Resultats de la cerca
Es mostren 1196 resultats
Jean Castex
Política
Polític i alt funcionari occità.
Després d’obtenir un títol en història per la Universitat de Tolosa 1982, ingressà a l’Institut d’Études Politiques de París, on es diplomà 1986, i posteriorment acabà els estudis a l’École Nationale d’Administration 1991 Fou successivament conseller del Tribunal de Comptes 1991-99, secretari general de la prefectura de Valclusa 1999-2001 i president de la cambra regional de comptes d’Alsàcia 2001-05 Aquest any passà a l’administració estatal com a director d’hospitalització i organització de cures al Ministeri de Solidaritat i de Cohesió Social Director de gabinet del Ministeri de Sanitat…
Berenguer de Vilademuls
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Era fill d’Arnau de Vilademuls i germà de Ramon II de Vilademuls, senyor de Llers i Pals, i de Blanca, casada amb Guillem de Castellvell El 1170 era abat de Sant Feliu de Guíxols, i fou elegit arquebisbe de Tarragona el 1174 En l’aspecte polític gaudí de la confiança d’Alfons I, que ell acompanyà a la campanya de Conca 1177, com a aliat del rei castellà, i que li encomanà missions delicades, com els pactes amb el comte de Tolosa, al Llenguadoc 1185 També féu costat al rei en cartes de repoblament i altres afers interns del país En un concili provincial del 1180, celebrat de retorn del concili…
Clodoveu I
Història
Primer rei de tots els francs (~509-511).
Succeí el seu pare Khilderic I Atacà Siagri, darrer representant de la sobirania de l’imperi Romà a la Gàllia, el vencé prop de Soissons, el féu matar 486 i ocupà el territori que li era subjecte, entre el Somme i el Loira Aconseguí d’imposar-se com a rei únic dels francs salis Acudí en auxili dels francs ripuaris, atacats pels alamans, els quals foren vençuts 496 i sotmesos vers el 509 fou elegit rei pels francs ripuaris Es convertí al cristianisme i fou batejat a Reims pel bisbe Remigi Únic cap d’estat cristià a Occident, enfront dels arians, obtingué la influent adhesió de l’episcopat,…
Jean Deschamps i la definició d’una arquitectura gòtica meridional
Art gòtic
Durant l’últim terç del segle XIII, la topografia de l’arquitectura gòtica francesa quedà profundament modificada A l’Illa de França es dugueren a terme pocs projectes nous i les construccions ja començades s’acabaren segons els plànols inicials En canvi, a la perifèria del regne, i sobretot al Llenguadoc, es desenvolupà una intensa activitat arquitectònica, que s’acabà amb la guerra dels Cent Anys Aquest territori, l’antic comtat de Tolosa, fou annexat a la Corona l’any 1229, arran del tractat de Meaux, que havia posat fi a les guerres albigeses Això no obstant, no fou fins al…
Marcel·lí Antich i Camprubí
Disseny i arts gràfiques
Edició
Pedagog i editor.
Obtingué el títol de magisteri a Barcelona i des del 1915 fou mestre d’escola a Terrassa, a la Casa de la Caritat de Barcelona i a l’Escola del Treball de Badalona A causa de l’afer Dwelshauvers , l’any 1924 fou sancionat per la dictadura de Primo de Rivera i, poc després, a suggeriment de Pompeu Fabra , fundà a Badalona una escola catalana i de mètodes moderns, que rebé el nom d’Escola Catalana Fou també director de l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat i fundador d’una biblioteca itinerant de llibres en català L’any 1928 fundà Edicions Proa juntament amb Josep…
Mir
Família d’artistes i d’impressors.
Francesc Mir i Bosch Barcelona 1847 — fundà l’editorial Mir, Terrades, Comas i Companyia a Barcelona, la qual, dissolta el 1883, passà a càrrec de Jaume Seix Fills seus foren Francesc Mir i Escudé , dibuixant de planxa litogràfica Manuel Mir i Escudé Barcelona 1877 — 1931, format a Barcelona, Tolosa Llenguadoc i París, que fou considerat el millor gravador a la pedra del país al seu temps Andreu Mir i Escudé Barcelona 1885 — 1966, que fou el creador de la primera publicació especialitzada en fotografia en català — Art de la Llum 1933-35—, conreà la pintura i el gravat i, amb…
Mestre de Cabestany
Mestre de Cabestany Timpà de Cabestany, de marbre, amb escenes de la vida de la Mare de Déu (s XII)
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor de personalitat desconeguda.
Les seves característiques convergeixen en una llarga sèrie d’obres, la més destacada de les quals és el timpà de l’església de Cabestany , al Rosselló Inspirat en l’escultura dels sarcòfags romans, tendeix a emplenar tots els buits amb profusió de figures i comparses d’animals decoratius El seu cisell és típic pel plegat de les vestidures, per la forma de les mans i, sobretot, per l’expressió de les testes, tallades en tríedre, d’on emergeixen els glòbuls dels ulls, marcats amb dos cops de trepà sota l’arc de les celles, entre un front reduït i un mentó massa curt en relació amb el nas…
Magí Ferrer i Pons
Literatura
Escriptor.
El 1807 ingressà a l’orde de la Mercè Fou rector del collegi de Sant Pere Nolasc de Tarragona des del 1824 i secretari dels bisbes d’Urgell i de Solsona Durant la primera guerra Carlina escriví La cuestión dinástica publicada el 1869, a favor de Carles M Isidre de Borbó, i proposà a la junta carlina de Berga que demanés al pretendent el restabliment de les constitucions catalanes suprimides el 1714 Acabada la guerra passà a França El 1840 féu publicar a Barcelona, amb el pseudònim de Fèlix Ramon de Tresserra i Fàbregas , isabelí imaginari, una Historia de la última época de la vida del conde…
Jacques Coeur
Economia
Història
Mercader francès.
Mestre de les monedes 1435, argenter 1440 i conseller 1442 de Carles VII, que l’ennoblí 1441, i comissari reial als estats del Llenguadoc 1444, contribuí al sanejament de la moneda francesa El 1432 inicià el comerç amb l’Orient el seu centre fou Montpeller i el port d’Aigüesmortes més tard, també Marsella Disposà d’una flota Conjugà el valuós intercanvi amb l’Orient —sobretot d’espècies— amb d’altres activitats comercials, i prengué en arrendament les mines reials del Lionès i del Beaujolais La xarxa dels seus afers i agents s’estengué per tota la Mediterrània i França, i fins a…
Lunèl
Localitat
Localitat del Llenguadoc, Occitània, al departament d’Erau, França, situada al NE de Montpeller, a prop del riu Vidorle.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina