-95 vídeo, un reportatge del film de Jan Baca i Toni Garriga, que rebé la medalla d’or al Festival de Gran Bretanya 1998 També dirigí un parell d’obres de teatre amb el grup local Arlequí de Paper i escriví al …