Situació
Vista del campanar de l’església on s’observa el parament romànic del primer cos.
E. Pablo
L’església parroquial de Mollet és consagrada a sant Vicenç, i es troba al bell mig del casc urbà.
Mapa: 37-15(393). Situació: 31TDF335991.
S’hi accedeix per la carretera nacional 152 Barcelona-Puigcerdà, quilòmetre 18 i també s’hi pot arribar per la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà i per la de Barcelona-Portbou. (CBC-MRGP)
Història
La primera notícia documentada del terme de Mollet data de l’any 1002, en la Butlla de Silvestre II, on es confirma al monestir de Sant Cugat del Vallès les possessions que tenia en el terme de Moliedo. L’any 1381, Marc Planella i la seva mare Blanca obtingueren el domini feudal sobre Mollet, Gallecs i Parets per 15 000 sous. Per un privilegi concedit per Joan I el 20 de març de 1385, Mollet va obtenir la condició de “carrer de Barcelona.”
L’església de Sant Vicenç es troba documentada el 1044, en el testament de Riculf, jurat sobre l’altar de Sant Joan: “in primis per Deum vivum et verum et per altare consecratum S. Iohannis cuius altario fundatum est in ecclesiam S. Vicenti, in Comitatum Barch., in Vallense, in loco vocitato Moleto”. La denominació de parròquia de Sant Vicenç es troba en un document del 1066, on l’abat Andreu de Sant Cugat fa donació a Sicard i als seus fills de diversos alous, feus i vinyes situats a diversos llocs, entre ells a la “parrochia S. Vicenti de Muled”.
Hi ha una versió popular local, publicada a Geografia local de Mollet del Vallès de 1893, segons la qual la primera església de Sant Vicenç de Mollet fou erigida i consagrada per l’arquebisbe Oleguer sobre un castell de Pere Ramon, el qual n’havia fet donació com a reparació de les ofenses que havia infringit a l’església. Aquesta versió, segons J. Galtès, pot ser provocada per l’existència d’un document de l’Arxiu Capitular de Barcelona de l’any 1122, on consta que Pere Ramon i el seu germà Berenguer Ramon donaren a l’arquebisbe Oleguer l’honor i la batllia de Mollet en desgreuge dels mals i les injúries que havien comès contra l’arquebisbe. Però en aquest moment no s’hi diu res ni del castell ni de la fundació de l’església, ja que com s’ha dit anteriorment l’església ja existia.
El monestir de Sant Cugat del Vallès obtingué la dominicatura sobre Mollet de mans del rei Jaume I, el 1233, i li fou confirmada per Pere III, el 1338.
L’any 1322 es fundà un benefici sota la invocació de Santa Maria, en el qual els parroquians tenien el dret de patronat, nomenant un beneficiat. El prevere beneficiat tenia l’obligació de celebrar missa diària en aquell altar, resar al cementiri, i ajudar el rector durant la seva absència o malaltia. Se li assignava per al seu manteniment un camp de 9 quarteres de blat i altres censos en diners. (CBC-MRPG)
Església
D’aquesta primitiva església no queda cap resta, llevat del primer cos del campanar, que té l’estructura d’una torre de defensa i de guaita. És probable que l’església quedés incorporada dins la nova edificació gòtica construïda al principi del segle XVI (1498-1508). Al llarg dels segles següents s’hi feren diferents ampliacions i reformes, fins que fou cremada l’any 1936 i enderrocada posteriorment. L’actual església es començà a construir l’any 1939 i s’inaugurà el 14 d’abril de 1941, encara que continua conservant de les antigues construccions una part del campanar. (CBC-MRGP)
Bibliografia
- Rius i Serra, II-III, 1946-47, docs. 382, 412, 572, 634, 1 373
- Galtès, 1985