Resultats de la cerca
Es mostren 1200 resultats
Bernat III de Tolosa
Història
Comte marquès de Tolosa i comte d’Alvèrnia.
Fill petit de Bernat I i net de Guillem II El 872, els seus homes assassinaren Bernat II de Tolosa, la qual cosa li permeté d’apoderar-se del comtat amb el consentiment de Carles II el Calb, però ja no li fou possible de mantenir Pallars-Ribagorça, on s’instaurà una dinastia pròpia El mateix any fou nomenat pel rei Carles membre del consell de govern d’Aquitània prop del rei Lluís el Piadós participà en el concili de Troyes 878, convocat per Lluís el Tartamut, en el qual fou liquidat el patrimoni del comte de Barcelona Bernat de Gòtia Bernat Plantapilosa ajudà els fills del rei Lluís a…
Eric Tappy
Música
Tenor suís.
Estudià música i cant a Ginebra, Salzburg i Hilversum i amplià la seva formació a París amb N Boulanger El 1959 debutà a Zúric amb Les malheurs d’Orphée D Milhaud Cinc anys més tard es presentà a l’Òpera Còmica de París amb Zoroastre , de JPh Rameau, i el 1966 estrenà a Ginebra La mare culpable , de Milhaud El 1974 debutà al Covent Garden de Londres amb La clemenza di Tito , que també interpretà a Salzburg i que enregistrà en la versió cinematogràfica dirigida per JP Ponnelle Cantà a San Francisco, Drottningholm i Ais de Provença, sempre amb un ampli repertori que inclogué òperes…
Casal de Barcelona
Història
Dinastia dels sobirans de Catalunya, després reis d’Aragó.
Sembla fora de dubte el seu origen en la casa comtal de Carcassona, probablement originària del Conflent Guifré I de Barcelona el Pelós era net de Belló I de Carcassona , comte de Carcassona en temps de Carlemany, i fill de Sunifred I , que el 834 era comte de Cerdanya i d’Urgell i que més tard 844 fou investit per Carles el Calb dels comtats de Barcelona-Girona-Besalú, alhora que el seu germà Sunyer I rebia els d’Empúries-Rosselló Casal de Barcelona línia troncal © Fototecacat Mort Sunifred vers el 848, el seu casal sofrí un llarg eclipsi a conseqüència de les lluites civils de l’imperi…
comtat de Tolosa
Ciutat
Districte territorial d’Occitània durant l’edat mitjana, centrat per la ciutat de Tolosa.
Primera dinastia dels comtes de Tolosa dita de sant Guillem Després de la derrota goda de Vouillé 507, la ciutat de Tolosa caigué en mans dels francs i el 630 el rei Dagobert I la feu centre d’una marca o ducat d’Aquitània, concebut com a baluard contra els gascons La decadència dels reis merovingis comportà la progressiva independència dels ducs d’Aquitània, a la qual posà fi el rei Franc Pipí I el Breu l’any 768 Per als carolingis Tolosa fou des d’aleshores baluard de la lluita contra els sarraïns de les fronteres meridionals Per això, quan Carlemany creà el regne d’Aquitània, que encomanà…
Emmy Loose
Música
Soprano txeca.
Estudià al Conservatori de Praga i el 1939 debutà a Hannover en el paper de Blonde El rapte del serrall Dos anys més tard es presentà a l’Òpera de Viena amb El caçador furtiu i fou contractada com a membre estable de la companyia, on romangué fins el 1962 Especialitzada en els principals papers per a soprano lleugera d’òperes de WA Mozart, D Cimarosa i G Rossini, desenvolupà una carrera que la dugué a diversos teatres europeus, com ara la Scala de Milà o el Covent Garden de Londres, i de l’Amèrica del Sud Actuà en nombrosos festivals, entre els quals els de Salzburg, Festival Internacional…
Lella Cuberli
Música
Soprano nord-americana.
Estudià a la Universitat de Dallas i després ho feu a Itàlia, on el 1975 guanyà el premi femení del Concurs Verdi de Busseto El mateix any debutà a Budapest amb La Traviata i tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb El rapte del serrall , de Mozart El 1985 cantà a Ais de Provença Les noces de Fígaro , que després interpretà a Salzburg Ha estat una de les millors sopranos de la seva generació, amb reconeixement de diversos premis a la seva trajectòria, i ha actuat als principals teatres del món, amb un repertori que inclou obres de WA Mozart, G Donizetti, G Rossini, G…
Hans Rosbaud
Música
Director d’orquestra austríac.
Rebé les primeres lliçons de música de la seva mare, i continuà la seva formació al Conservatori de Frankfurt Entre el 1921 i el 1930 fou el director de l’activitat concertística de Magúncia Nomenat director de la Ràdio de Frankfurt 1929, exercí el càrrec fins el 1937 i pogué conèixer els grans compositors del moment, cosa que li feu refermar el seu compromís amb la música contemporània Fou director de les òperes de Münster 1937-41 i Estrasburg 1941-44 i de l’Orquestra Filharmònica de Munic 1945-48 En 1948-62 dirigí l’Orquestra de la Ràdio de Baden-Baden El 1950 inicià una estreta…
William Christie
Música
Clavecinista i director d’orquestra nord-americà.
Estudià piano i orgue Entre el 1962 i el 1966 estudià història de l’art a la Universitat de Harvard, on acompanyà sovint l’agrupació vocal Harvard Glee Club Posteriorment estudià a Yale i el 1970 començà a ensenyar musicologia a la Universitat de Dartmouth New Hampshire i fundà un Collegium Musicum instrumental i vocal Ha format part de diversos conjunts de música antiga a Europa i el 1978 fundà Les Arts Florissants, amb el qual ha realitzat nombroses gravacions, que van des del Renaixement fins al repertori clàssic Ha enregistrat obres inèdites de GF Händel o GP Telemann, i ha estat un…
Mohamed ibn Abd el-Krim
Mohamed ibn Abd el-Krim
© Fototeca.cat
Política
Caid de la cabila dels Beni Uryaġel.
Fou cadi de Melilla i estigué al servei del govern espanyol fins el 1921, any en què es revoltà i predicà la guerra santa Després de la victòria d’ Annual 1921 es convertí en el cap de la insurrecció del Marroc El 1925 atacà el territori francès llavors els governs d’Espanya i de França acordaren una acció conjunta, iniciada amb el desembarcament d’Alhucemas Però Abd el-Krim resistí encara fins a l’any següent el 22 de maig de 1926 es lliurà als francesos i fou deportat a l’illa de la Reunió, on restà fins al 1947 el govern francès li concedí la llibertat i l’autoritzà a residir a la costa…
Ramon II de Roergue
Història
Comte de Roergue i, en part, d’Albigès i Carcí, marquès, en part, de Septimània i duc, en part, d’Aquitània (937-961).
Fill i successor del comte Ermengol I i d’Adelaida i nebot del comte Ramon II de Tolosa Es casà amb Berta d’Arle o Provença, vídua de Bosó de Borgonya i filla del comte Bosó I d’Arle-Avinyó, marquès de Toscana El 951, sota la seva ègida, formà una expedició collectiva a Roma amb roergats i alvernesos Al seu testament del 961, fet poc abans d’ésser assassinat, en pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia, s’esmenta un alou que tenia al Rosselló Ja era mort quan el comte Borrell II de Barcelona anà a Rodés per casar-se amb la seva filla Ledgarda 967 Tingué una altra filla, Ermengarda o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina