Resultats de la cerca
Es mostren 9263 resultats
França 2016
Estat
El passeig dels Anglesos de Niça l’endemà de l’atemptat amb un camió que va atropellar mortalment 84 persones el 14 de juliol © Michel Abada L’atemptat gihadista del 14 de juliol a la ciutat de Niça va colpejar de nou França, esdevinguda objectiu preferent internacional des del 2015 Fins a 84 persones van morir atropellades per un camió llançat contra una multitud durant la celebració de la festa nacional francesa Un mes abans, el 13 de juny a París, un policia i la seva dona van morir apunyalats per un altre presumpte gihadista francès Aquests atacs van consolidar el suport a la candidata…
Tunísia 2016
Estat
Durant l’any 2016 el Govern del país va patir diverses crisis de confiança El 4 de gener es van nomenar 12 nous ministres per a intentar millorar l’efectivitat governamental en la lluita contra el terrorisme i reactivar l’economia Tanmateix, es va produir una nova escissió dins del partit governamental Nidaa Tounes Tan important o més va ser la pèrdua de la confiança parlamentària en el Govern encapçalat per l’anterior primer ministre, Habib Essid, i la seva substitució per Youssef Chahed, del Nidaa Tounes El 20 d’agost es va presentar el nou Govern d’unitat nacional, que va…
Polònia 2010
Estat
Al mes d’abril, l’Estat polonès va viure una de les sacsejades més importants de la seva història, arran de l’accident aeri que va patir l’avió presidencial en què viatjava el president Lech Kaczyñski Noranta-sis persones, entre les quals es trobava el mateix president, l’expresident de Polònia Ryszard Kaczorowski, a més del governador del Banc Central polonès, el cap de l’estat major de la Defensa, el viceministre d’Afers Estrangers, diputats, entre d’altres persones civils i militars, van morir en estavellar-se l’avió a la ciutat russa de Smolensk, quan es dirigien a participar en la…
Colòmbia 2014
Estat
Les eleccions presidencials i legislatives van acaparar l’atenció de l’agenda política durant el primer semestre de l’any, encara que hi va haver una abstenció molt elevada, de prop del 60% En les eleccions legislatives, celebrades el 9 de març, es va fer encara més evident el grau de fragmentació partidària després del procés de transformació dels darrers anys que va acabar amb el bipartidisme, però en canvi van romandre els lideratges personalistes forts Els tres partits que donen suport al president Juan Manuel Santos Liberal, Cambio Radical i Partido de la U van guanyar la…
Partit Republicà Radical
Política
Grup polític que hom decidí de constituir el 6 de gener de 1908 a Santander, en ocasió d’un discurs que hi feu Alejandro Lerroux.
Volgué ésser la cristallització organitzativa arreu de l’Estat espanyol del lerrouxisme, però de fet i durant molt de temps la seva força continuà basant-se en el pes electoral a la ciutat de Barcelona I tanmateix, en aquesta ciutat, després de tenir un paper ambigu durant els fets de la Setmana Tràgica , perdé part del suport obrer que inicialment havia assolit Políticament, aviat abandonà el revolucionarisme verbal anterior i institucionalitzà una xarxa d’interessos econòmics basada en el domini de l’ajuntament de Barcelona, especialment en 1909-11, quan disposà de majoria absoluta, i en…
Partit Democràtic
Política
Grup polític format com a Partit Democràtic-progressista per l’abril del 1849 a Madrid a partir del projecte de programa que l’ala esquerrana del partit progressista —els diputats José Ordax Avecilla, Nicolás María Rivero, Aniceto Puig i Manuel Aguilar— havia presentat pel desembre del 1848.
S'hi demanava el ple reconeixement dels drets i les llibertats individuals, el sufragi universal, la completa desamortització civil, l’aboliment de les quintes, etc Aquesta plataforma, juntament amb una política governamental molt repressiva de fet estigué sempre en la clandestinitat excepte en 1854-56, permeté al nou grup d’ésser l’únic i fràgil suport d’una àmplia gama de tendències polítiques amb progressistes, republicans i elements socialitzants, coincidents en la reivindicació d’unes llibertats democràtiques mínimes El seu primer comitè organitzador fou impulsat sobretot…
Zenón de Somodevilla y Bengoechea
Història
Marquès de l’Ensenada.
De família noble, ingressà en la marina Després d’ocupar els càrrecs de comissari de marina de Cadis 1728 i Ferrol 1732, tingué un paper fonamental en la política italiana de Felip V i ajudà els fills d’aquest en llurs pretensions sobre Itàlia Per la seva collaboració en la conquesta de Nàpols Carles VII de Nàpols li donà 1736 el marquesat A la mort del ministre José del Campillo y Cossío 1743, Felip V li confià les secretaries d’hisenda, de guerra, de marina i d’Índies Continuà al davant de la política espanyola amb Ferran VI , des del 1746 En el terreny de la política internacional fou…
Felip Dalmau de Rocabertí i de Montcada
Història
Vescomte de Rocabertí (Felip Dalmau I).
Fill i successor del vescomte Jofre V Tingué una participació destacada en la guerra dels Dos Peres, tant en els aspectes militars com en els diplomàtics Després de lluitar el 1357, el 1361 anà a Castella amb el vescomte Bernat II de Cabrera i el baró Gilabert VI de Cruïlles per signar una pau que resultà efímera es distingí tot seguit combatent a Aragó Caranyena, 1363 i al País Valencià Aiora, 1364 i assistint a la signatura de la pau de Sos amb Navarra 1364 L’ajusticiament del gran privat Bernat II de Cabrera 1364, amb el qual l’unia una gran amistat junts havien lluitat contra els comtes…
Maria Encarnació Roca i Trias
Història del dret
Jurista.
Llicenciada 1966 i doctorada en dret per la Universitat de Barcelona , des del 1979 és catedràtica de dret civil en aquesta mateixa universitat i fins el 1998 hi dirigí la càtedra de dret civil català Duran i Bas N'ha estat, a més, vicerectora i secretària general 1986-93 L’any 1995 ingressà com a membre numerari a l' Institut d'Estudis Catalans Ha estat professora visitant en diverses universitats, entre les quals cal esmentar el Wolfson College d’Oxford 1995 i 1998 i ha participat com a ponent en nombroses conferències jurídiques internacionals Des del 1996 és directora de la Revista…
Marià Vayreda i Vila

Marià Vayreda i Vila
Pintura
Literatura catalana
Pintor i escriptor.
Vida i obra Acabat el batxillerat i havent estudiat a l’Escola de Dibuix i al Centre Artístic d’Olot, després de la mort dels seus pares s’incorporà a l’exèrcit carlí, dins el qual fou ajudant del general Tristany i formà part de l’estat major de Francesc Savalls Ferit d’una mà, s’exilià a Seta Llenguadoc, prop del seu germà, el pintor Joaquim Vayreda , i de Josep Berga i Boix, fins a l’acabament de la guerra Passà un període entorn del 1876 d’aprenentatge al taller del pintor Gérome, a París, i, de retorn de l’exili, continuà la seva formació a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, entre el…
,