Sant Martí d’Avenoses (Graus)

Situació

Vista de l’església des del costat sud-est, amb l’absis carrat i la porta oberta al mur de migdia.

ECSA - J.A. Adell

L’antiga església parroquial de Sant Martí és situada en una posició eminent, a la part alta del grup de cases disseminades que formen el nucli del poble, quasi totalment abandonat, d’Avenoses.

Mapa: 31-11 (250). Situació: 31TBG876879.

Per a anar-hi, cal prendre la carretera que surt poc abans de la Pobla de Fontova, en direcció a Centenera; abans d’arribar-hi s’haurà d’agafar la pista que porta a Torroella i acaba a Avenoses. (JAA)

Història

No es disposa de cap referència, ara per ara, de l’església d’Avenoses; tanmateix, segons indica M. Iglesias, l’indret és mencionat en la documentació des de la darreria del segle XI i formà part de la senyoria dels Bardaixí de Graus. (MLIR)

Església

Planta de l’església, que té una capella i una sagristia afegides al mur nord.

J.A. Adell

És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular. La nau és capçada a llevant per un absis rectangular, obert directament a la nau, i com aquesta, cobert amb volta de canó semicircular, amb el reforç d’un arc toral, adossat al mur de llevant. Aquest arc ha fet pensar a M. Iglesias (1985-88, vol. I/3, pàg. 235) que es tractava de l’arc d’obertura d’un absis semicircular, avui desaparegut. Però l’estructura del parament de l’edifici exclou totalment aquesta hipòtesi i confirma que l’estructura absidal actual correspon a l’obra original. La volta de la nau arrenca directament del mur, mentre que la volta absidal ho fa d’una senzilla imposta aplicada als murs laterals.

La porta, d’arc de mig punt, s’obre a la façana sud, i a la façana de ponent es conserva una altra porta, també d’arc de mig punt i paredada. Totes dues corresponen clarament a l’obra original, i sembla que la de la façana sud anava aixoplugada per un porxo d’estructura d’embigat, si tenim en compte els encaixos que es conserven en el mur sud de la nau.

Al mur meridional de l’absis es conserva una finestra de doble esqueixada. Al mur de ponent hi ha una altra finestra, de factura moderna, i tan alterada que no podem precisar si substitueix, o no, una finestra original, similar a la que es conserva a la façana sud.

La façana oest és coronada amb un notable campanar d’espadanya de dos ulls, reconvertit posteriorment en torre, en el curs de les reformes que sofrí l’edifici. També corresponen a aquestes reformes la construcció del cor, a l’extrem de ponent de la nau, l’obertura d’una capella rectangular al mur nord de la nau, la construcció d’un arcosoli al mur sud, la decoració interior del temple, i la construcció d’una sagristia, adossada al mur nord de l’absis. Aquest procés constructiu pot datar-se entorn del 1627, data que figura a la façana del campanar.

Les façanes són totalment llises i mancades d’ornamentació, llevat d’un ràfec motllurat en cavet a la façana sud de l’absis, d’uns reforços dels angles de la nau, que articulen plàsticament el conjunt de les façanes, especialment la de ponent, i d’un sòcol bisellat als murs sud i est de l’absis.

L’estructura paramental és només visible a les façanes. Aquestes presenten grans carreus de gres, amb una filada de carreus de grans dimensions al mur sud i un notable canvi d’aparell a la part alta dels murs sud i oest; aquest canvi no el podem atribuir a cap procés de reforma en una obra essencialment unitària i perfectament executada, datable dins el segle XII. (JAA)

Bibliografia

  • Iglesias, 1985-88, vol. I/3, pàgs. 234-235