Resultats de la cerca
Es mostren 1185 resultats
Manuel Balasch i Recort
Historiografia
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Prevere, poeta, hel·lenista i historiador de la literatura.
Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1953 i s’hi doctorà amb la tesi Contribución al estudio de la lengua de Juvenal , amb la qual obtingué el premi nacional Menéndez y Pelayo de tesis doctorals de lletres del 1957 Collaborà a la segona Antologia poètica universitària 1950 Cursà després la carrera eclesiàstica 1953-57 Es doctorà en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca 1958 i amplià estudis a les universitats alemanyes de Munic i Heidelberg 1959-60 Fou catedràtic de grec als instituts de Xàtiva i de Reus i al Joan Boscà de Barcelona El 1993…
,
Qüestió d’amor
Literatura catalana
Novella sentimental anònima impresa a València el 1513.
És un relat en clau, amb personatges històrics de noms ficticis, que reflecteix la vida cortesana a Nàpols entre el 1508 i el 1512 Se centra en l’amor cavalleresc d’un gentilhome valencià resident a Nàpols, Flamiano potser Jeroni de Fenollet i de Centelles, per Belisana Bona Sforza, la jove filla del duc de Milà i d’Isabel d’Aragó, al voltant dels quals es mouen —en festes galants, justes i caceres— els principals personatges de l’alta societat napolitana, en bona part d’origen català el virrei Ramon de Cardona, la seva muller Isabel de Requesens, els cardenals Lluís de Borja i…
,
Jaume Ramon Vila
Heràldica
Heraldista, historiador i memorialista.
Vida i obra Nat en el si d’una família noble d’origen empordanès, es consagrà a la carrera eclesiàstica Fou prevere de la catedral de Barcelona i administrador eclesiàstic de l’Hospital de la Misericòrdia de Barcelona Gran aficionat a la història, formà una important biblioteca d’impresos i manuscrits que llegà al monestir de Sant Jeroni de la Murtra Es relacionà amb nombrosos historiadors i aficionats de l’època, com Esteve de Corbera o l’aragonès comte de Guimerà, que gestaren la ideologia prèvia a la revolta del 1640 A part d’una biografia, que restà inèdita, del canonge de la…
, ,
Castell dels Omells de na Gaia
Art romànic
El poble dels Omells de na Gaia corona un pujol de 560 m, a la vora del barranc d’Aiguaires, al peu del tossal de Solans Aquest indret, conjuntament amb l’Espluga Calba, Vinaixa, Tarrés i Rocallaura, fou repoblat vers mitjan segle XII, al mateix temps en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV s’ocupava de la conquesta de la ciutat de Lleida Una de les primeres mencions documentals dels Olmels data de l’any 1152, en què és esmentat com a afrontado territorial en la confirmació de la donació feta pel comte Ramon Berenguer IV als homes de Tàrrega de tota la terra que ell posseïa a Vinaixa…
Sant Salvador de Talavera
Art romànic
Situació Portada romànica tardana, força malmesa, únic element que resta de l’antiga església, aprofitada en l’actual edifici d’època barroca ECSA-E Pablo L’església parroquial de Sant Salvador és a la part alta del poble de Talavera, que s’emplaça a la part occidental del terme, a la capçalera del riu d’Ondara Mapa 34-15 390 Situació 31TCG615050 S’arriba a Talavera des de Sant Antolí, en direcció sud, per la carretera local LV-2031 Passat Pavia es troba Talavera JAA-CPO Història La parròquia de Talavera és esmentada per primera vegada a les llistes de parròquies del bisbat de Vic confegides…
Història de Mallorca
Historiografia catalana
Història general de Mallorca editada a Palma en dos volums per l’Editorial Moll, el 1982.
Posteriorment se’n publicà un tercer volum 1998 Constitueixen els volums 20, 21 i 45 de la collecció “Els Treballs i els Dies” Els autors dels dos primers llibres són els historiadors Jaume Alzina, Camilla Blanes, Pere Fiol, Aina Le Senne, Antoni Limongi i Antoni Vidal L’obra fou illustrada amb dibuixos de Joan Gual, Víctor Guerrero, Jeroni Juan, Antoni Limongi i Vicenç Matas, entre d’altres En el seu moment constituí una important síntesi, i és la història de Mallorca d’ús més corrent en l’àmbit universitari També ha estat la primera història de l’illa editada en llengua…
Un lloc entre els morts
Literatura catalana
Novel·la de Maria Aurèlia Capmany, publicada el 1967.
Desenvolupament enciclopèdic La novella, presentada com una biografia, narra la identitat paradoxal d’un individu que, escindit entre els s XVIII i XIX, pateix la tensió de no trobar-se emplaçat en el temps que li toca viure i això farà que només pugui recuperar la seva identitat escindida mitjançant la memòria i el record La novella s’inicia amb un pròleg —que forma part de la ficció novellesca—, que respon a la finalitat d’esdevenir una mena de síntesi de l’obra i, alhora, ser-ne clau de lectura Els capítols següents reconstrueixen la vida del protagonista biografiat, el poeta Jeroni…
Bernat de Cardona i de Raset, ardiaca de Girona (1641-1644)
El dia 22 de juliol de l’any 1641, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat de Cardona i de Raset Girona 1591 – 1658, ardiaca major i canonge de la seu de Girona diputat militar Francesc de Sala Alemany i de Vivet, cavaller de la vila d’Arenys diputat reial Jeroni Pastor i Biosca, ciutadà honrat de Barcelona originari de Lleida oïdor eclesiàstic Francesc Girona, canonge de la seu de Lleida oïdor militar Joan Francesc d’Amigant, cavaller de Manresa oïdor reial Josep Ferrer, doctor en dret i ciutadà de Barcelona El diputat eclesiàstic…
Francesc de Sentjust i de Castre, abat d'Arles (1611-1614)
El 22 de juliol de l’any 1611, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc de Sentjust i de Castre Barcelona final del segle XVI – la Bisbal d’Empordà 1627, abat d’Arles diputat militar Jaume de Camps i Meca, cavaller de Barcelona diputat reial Pere d’Aimeric, doctor en drets i ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Josep Bru, ardiaca major i canonge de la seu de Vic oïdor militar Manuel de Planella i d’Aimeric, senyor de Castellnou de Moià i de Talamanca, senyor de Calders i castlà de Clarà oïdor reial Jeroni Rasset i de Trullàs, ciutadà…
Joan de Bíclar (o Bíclarum)
Historiografia catalana
Bisbe de Girona.
Vida i obra És autor d’un cronicó que s’inicia el primer any de l’emperador Justí 567 i arriba fins al quart any de Recared, vuitè de l’emperador Maurici 589 És a dir, concentra la seva atenció en els darrers anys de vigència de l’heretgia ariana La font principal per a conèixer la biografia de Joan de Bíclar és sant Isidor de Sevilla De viris illustribus , c 44 Molt jove, potser a disset o divuit anys, viatjà a Constantinoble, l’admirada Urbs Regia del seu cronicó Fou a la capital bizantina on es formà intellectualment Hi residí entre el 558 i el 575, coincidint amb els darrers anys de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina