Resultats de la cerca
Es mostren 1302 resultats
la Tinença de Benifassà
Subcomarca del Baix Maestrat, situada a l’extrem septentrional del País Valencià, limitada pels ports de Morella i de Beseit i el Montsià.
Comprèn les valls altes dels rius de la Sénia i del Tastavins, i és formada per les darreres serralades ibèriques serra de les Albardes, el Montnegrell, serra de Sant Cristòfol, tossal d’en Canader 1 393 m alt, que superen els 1 300 m Són muntanyes generalment cretàcies i liàsiques, orientades en direcció SW-NE Les aigües del vessant nord-occidental pertanyen a la conca de l’Ebre a través del Tastavins les del vessant sud-oriental arriben directament a la Mediterrània pel riu de la Sénia Les precipitacions anuals sobrepasen els 600 mm, i són superiors a les zones altes Aquest fet determina la…
Balutxistan
Regió
País de l’Àsia sud-occidental, dividit entre l’Afganistan al N, el Pakistan a l’E (Sind), l’Iran i el Pakistan al S (fins a la costa del golf d’Oman) i, a l’W, l’Iran (conca del Jaz Mūrīyān).
Comprèn, en conjunt, uns 500000 km 2 que corresponen al Balutxistan pakistanès i al Balutxistan iranià El país és constituït a l’est per un feix muntanyós que culmina al nord al Takht-i Sulaimān 3441 m i que, interromput per la depressió de Kachhī i el pas de Bolān, continua en direcció S-W amb serralades més baixes La resta de la regió, que forma el racó sud-oriental de l’altiplà irànic, és formada per grans conques endorreiques separades per serralades El clima és subtropical sec de 150 a 350 mm de precipitació, a l’hivern La població és formada per balutxis, pathans irànics i brahuis…
Lluís Belluga i de Montcada
Cristianisme
Cardenal.
Introduí a Còrdova la congregació de l’Oratori El 1705 fou nomenat bisbe de Cartagena Filipista, armà a despeses pròpies 4 000 homes per combatre contra els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria a Múrcia, declarà la guerra santa en una carta pastoral en defensa de la legitimitat de Felip V a les corones d’Espanya 1705 —fet que suscità vives respostes polèmiques— i es presentà personalment al camp de batalla d’Almansa 1707 Fou recompensat per Felip V amb la lloctinència i capitania general de València, que no acceptà Tanmateix, antiregalista i enemic dels ministres francesos de…
el Tancament de Caixes

L’exemplar de La Campana de Gràcia del setembre de 1899 il·lustra la vaga fiscal impulsada pels comerciants en el Tancament de Caixes
Història
Nom amb el qual és conegut el moviment de protesta de comerciants i industrials barcelonins (1899) davant els increments tributaris establerts pel ministre de finances, Fernández Villaverde, per tal de fer sortir el govern del malpàs econòmic que patia per la pèrdua de les darreres colònies, l’any anterior.
Malgrat les esperances suscitades inicialment pel govern Silvela-García Polavieja cristallitzades en la formació de la Junta Regional d'Adhesions al Programa del General Polavieja , l’actuació del ministre era la negació de les reformes promeses, i singularment del concert econòmic a què hom aspirava campanya del Concert Econòmic per tal de posar terme a l’exagerada contribució catalana a les despeses de l’Estat espanyol, abusivament administrat pel centralisme madrileny La Lliga de Defensa Industrial i Comercial convocà un míting gener del 1899 que inicià el moviment, però no fou fins a la…
Casa forta de Bellvespre (Sant Joan les Fonts)
Segons F Caula Francesc Caula El règim senyorial a Olot , Olot 1935, pàg 70, a Sant Joan les Fonts hi hagué una casa forta anomenada Bellvespre “ stadium de Pulcro Vespere ” Segons aquest autor, el primer membre conegut d’aquesta família de cavallers fou Bernat de Bellvespre documentat entre els anys 1195 i 1229, el qual havia d’acompanyar el rei Jaume I a la conquesta de l’illa de Mallorca, tal com figura en el seu testament Aquest cavaller establí que si moria durant els preparatius de l’expedició a Mallorca de l’any 1229, el seu cos fos enterrat al cementiri dels hospitalers en aquest cas…
Castell de Cubelles
Art romànic
Història Es parla del terme de Cubelles el 977 com a afrontació en la venda del castell de Castellet El 1041 consta que Gombau de Besora posseïa aquest castell, que probablement l’havia edificat o reconstruït El domini superior del castell, però, pertanyia al comte de Barcelona Pocs anys més tard, el castell passà als Queralt Així, en el jurament de fidelitat que feu Guillem Bernat de Queralt als comtes de Barcelona el 1066, s’esmenten el castell de Tamarit i el de Cubelles amb llurs pertinences A la segona meitat del segle XII apareix una família de cognom Cubelles que podria correspondre…
Sant Joan de Valls
Art romànic
Es tracta de la primitiva parròquia de Valls, un dels dos centres, juntament amb el castell, de la vila medieval La primera notícia segura sobre l’església parroquial de Sant Joan de Valls és de l’any 1194, en què consta entre les parròquies que el papa Celestí III va confirmar a l’arquebisbe de Tarragona en la butlla que li atorgà l’esmentat any Tot el que sobre Valls i el seu origen diuen Francesc Puigjaner i altres autors no té cap validesa històrica i no supera cap anàlisi crítica moderna De moment és encara difícil fer hipòtesis sobre l’origen de la parròquia, que certament ha de ser…
Gastó IV de Foix
Història
Comte de Foix (1436-71) i de Bigorra (Gastó I) (1436-71), vescomte de Bearn (Gastó XI) (1436-71), de Castellbò (Gastó II) (1423-62), de Narbona (Gastó I) (1447-68), de Marsan, Gabardà, Vilamur (Llenguadoc) i Lautrec.
Fill i successor del comte Joan I i de Joana d’Albret Durant la seva minoritat estigué sota la tutela del seu oncle el comte Mateu I de Comenge El 1434 es casà amb la infanta Elionor d’Aragó, filla del rei Joan II, i aquest els declarà successors al tron de Navarra 1455, després de desheretar el príncep de Viana i la infanta Blanca Abans de la mort 1464 d’aquesta, que retingueren al castell d’Ortès, ja s’intitulaven prínceps de Viana El 1436 renuncià, a petició del rei de França, a la qualificació de comte per la gràcia de Déu El 1453 expulsà els anglesos de la Guiena, i en…
Marc Valeri Marcial
Literatura
Escriptor llatí.
Originari de la Tarraconense, des de l’edat de vint anys fins a cinquanta-cinc, aproximadament, residí a Roma, on gaudí de l’amistat i de la protecció d’alguns personatges, fins i tot de l’emperador Domicià Arribà a assolir, a despit de les seves queixes, una certa benanança econòmica i social Freqüentà els cercles literaris, les reunions amb els seus patrons, els passeigs de la ciutat, les termes i els banquets així pogué copsar i estudiar, com a bon observador, una immensa galeria de retrats, de fets i d’impressions de la vida diària La seva obra correspon als seus últims vint anys consta…
Ḥaydar al-ʿIbādī
Política
Polític iraquià.
Fill d’un alt funcionari del Ministeri de Sanitat, el 1968, amb només 15 anys, ingressà al Partit Islàmic Dawa proxiïta de Jawad al-Mālikī Amb la pujada dels baasistes al poder, la seva família començà a tenir dificultats amb el govern i, després de graduar-se en enginyeria a Bagdad, marxà a la Gran Bretanya, on continuà els estudis a la Universitat de Manchester i es doctorà A l’exili esdevingué un destacat opositor al règim de Saddam Ḥusayn , el qual, el 1982, feu executar dos germans seus i en condemnà un altre a deu anys de presó Establí a Londres un estudi de disseny, que regentà fins…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina