Resultats de la cerca
Es mostren 3484 resultats
Joan Pau Canals i Martí
Indústria tèxtil
Fabricant d’indianes i químic.
Fill d’ Esteve Canals i Guerau , n’heretà la fàbrica S’interessà pels problemes del tenyit de tèxtils Anà a Madrid el 1760 com a diputat dels fabricants catalans per tractar amb la Junta General de Comercio y Moneda, que li encarregà d’estudiar la forma d’estimular el conreu que a Mojados i en altres pobles de Valladolid feien de la roja la millora que aconseguí permeté que el 1768 la producció es pogués usar a les fàbriques de Catalunya i fins i tot fer exportació L’èxit li valgué el càrrec de director i visitador general de tints del regne i inspector del ram de la roja 1764 La Junta…
Antoni Camps i Fabrés
Literatura
Industrial i poeta romàntic.
Estudià filosofia i idiomes a Barcelona Empresari tèxtil i d’ideologia tradicionalista i conviccions catòliques, fou diputat provincial en representació del partit carlí 1871 per Manresa Formà part de diverses entitats econòmiques i filantròpiques catalanes, com la Societat d’Amics de la Instrucció, la qual presidí Des del 1871 collaborà, entre d’altres, a la Revista Popular , amb poesia en llengua castellana, i a La Civilización de Madrid La seva preocupació pels problemes socials, d’un fons essencialment religiós, restà reflectida a “Apuntes sobre la cuestión industrial”, publicats en el…
,
Nikolaj Ivanovič Bukharin
Economia
Història
Política
Polític, economista i teòric marxista rus.
Fou membre del partit bolxevic des del 1906, s’exilià l’any 1910 i l’any 1912 entrà en contacte amb Lenin El 1916 dirigí a Nova York el diari bolxevic clandestí Novy Mir ‘Nou Món’ Tornà a Rússia després de la revolució del febrer del 1917, i participà activament en la revolució d’octubre Fins el 1929 fou director de Pravda Fou un del líders del l’ala esquerrana, i féu costat a les posicions de Trotskij i Jevgenij Preobraženskij L’any 1919 sortí a la llum la seva obra, escrita conjuntament amb Preobraženskij, Bukvar’ Kommunizma ‘ABC del comunisme’, que és, fins a un cert punt, una glossa al…
Sant Cristòfol de Boldís Jussà, ara Sant Pere (Lladorre)
Art romànic
Boldís Jussà és un dels llocs ressenyats en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós o del Pui, de l’any 1146, i que contribuïa al seu sosteniment amb l’aportació anual de mig modi de cereal Amb anterioritat, l’any 1136, hi ha una referència del lloc de Boldís en el testament d’Arnau de Prenyanosa, el qual deixà una pellicia a Arnal de Bullis La jurisdicció del lloc, com a part integrant de la Vall de Cardós, havia de ser del comte de Pallars, fins al final del segle XV, que passà als ducs de Cardona, i després als seus hereus, els ducs de Medinaceli La parròquia de Buslis…
Santa Maria d’Isona
Art romànic
Aquesta parròquia fou una possessió del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles S’ha conservat un document de l’any 973, considerat com a fals, de donació, per part del comte Borrell II i el seu germà Guifré a favor del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, de les esglésies fundades al terme del castell de Llordà i a la ciutat d’Isona Aquestes esglésies eren, segons F Udina, que estudià el document, Sant Sadurní del castell de Llordà, Santa Maria d’Isona i Sant Vicenç a Isona En l’acta de consagració de l’església de Sant Serni de Tavèrnoles del 1040, entre els béns amb què és dotà l’església…
Castell de Carme
Art romànic
A partir de la toponímia i del context històric, alguns autors suposen que l’origen medieval de Carme se situa en una fortalesa musulmana, que seria un esgraó en una pretesa línia defensiva que, venint del Llobregós, recorreria des de Calaf fins a Masquefa De tota manera, no en resta cap rastre documental i tampoc és avalat per la prospecció arqueològica El primer esment clar del castell de Carme no es produeix fins el 1321 Entre els dies 1 i 2 d’abril d’aquest any, l’infant Alfons, hereu de la corona, sojornà al castell de Carme i hi preparà l’assalt al castell d’Orpí, efectuat…
El pensament polític, entre la llibertat i l’autoritat. 1931-1969
La crisi del 1929 va posar fi als aspectes positius de la Primera Globalització I, va obrir el pas a les polítiques autoritàries, basades en l’ús de la violència, la destrucció dels processos democràtics, el populisme i la manipulació dels nous mitjans elèctrics de comunicació de massa megafonia, radiofonia, cinema La forma ‘dictadura’, o direcció politicomilitar, es va estendre a Europa i fora d’Europa Entre el 1936 i el 1945, una guerra europea, mediterrània, i també asiàtica va canviar totes les coordenades Per exemple, al món català, va significar la destrucció, la mort, l’exili, la…
Hirsutisme
Patologia humana
L’ hirsutisme és un trastorn que pot afectar persones de sexe femení caracteritzat per un creixement excessiu de pèl en les àrees en què habitualment la dona no en té Així, es manifesta pel desenvolupament de pèl en àrees de la pell típicament piloses en els homes, com ara el pit, la cara o la línia que va del llombrígol al pubis Aquest trastorn és degut a una estimulació excessiva dels follicles pilosos que genera el desenvolupament del pèl Aquest estímul exagerat sol ésser conseqüència d’uns nivells alts d’andrògens, les hormones sexuals masculines, que en les dones elaboren en poca…
Joan Vallespinosa
Historiografia catalana
Monjo i arxiver del monestir de Santa Maria de Poblet.
Vida i obra És autor, entre altres obres, de Del modo, com i quant se aportaren los cossos sants i altres moltes reliquies de la Santa Ciutat de Roma, al Real Monestir de Nostra Senyora de Poblet 1621, conservada a la secció de manuscrits de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer Vilanova i la Geltrú i publicada per Joaquim Guitert i Fontserè Collecció de manuscrits inèdits de monjos del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet , 1948 L’obra narra els fets viscuts per ell mateix quan marxà a Roma comissionat per l’abat de Poblet per defensar el plet d’exempció del monestir de la nova congregació…
Joan Castanyer
Cinematografia
Escenògraf i director.
Vida Home polifacètic i molt lligat als cercles avantguardistes de França, el 1936 assumí la direcció de Laya Films a instàncies del seu amic Jaume Miravitlles, cap del Comissariat de Propaganda de la Generalitat durant la guerra A França fou membre del grup esquerrà Octobre i collaborà amb films de Jean Renoir, Jacques Becker o Pierre Prévert Pintor, decorador, escriptor cinematogràfic, tenia idees pròpies respecte al cinema i per afinitat ideològica era proper a l’anarquisme vitalista que havia viscut en cercles polítics i artístics a la França de preguerra Fou un creador i al mateix temps…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina