Resultats de la cerca
Es mostren 1880 resultats
Sant Martí d’Avenoses (Graus)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat sud-est, amb l’absis carrat i la porta oberta al mur de migdia ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Martí és situada en una posició eminent, a la part alta del grup de cases disseminades que formen el nucli del poble, quasi totalment abandonat, d’Avenoses Mapa 31-11 250 Situació 31TBG876879 Per a anar-hi, cal prendre la carretera que surt poc abans de la Pobla de Fontova, en direcció a Centenera abans d’arribar-hi s’haurà d’agafar la pista que porta a Torroella i acaba a Avenoses JAA Història No es disposa de cap referència, ara per…
Sant Sadurní del Solà (Foradada)
Art romànic
Situació Antiga església del veïnat del Solà, ara abandonada, que depengué del priorat de Santa Maria de Nocelles ECSA - F Parra L’església de Sant Sadurní és al despoblat del Solà, que es localitza a llevant del terme tradicional del caseriu de Vacamorta Mapa 31-10 212 Situació 31TBG885929 Per a arribar-hi s’ha d’agafar una pista forestal que surt de la carretera C-139 abans d’arribar a Campo la pista passa primer per Vacamorta i poc després, a l’esquerra, damunt un monticle, es veu l’església de Sant Sadurní del Solà La pista continua vers Torrueco, Nocelles i Castellar JBP Història Aquesta…
Castell de Capella
Art romànic
El poble de Capella és situat a la riba dreta de l’Isàvena poc abans de la seva confluència amb l’Éssera Els inicis de la història de Capella van units als de la serra del Castell de Llaguarres, car també fou conquerit vers mitjan segle XI per Sanç III de Navarra i Aragó Arnau Mir de Tost tingué els castells de Capella, Llaguarres i Lasquarri al servei del reis d’Aragó, i comptant amb l’aprovació d’aquests, els deixà l’any 1072 a la branca dels comtes del Pallars Jussà representada per la seva filla Valença i el seu nét Arnau Ramon I Tanmateix, sembla que l’avinentesa va ésser aprofitada per…
Castell de Betesa (Areny de Noguera)
Art romànic
El poble de Betesa és emplaçat a la solana d’un turonet situat entre els torrents d’Aulet i d’Ovís, des d’on es domina la capçalera de la vall homònima i les altes comunicacions pel Talló d’Aulet i la serra de Sant Salvador El castell que hi hagué en aquest indret ha desaparegut Sens dubte es tractava d’una fortificació molt antiga afavorida per la seva estratègica situació, car els feréstecs congostos d’Escales foren intractables per a l’home fins ben avançada l’edat mitjana Per a superar el congost d’Escales calia passar a la vora del castell calia deixar la vall i remuntar la serra pel…
Vila fortificada de Llupià
Art romànic
Llupià deu el seu origen a una villa romana, com indica el seu nom, Lupianum villa de Lupus , Lupius o Lupianus La primera menció conservada, gràcies al cartulari de Cuixà, es troba dins una carta del 10 d’agost del 953, per la qual un tal Eldebrand donava al monestir “el seu alou” a llocs diversos del Rosselló, entre d’altres al territori de Lupianum Uns anys més tard 1 d’octubre del 965 el testament del comte de Cerdanya Sunifred manava lliurar a l’abadia de Sant Pere de Rodes “el seu alou de Llupià”, possessió que li va ser confirmada per butlles pontificals el 974 i el 990 i per un…
egiptologia
Representació de Tutankamon, segons una obra escultòrica que es trobava a la tomba del faraó i que fou descoberta per l’egiptòleg britànic Howard Carter, el 1922 (Museu del Caire)
© Corel Professional Photos
Història
Ciència que tracta de l’Egipte faraònic (3100-332 aC).
Té com a objectius el descobriment dels materials d’aquesta civilització i llur estudi i publicació arqueologia l’anàlisi, edició i traducció dels texts filologia la síntesi històrica dels coneixements així obtinguts història i la conservació dels materials, in situ o en establiments adequats museologia Els precedents de l’egiptologia arrenquen de molt antic, a causa de l’interès que han despertat sempre els monuments i l’escriptura egipcis, un interès que desembocà en el saqueig dels primers Belzoni, Athanasi i en diversos intents de desxifrar la segona, fantasiosos Kircher, etc o ben…
Sant Esteve de Palautordera
Art romànic
Situació Interior de l’església, on s’endevina la nau romànica i la base de la cúpula sostinguda per petxines sobre la qual es dreça el campanar més tardà C Barbany-M R García L’església de Sant Esteve es troba situada a l’entrada del poble, al quilòmetre 5 de la carretera que enllaça la N-152 amb la C-251, prop de Sant Celoni, passant per Collformic També s’hi pot accedir per la línia de ferrocarril de Barcelona a Portbou, amb parada al baixador de Palautordera Hi ha, però, més de 3 km abans d’arribar al nucli de la població Mapa L37-14364 Situació 31TDG532170 CBC-MRGP Història L’església és…
Sant Vicenç de Mollet del Vallès
Art romànic
Situació Vista del campanar de l’església on s’observa el parament romànic del primer cos E Pablo L’església parroquial de Mollet és consagrada a sant Vicenç, i es troba al bell mig del casc urbà Mapa 37-15393 Situació 31TDF335991 S’hi accedeix per la carretera nacional 152 Barcelona-Puigcerdà, quilòmetre 18 i també s’hi pot arribar per la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà i per la de Barcelona-Portbou CBC-MRGP Història La primera notícia documentada del terme de Mollet data de l’any 1002, en la Butlla de Silvestre II, on es confirma al monestir de Sant Cugat del Vallès…
Santa Maria de Palautordera
Art romànic
El temple parroquial de Santa Maria de Palautordera és situat just a l’entrada del poble homònim, cap del municipi Aquesta església apareix documentada ja l’any 862, en un precepte de Carles el Calb, on dóna al comte Sunyer I d’Empúries-Rosselló aquesta parròquia junt amb la de Sant Esteve de Palautordera i Sant Esteve de la Costa, tal i com les havia cedit el 858 a Unifred o Humfrid en nomenar-lo comte de Barcelona i marquès de Gòtia Aquest document és important també perquè s’hi marquen els límits d’aquest gran alou reial, i diu que se n’exceptuen els béns situats a Campins i al Vilaret de…
Castell de Cubells
Art romànic
Una de les primeres referències sobre el castell de Cubells data del maig de l’any 1050, quan el comte barceloní Ramon Berenguer I feu que al-Mudàfar, cabdill àrab de Lleida, li cedís els llocs de Camarasa i Cubells Pel novembre d’aquest any, el mateix comte de Barcelona feia acte d’infeudació dels castells de Camarasa i Cubells al comte d’Urgell Ermengol III i a Arnau Mir de Tost En el cas de Cubells, el castell fou infeudat al comte d’Urgell i subinfeudat a Arnau Mir de Tost, a qui s’encomanà la custòdia de la zona El castell de Cubells, malgrat les infeudacions, era una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina