Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Callús, al lloc de Boadella No degué passar de capella rural El lloc de Boadella és documentat des del 993 l’església apareix el 1025, quan hi havia una terra de Sant Pere a Viladelleva, però la notícia important la trobem el 1033, quan es produí una donació entre germans de la família Montcada d’un important alou compost de les esglésies de Santa Maria i de Sant Pere, amb cases, una torre que hi havia al puig de Sant Pere i uns molins que hi havia al riu Cardener Per les afrontacions creiem que el puig de Sant Pere és l’actual de Boadella, on hi ha…

Hi ha poques notícies que parlen d’aquesta església, situada en el nou castell que els Pinós feren construir a Llo a mitjan del segle XIII, prop del poble i l’església de Sant Fructuós L’any 1259 Galceran IV de Pinós va reconèixer que el seu difunt pare havia donat a l’església de Sant Feliu de Castellvell de Llo un mas en franc alou ell en feu la cessió efectiva a l’esmentada església i al seu donat i, a més, concedí a l’església de Sant Miquel, que ell havia fet construir dins el nou castell de Llo, el delme dels masos de Torrent, dins la parròquia de Llo Segons s’estableix, el…

La capella de Sant Cristòfol de Can Bordoi és situada al costat de la casa homònima, al coll de Can Bordoi, prop de Castellvell de Llinars L’esglesiola es troba documentada des de l’any 1025, en un instrument conservat als Libri Antiquitatum de la catedral de Barcelona Es tracta d’una donació feta per un tal Bernat a la seva àvia Hem d’un alou a la casa de Sant Cristòfol del Far A partir d’aquest moment la documentació és escassa, fins al punt de no tenir-ne més notícies fins a les visites pastorals del segle XIX, on apareix esmentada com a dependent de Santa Maria de Llinars La història d’…

D’aquesta església, que era a prop del mas de Pèiralada, situat a uns 8 km de Sant Pau de Fenolhet en direcció a Caudièrs de Fenolhet no en resten vestigis A l’indret es conserva un edifici medieval que la gent de la contrada associa amb l’església de Sant Pèire, però que per la seva estructura es correspon més a un edifici de tipus civil i militar que no pas a una església Tanmateix, l’antiga església de Sant Pèire de Pèiralada ha deixat empremtes documentals de la seva existència Hom sap que estigué subjecta al monestir benedictí de Sant Martin de Les, situat a la riba esquerra…

El lloc de la Torre, anomenat en els primers temps de l’edat mitjana Asillac, apareix consignat des del principi del segle X La referència més antiga sobre la seva església és de l’any 938, en què Gairol, fill d’Alienard, va vendre a Guadall, bisbe d’Elna, dues terceres parts de la vila de la Torre, altrament dita d’Asillac, amb l’església de Sant Jaume Set anys més tard, el bisbe Guadall va donar en franc alou a l’església d’Elna aquestes dues terceres parts Durant el segle XI l’església parroquial de la Torre va ser infundada al llinatge dels Salses-Pià Això és el que es desprèn d’un…

El veïnat de Brangolí, dit anteriorment Vilangolí, és situat a la part septentrional del terme d’Enveig, a l’esquerra del riu del mateix nom El topònim del lloc alode de Villanguli , és citat en la documentació l’any 1067 Posteriorment, la villa de Vilanguli , possessió de Ramon d’Enveig, fou llegada a Ramon Ponç de Saga o als seus fills, segons s’exposa en el testament del primer, atorgat el 16 de maig de 1122 Al segle XIII, l’any 1244, hi ha notícia que Bernat d’ Ozeyr vengué a l’hospital major de Puigcerdà un mas dit de l’Església, al lloc de Vilangolí De la seva església…

Vida Inicià els seus estudis a València i durant un cert temps formà part de la Banda Municipal d’Alacant La figura i el mestratge de P Pérez i Gascón l’influïren poderosament, tant en el vessant pedagògic com en la seva posterior decisió d’organitzar grups corals El 1860 creà l’Orfeó Valencià, una entitat pionera al País Valencià, encara que de curta vida Penella fundà la primera Escola Municipal de Música de València i organitzà bandes de música Des del 1899 fou professor de música a l’Escola Normal Superior de Mestres Publicà diferents mètodes, com el Método elemental para piano 1879, els…

Amb 333 m de corda i una capacitat per a 2000 espectadors, fou precedit pel Velòdrom de So N’Espanyolet 1893-1911, impulsat pel club Veloç Sport Balear , que substituí pel de Tirador, la construcció del qual s’inicià el 1898 Des del 1904 s’hi celebraren diverses edicions del Campionat d’Espanya de velocitat i fins el 1965, any d’inauguració del Velòdrom d’Anoeta Sant Sebastià, fou considerat el millor de l’estat per a l’alta competició La victòria al Campionat del Món de persecució de  Guillem Timoner  1955 contribuí a projectar internacionalment la pista del Tirador També hi competí sovint…

Fou fundat l’any 1929 amb el nom de Barceloneta Amateur Club denominació que mantingué fins l’any 1939 Tingué el seu origen en una penya d’amics denominada Lobos de Mar, formada per treballadors de La Maquinista Terrestre i Marítima Els socis impulsors foren Joan Capellades, Francesc Pros, Alexandre Mústich, Andreu Borrego i Ramon Mas A l’inici, els entrenaments es realitzaven a la piscina de Montjuïc El 1961 emergí la figura de Joan Fortuny, que donà al club fins a quaranta-sis títols de campió d’Espanya i cinquanta-set rècords estatals L’any 1968 començaren a utilitzar una…

Quedà inscrita a nom de l’aleshores president del club, Francesc Miró-Sans La publicació era de caràcter setmanal i donava una àmplia informació del club, amb una destacada part gràfica Els primers anys ajudà a promocionar la construcció del Camp Nou Hi collaboraren personalitats com Manuel Ibáñez Escofet, Josep Morera Falcó, Joaquim Muntañola, Juan José Castillo, Mas Casals, Enrique Fernández, Justo Conde o F Peris Vidal En morir Barnils el 1961, fou substituït pel seu germà Carles, collaborador de la revista sota el pseudònim de Be-uve El 1965 el gros de la redacció abandonà…