Resultats de la cerca
Es mostren 6799 resultats
llengua de signes
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels sistemes de signes coherents (sobretot amb les mans) emprat per a la comunicació habitual en una determinada comunitat de persones, generalment sordes.
Característiques generals de les llengües de signes Cal no confondre les llengües de signes amb accions de mim o imitacions gestuals d’objectes, accions, etc, encara que aquestes hi puguin ser utilitzades amb alguna freqüència com en qualsevol sistema lingüístic, els signes confegits amb les mans són convencionals i arbitraris, sense cap relació material amb l’objecte o concepte que expressen És també errònia la idea que les llengües de signes constitueixen una ‘traducció’ o ‘versió’ dels signes orals, bé que ocasionalment algun signe pot tenir aquest origen En aquest sentit, el lèxic i…
Esparta
Ciutat
Capital del nomós de Lacònia, al Peloponès, Grècia, emplaçada aproximadament al lloc de l’antiga Esparta, o Lacedemònia.
Aquesta, a l’època micènica, constituí un estat federal que integrava nou principats, sota l’autoritat del monarca espartà la més famosa família reial d’aquell moment fou la dels atrides, que alhora governava Argos i Micenes Primitivament habitada pels aqueus, al segle XII aC els doris envaïren el territori espartà tres segles després hi constituïren una federació de quatre estats obes , als quals s’afegí un cinquè estat, format per la població aquea d’Amiclea pel damunt de les cinc obes , dues famílies constituïren les dues dinasties que regirien simultàniament l’estat els Agíades, aqueus,…
Danubi
El Danubi a Budapest
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Europa central que neix a la Selva Negra, a 1.078 m d’altura, prop de Donaueschingen i a menys de cent metres de la partió d’aigües amb el Rin (2.860 km de longitud i 817.000 km2 de conca).
Al començament s’encaixa en la plataforma calcària de Suàbia, empès pels afluents de la riba dreta Més endavant penetra en el massís cristallí de Bohèmia i hi obre gorges profundes, a l’entrada i a la sortida de les quals hi ha ciutats importants Passau, Linz, per exemple que han esdevingut nusos de comunicació i nuclis industrials El Danubi esdevé riu de plana un cop entrat a Hongria, prop de Budapest Travessa la conca de Pannònia i hi rep les aigües del seu gran afluent, el Tisza, quan reprèn la seva direcció normal oest-est, després del tram nord-sud que ha seguit en travessar Hongria Una…
pesta

Vue du Cours pendant la peste de 1720, oli sobre tela de Michel Serre (1721)
(CC0)
Patologia humana
Malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, que es transmet per puces que parasiten petits mamífers (molt especialment rates).
La infecció en humans es produeix directament per la picada de les puces o per la mossegada de mamífers infectats molt especialment rates, i també pel contacte amb materials o teixits infectats o per inhalació El bacteri Yersinia pestis , aerobi i gramnegatiu, fou descobert simultàniament per Shibasaburo Kitasato i Alexandre Yersin l’any 1894 Presenta tres formes típiques la pesta septicèmica poc freqüent, amb invasió ràpida de la sang, febre molt alta, coma i mort, la pesta pulmonar també mortal, amb febre, dispnea, tos i expectoració sangonosa i la pesta bubònica més freqüent i no tan greu…
baptista
Cristianisme
Membre d’una de les principals esglésies anomenades lliures o ‘no conformistes‘ dins el protestantisme.
La característica principal d’aquesta església és el baptisme per immersió L’antecedent històric més proper als baptistes és el moviment anabaptista El 1606 el prevere aglicà John Smith organitzà un grup dissident a Gainsborough Lindsey, que el 1608 es traslladà a Holanda i el 1609 fundà una església a Amsterdam En 1611-12 fou organitzada a Londres la primera església baptista en territori anglès, fundada per Thomas Helwys, que fou perseguit i morí empresonat vers el 1616 Fou el primer que a Anglaterra defensà el dret de tots els homes a la llibertat religiosa Els baptistes s’establiren més…
organisme modificat genèticament
Ecologia
Organisme viu al qual s’ha modificat el patrimoni genètic mitjançant tècniques de biotecnologia, ja sigui de gens propis o per introducció de gens aliens, amb l’objectiu de donar-li propietats noves.
La introducció d’OMG al medi pot suposar un problema ecològic si la forma modificada desplaça la forma natural fins i tot poden donar-se processos de transferència lateral entre espècies properes El 2003 la Unió Europea establí una normativa, que entrà en vigor el 2004, segons la qual s’estableix l’etiquetatge obligatori dels OMG L’objectiu general de les modificacions genètiques és conferir als organismes seleccionats característiques que es consideren d’interès Dins d’aquest objectiu general, la utilitat actual dels organismes genèticament modificats s’organitza al voltant de quatre grans…
gremi
Història
Corporació professional de menestrals, obligatòria, exclusiva i privilegiada, reconeguda oficialment pels poders públics, municipals o reials.
Fou un element característic de la societat estamentària des del s XIII fins al XIX, que conservà els trets bàsics sota una pluralitat de formes i de terminologia oficis, collegis, confraries, arts, etc El sistema gremial fou un fenomen essencialment urbà, que només assolí un desenvolupament extens a les capitals i les ciutats importants L’origen és relacionat amb el desenvolupament de l’autonomia municipal i la revifalla de l’artesania i del comerç, a partir del s XII Era basat alhora en la comunitat de treball i en els factors religiosos i assistencials Les ordinacions evolucionaren cap a…
Antoni Ferrando i Francès

Antoni Ferrando i Francès
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Doctor en filosofia i lletres 1976 per la Universitat de València, on el 1983 fou nomenat catedràtic de filologia catalana, amplià estudis a la Gran Bretanya i als Estats Units d’Amèrica Director de l’ Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana 1983-86 i 1992-2001, des del 1982 està al capdavant de la collecció “Biblioteca Sanchis Guarner” d’aquesta mateixa institució, i els anys 1986-2002 dirigí Caplletra Revista internacional de filologia És membre numerari de la Secció Filològica de l’ Institut d’Estudis Catalans 1985 i de la junta de govern de l’ Associació Internacional de…
,
Democratic Party
Política
Grup polític nord-americà que nasqué a la fi del segle XVIII amb motiu de les discussions que sobre els poders del govern nacional tingué la convenció de l’any 1787.
Integrà els partidaris republicans com a concepte oposat a monarquia de Jefferson, que volien una participació més àmplia en el govern Fundat el 1792, arribà a la presidència per primera vegada amb Thomas Jefferson el 1801 i, des d’aleshores, no abandonà el poder durant més de mig segle, tret d’un petit parèntesi L’extracció dels seus membres fou majoritàriament aristocràtica fins el 1829, que fou elegit president Andrew Jackson Geogràficament, els demòcrates eren en bona part habitants del sud dels EUA El problema de l’esclavatge dividí el partit en la convenció de Charleston presentà dos…
Castellví

Armes dels Castellví
Llinatge de l’estament militar, establert al Regne de València arran de la reconquesta al segle XIII.
En fou l’estirp documentada Gonçal de Castellví mort vers el 1391, primer senyor de Carlet i uixer d’armes del rei El llinatge es dividí en diverses línies Línia troncal de Carlet fundada per Galceran de Castellví i Maçana , tercer senyor de Carlet, de Benimodo i de Massalet, net de Gonçal El seu besnet, Galceran de Castellví i Vic , setè senyor de Carlet, vinculà els seus estats establint un vincle agnatici Al seu net Jordi de Castellví i López de Mendoza , desè senyor de Carlet i de Tous i Terrabona, li fou concedit el títol de comte de comtat de Carlet el 1604 serví Felip II de Castella…