Resultats de la cerca
Es mostren 1978 resultats
Rafael Zabaleta Fuentes
Pintura
Pintor andalús.
Estudià a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, ciutat on exposà per primera vegada 1942, i després figurà en els successius Salones de los Once A la Tercera Bienal Hispanoamericana aconseguí el premi de la UNESCO, i el 1960 participà a la Biennale de Venècia La seva pintura representa una síntesi personal de diverses tendències la construcció derivada del cubisme, una deformació expressionista, el color fauve i una nota surrealista, evident en els Sueños de Quesada És fonamental en la seva obra una visió popular del paisatge i dels personatges, juntament amb una…
Louise Labé
Literatura francesa
Poetessa francesa.
Pertangué a l’escola lionesa, integrada per Maurice Scève, Olivier de Magny i Pernette du Guillet Filla i muller de rics fabricants de cordes fou anomenada la Belle Cordière , escandalitzà els seus contemporanis amb la seva actitud de dona alliberada muntava a cavall, practicava l’esgrima, estudiava les ciències La seva obra lírica és una síntesi de la literatura amorosa europea en el Débat de folie et d’amour 1556, en les tres elegies 1555 i en els sonets 1555 celebra, amb subtilesa i to apassionat, els sentiments amorosos la seva obra, plena de vitalitat renaixentista, deu tant…
Gaston Bonnier
Botànica
Botànic francès.
Professor de botànica a la Sorbona 1887 Fundà la “Revue générale de Botanique” 1889 i el laboratori de biologia vegetal del bosc de Fontainebleau És autor de treballs sobre l’adaptació de les plantes a la vida de diferents altituds i sobre la síntesi dels líquens, que ell afirmava haver aconseguit, d' Éléments de botanique 1889, de Nouvelle Flore de la France pour la détermination facile des plantes 1887, feta en collaboració amb Georges de Layen, i d’una extensa Flore complète illustrée en couleurs de France, Suisse et Belgique 1911-34 en 12 volums, obra en part pòstuma,…
xilè
Química
Cadascun dels tres composts isòmers que ocorren en el quitrà de carbó, derivats formalment del benzè per substitució de dos dels seus àtoms d’hidrogen per grups metil.
Són líquids incolors d’olor característica, tòxics i inflamables, menys densos que l’aigua,amb la qual són immiscibles, però són miscibles amb els solvents orgànics Hom els obté per destillació fraccionada d’olis minerals lleugers o per reforming catalític del petroli, i en les mescles obtingudes predominen els isòmers meta i para , que hom separa per cristallització del darrer L’isòmer orto és emprat en la preparació de l’anhídrid ftàlic, i els isòmers meta i para són emprats en la preparació dels corresponents àcids mesoftàlic i tereftàlic Tots tenen també aplicació com a solvents,…
glicogen
Bioquímica
Polisacàrid que ocorre en el fetge, en els músculs i en diverses cèl·lules animals dels fongs com a substància de reserva.
L’estructura química correspon a un polímer de glucosa molt ramificat en el qual el C-1 de la glucosa en posició α s’uneix al C-4 de la següent, disposant-se en hèlix, i les ramificacions es donen amb petits intervals a base d’enllaços C-1 → C-6 Malgrat les grans dimensions de les molècules, és soluble en aigua Quan l’animal necessita glucosa, aquesta és obtinguda a partir del glicogen acumulat, l’activació del qual és deguda a l’adrenalina i al glucagó, responsables de l’augment de glucèmia La disminució de la glucèmia és provocada per la insulina, sobretot per l’activació de síntesi…
Eduard Rodeja i Galter
Historiografia catalana
Historiador i polític.
Fou cronista oficial de Figueres La seva obra més emblemàtica és Figueras Notas históricas , en quatre volums Prehistoria-1386 1960, 1387-1753 1957, 1753-1832 1942 i 1832-1900 1944 Malgrat que fou redactada en els difícils anys de la postguerra i que el seu autor no era un historiador professional, aquesta síntesi provocà un gran impacte per la manca de precedents i pel valor de molta de la documentació presentada, completament desconeguda fins aleshores Posteriorment, escriví el llibre de divulgació Llibre de Figueres 1962, premi Maspons i Camarasa Fou un dels fundadors de l’…
edulcorant
Alimentació
Hi ha edulcorants naturals sacarosa, fructosa, glucosa, etc amb poder energètic 4,1 kcal / g i un conjunt de productes de síntesi química sacarina, ciclamats, etc caracteritzats per un poder edulcorant molt superior als sucres naturals 1 g de sacarina té el mateix efecte que aproximadament 500 g de sacarosa i perquè no fan cap aportació energètica Hom ha intentat de lligar el seu poder edulcorant amb l’estructura química coordinada entre grups —OH i —NH 2 La seva utilització és com a substitut dels sucres naturals en dietes on el sucre no és convenient aliment La toxicitat dels…
agent de transferència de fase
Química
Denominació genèrica de diversos reactius, generalment sals d’amoni o fosfoni quaternaris, que presenten la propietat de transferir anions d’un medi aquós a un d’orgànic, afavorint així en gran manera les reaccions en fase heterogènia.
L’ús d’aquests agents en síntesi orgànica, introduït per Uglestad l’any 1966, és conegut com a catàlisi per transferència de fase Els agents més emprats són el iodur de tetrabutilamoni TBAI, el clorur de benziltributilamoni TEBA i el bromur de tributilhexadecilfosfoni El mecanisme proposat per a la seva acció pot ésser representat així D’altra banda, diversos polièters macrocíclics, que hom denomina genèricament èters corona reactiu segrestant, fan una acció parallela en complexar cations i facilitar la solubilització de reactius inorgànics en medis orgànics exercint una…
conservador
Alimentació
Substància que, afegida als productes alimentaris en petita proporció, n’evita l’alteració microbiana i n’elimina o hi impedeix el creixement de microorganismes.
El seu mecanisme d’acció és bacteriostàtic o bactericida, segons que actuï més específicament sobre bacteris o fongs Dins el camp dels productes químics de síntesi, són conservadors els àcids benzoic, sòrbic, p-clorobenzoic, llurs sals i d’altres L’aparició dels antibiòtics ha fet que també tinguessin aplicació en aquest camp els més emprats són la nisina, nistatina, pimaricina, tilosina i els grups de les tetraciclines Els antioxidants d’ús alimentari poden ésser considerats com a conservadors dels greixos alimentaris per tal com n'eviten l’actuació química per oxidació…
arsina
Química
Hidrur d’arsènic, AsH 3
.
Gas incolor d’olor alliàcia que en liquar-se dóna un líquid que bull a -55°C, de punt de fusió -113,5°C Soluble en aigua i lleugerament en alcohol i àlcalis és molt metzinós És obtingut per l’acció dels àcids sobre arseniürs metàllics En cremar fa una flama d’un blanc blavós Per dissociació tèrmica s’allibera l’arsènic, que es diposita i forma una taca negra damunt una superfície freda, base de la recerca toxicològica que es fa clàssicament mitjançant l’assaig de Marsh L’arsina és usada en síntesi orgànica per a fer gasos metzinosos de guerra i com a agent d’excitació doping de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina