Resultats de la cerca
Es mostren 1782 resultats
conservació del sòls
Geologia
Conjunt de tècniques per a defensar els sòls de l’erosió, especialment l’antròpica.
L’alteració de l’equilibri natural de formació i destrucció dels sòls es deu fonamentalment a l’acció de l’home en treballar la terra, eliminar la vegetació, rompre amb l’arada la superfície del terreny i remoure-la periòdicament, afeblint així les barreres naturals que s’oposen a l’acció dels agents erosius L’eficàcia de l’erosió depèn dels factors geomorfològics, així com el conjunt de factors socials i econòmics que afecten la producció agrària excés de població, minifundisme, falta de capitalització, distribució i selecció inadequades dels conreus, que poden dur a una explotació…
Miquel Ferrando de la Cárcel
Literatura catalana
Poeta i funcionari reial.
El seu cognom també apareix escrit en la forma Ferrando de la Càrcer Fou algutzir reial de Mallorca a partir del 1608, i en aquest càrrec sobresortí pel zel en la persecució de bandejats Partidari de la facció dels Canavall , l’empresonament 1619 dels integrants de la colla de la Selva, involucrats en l’assassinat del jutge Jaume Joan de Berga, donà lloc a un enfrontament continuat amb el jutge de l’Audiència Agustí Albanell, partidari dels Canamunt i enemic personal seu Relacionat amb el mateix conflicte, la detenció per ordre del virrei de l’algutzir major de la Inquisició Sebastià Garcés…
,
Jeroni Jacint Espinosa i Lleó
Pintura
Pintor.
Fill i deixeble, de bon principi, de Jeroni Rodríguez de Espinosa Establert el 1612 a València, quatre anys més tard figura al collegi de pintors d’aquesta ciutat 1616 Una primera etapa manierista fins als voltants del 1640 recorda l’estil dels Ribalta, i una segona etapa fins a la seva mort l’acosta a l’art hieràtic de Zurbarán Hom pot considerar com a primera obra seva important l’encara manierista Crist del rescat 1623, però no fou fins a la mort dels Ribalta 1628 que fou tingut dins el món artístic valencià com una primera figura El 1634 féu el retrat dels Vives de Cañamaas…
Sant Julià de Montjuïc (Barcelona)
Art romànic
De l’antiga església de Sant Julià, que era situada a mitja falda de la muntanya de Montjuïc, prop del vell fossar dels jueus, hi ha esment documental des del segle X Una de les primeres referències data de l’any 986, en una escriptura on s’esmenta l’“ ecclesia sancti Juliani sita in monte jvdaico ” i poc temps després, el 995, es torna a esmentar en el testament sagramental del bisbe Vives de Barcelona, el qual llegà a l’església de Sant Julià un alou situat vora el riu Llobregat, que havia pertangut al clergue Orús Sant Julià de Montjuïc figura entre les deu parròquies del…
Castell de la Bleda (Santa Margarida i els Monjos)
Art romànic
Possiblement l’emplaçament d’aquest castell correspongué al lloc on ara hi ha una masia d’aspecte robust coneguda com “el castell de la Bleda”, prop de la capella de Santa Maria de la Bleda El lloc de la Bleda apareix documentat de molt antic En un testament datat el 994 el bisbe Vives de Barcelona concedí a l’església de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona un alou que tenia al terme del Penedès, al lloc de la Bleda Durant el segle XI la Bleda va ser de domini comtal L’any 1080 Ramon Berenguer II va definir al seu germà Berenguer Ramon II la meitat de diverses possessions…
Pablo Luna y Carné
Música
Compositor i director aragonès.
Format com a violinista a l’Escola de Música de Saragossa, fou deixeble de M Arnaudas en les disciplines d’harmonia i composició Concertino titular de l’Orquestra del Teatre Principal de Saragossa, inicià la seva carrera compositiva el 1904 amb l’estrena de La escalera de los duendes , al Teatre Campos Elíseos de Bilbao, i de La rabalera 1904, a Saragossa Més tard es traslladà a Madrid, on, amb el suport de Chapí, pogué oferir diferents títols sarsuelístics El punt d’inflexió en la carrera de Luna arribà el 1910 amb l’estrena, al Teatre Cervantes de Sevilla, de la sarsuela Molinos de viento…
Jerónimo Jiménez y Bellido
Música
Compositor i director andalús.
Destacat compositor de sarsueles, des de molt jove mostrà uns dots inusuals per a la música Gràcies a una beca, pogué viatjar a París per estudiar amb D Alard, F Savart i A Thomas Quan tornà de França, inicià a Madrid una intensa activitat com a director al capdavant de l’orquestra del Teatre Apolo, de l’orquestra de la Sociedad de Conciertos, de la del Teatro de la Zarzuela i el Teatro Real Aquesta experiència feu que, quan començà a compondre sarsueles, ja tingués un profund coneixement de l’orquestra Obtingué un dels seus primers èxits amb una paròdia wagneriana, Tannhauser el estanquero…
Abbot Payson Usher
Historiografia catalana
Historiador de l’economia nord-americà.
Professor a la Universitat de Harvard, fou un dels iniciadors d’aquesta especialitat, de gran tradició en aquest centre universitari, i també fou redactor del Journal of Economic and Business History Així mateix, professà a les universitats de Cornell a partir del 1910 i Boston des del 1920 Intentà aplicar als seus estudis històrics els mètodes quantitatius, com també ho feren els seus deixebles, algun d’ells força important Earl J Hamilton o Artur H Cole És autor de The History of the Grain Trade in France, 1400-1710 1913 i d’ A History of Mecanical Inventions 1929, la seva obra més…
Pasqual Sanz i Forés
Historiografia catalana
Historiador i notari.
Vida i obra És l’autor de diverses publicacions en llengua castellana sobre la història de Gandia, amb un enfocament positivista que es limità moltes vegades a narrar els fets sense interpretar-los o interrelacionar-los Com a erudit local, intercanvià consultes amb altres historiadors com Roc Chabàs, Teodor Llorente i Josep Vives Ciscar Entre la seva producció historiogràfica destaquen els opuscles següents, editats a Gandia Grao de Gandía Apuntes históricos de este barrio y del denominado Llavador y su iglesia 1888, reeditat els anys 1980 i 1997 Apuntes para la historia de…
Leopoldo Piles Ros
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Cursà estudis de magisteri i de filosofia i lletres Fou mestre d’ensenyament primari i, posteriorment, professor agregat de filosofia de l’Institut de Batxillerat Luis Vives de València Dirigí l’Escola d’Estudis Empresarials de València Professor d’història antiga de la Facultat de Geografia i Història de València i doctor en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid, fou collaborador del Consell Superior d’Investigacions Científiques i de l’Institut Arias Montano 1946-60 La seva tasca investigadora se centrà, fonamentalment, al s XV i en els jueus valencians…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina