Resultats de la cerca
Es mostren 68262 resultats
tempestat
Meteorologia
Intensa borrasca local que va associada a un cúmul o nimbe gros i dens, on hi ha corrents ascendents d’aire molt forts.
La tempestat va acompanyada normalment de trons i llamps, i la pluja és intensa, generalment, en un espai curt de temps De bon començament el corrent d’aire ascendent origina, per condensació del seu vapor d’aigua, un núvol que es va engrandint i enlairant gradualment Quan plou, en caure la pluja, es produeix per arrossegament un corrent d’aire ascendent L’aire és fresc i produeix fortes ratxades de vent en el sòl En estendre's el corrent d’aire descendent, cessa el corrent ascensional Llavors els núvols s’estenen i es forma una capa de cirroestrats o altoestrats Les tempestats…
fantàstic | fantàstica
Unicorn, animal fabulós representat al costat d’una dama en un tapís conservat al Museu de Cluny
© Corel Professional Photos
Art
Cinematografia
Literatura
Dit de l’art i dels gèneres literari o cinematogràfic caracteritzats per llur temàtica irreal, nascuda de la fantasia, per l’aparició d’elements i de personatges imaginaris i extranaturals o per la incorporació de tècniques que creen una atmosfera d’irrealitat.
Llurs recursos són el desafiament de les lleis de la física, la desaparició de límits entre la vida animal i la humana, l’aparició d’animals fantàstics, d’éssers desproporcionats, de vampirs, de fantasmes, de bruixes o de diables, i el tractament de temes com la mort, les metamorfosis, els mites, etc L’ art fantàstic s’ha manifestat en l’escultura, l’arquitectura, la decoració i, sobretot, la pintura A l’edat mitjana, l’escultura i la pintura representen escenes fantàstiques on el diable és l’element més important al Renaixement, la pintura alemanya i la flamenca conrearen…
taula harmònica

Taula harmònica de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En els instruments cordòfons, superfície rígida i flexible -generalment de fusta- que rep directament l’energia vibratòria de la corda, a través d’un o més ponts (pont), i la transmet a l’aire en forma d’ones sonores.
És habitualment una superfície de fusta o altres materials pell, materials sintètics, parallela a la direcció i al pla de les cordes en les cítares cítara , i perpendicular en les arpes arpa Sobre aquesta taula s’hi fixen els elements de transmissió de les vibracions ponts, celletes, clavilles i clauets o botons En alguns instruments la tapa tanca un espai buit, formant un ressonador anomenat caixa harmònica o caixa de ressonància Com a part estructural suporta la tensió i pressió de les cordes i això fa que les seves propietats mecàniques siguin…
rebuig
Tecnologia
Residus, retalls, etc, sobrants de la matèria emprada en alguna operació o sotmesa a algun procés, que no són aprofitables directament en la mateixa operació.
Els rebuigs són eventualment aprofitables, sovint després d’ésser sotmesos a alguna transformació o a algun tractament
sindicació d’accions
Economia
Dret mercantil
Limitació que hom fa del principi de la lliure transmissió d’accions, assignada d’una manera expressa en els estatuts d’una societat, o bé per una obligació que els accionistes assumeixen voluntàriament.
El fet de posar límits a la lliure transmissió d’accions, anomenat també pacte de sindicació, obeeix a la precaució dels socis fundadors d’evitar que el control de la societat passi a d’altres persones, o bé simplement per a mantenir estable el nombre d’accionistes o el valor de l’acció Els dos tipus de clàusules limitatives més conegudes són la clàusula de consentiment, segons la qual la societat ha d’aprovar cada acte de transmissió d’accions, i la clàusula de coneixement o de tempteig, segons la qual la societat ha de conèixer cada possibilitat de…
home soliu
Història
Dret català
Del segle XII al XV, a la Catalunya Vella, l’home propi o de remença que estava sota la dependència exclusiva d’un sol senyor i no podia prendre terres d’altres en emfiteusi.
Generalment, la condició d’home propi portava inherent la condició de soliu i no sotmetre's a altre vassallatge Els homes solius no podien ésser protegits per cap altre senyor, ni tan solament pel rei, davant el seu senyor directe, ni desemparar el mas o la borda sense redimir-se, i menys refugiar-se en viles, ciutats, castells ni altres llocs privilegiats Segons els autors dels segles XIV i XV, els homes solius es dividien en tres menes rústecs , o sia els homes de mas, borders , els que habitaven una borda i joves homes , els que depenien del mas o la borda…
manuar
Indústria tèxtil
Màquina emprada en la filatura per a produir un estiratge en un conjunt de vetes o cintes procedents de la carda o la pentinadora, prèviament doblades per tal de compensar-ne les irregularitats.
En general l’estiratge del manuar és molt semblant a la quantitat de vetes de l’entrada de 6 a 8, de manera que la veta de manuar obtinguda té un gruix semblant al de les vetes d’alimentació És corrent de donar a les vetes de dos a quatre passos successius de manuar, abans de passar a la metxera El manuar és format per uns suports que guien les vetes, les quals es desenrotllen d’uns bots situats a sota, i les introdueixen en els cilindres d’estiratge generalment quatre parells, els quals giren a velocitats creixents A la sortida de l’estiratge hi ha un embut condensador, que reuneix novament…
mutarotació
Química
Fenomen consistent en el canvi del poder rotatori específic d’una substància dissolta en aigua o en algun altre dissolvent.
L’activitat òptica o el poder rotatori de la glucosa en solució aquosa és de α D 2 0 = +109,1° i decreix lentament fins a α D 2 0 =+52,5°, més de pressa en calent i gairebé instantàniament en presència d’àlcalis Això és degut a l’existència de dues formes de la d+glucosa la α-glucosa i la β-glucosa i a la transformació de la α-glucosa original en una mescla de les dues formes α i β
neuràlgia
Patologia humana
Dolor intens en forma de crisis paroxismals de caràcter pulsatiu o lancinant que s’irradia pel territori de distribució sensitiva d’un nervi perifèric.
Les neuràlgies són conseqüència de fenòmens d’excitació i irritació dolorosa dels nervis sensitius, produïdes generalment per irritacions mecàniques o inflamatòries sense que es presenti sempre lesió anatòmica
concòrdia
Història
Entesa entre diverses poblacions reials o senyorials per tal de fer cara, amb una sola organització de milícia, a bandolers, lladres i altres malfactors.
Les concòrdies o unions unió sovintejaren molt i foren l’arma més eficaç durant els s XVI i XVII, al Principat de Catalunya, per lluitar contra els bandolers