Resultats de la cerca
Es mostren 25787 resultats
Josep Maria Batista i Roca
Josep Maria Batista i Roca
© Fototeca.cat
Etnologia
Excursionisme
Historiografia
Política
Historiador, etnòleg i polític.
Estudià dret i lletres 1911-16 a la Universitat de Barcelona La seva actuació política i cívica se sobreposà, especialment a partir de la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera, a una brillant carrera en aquesta universitat, on impartí classes d’etnologia i folklore al principi de la dècada de 1920 i on fou un dels fundadors de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1917 Residí alguns anys a Londres i a Oxford, on es dedicà a l’etnologia Publicà un catàleg de les obres lullianes d’Oxford 1915-16, i començà les seves recerques, continuades posteriorment, sobre la situació dels…
, , ,
Pau Vila i Dinarès
Historiografia catalana
Geògraf i pedagog.
Vida i obra De família de teixidors originària del Bages, visqué després a Alcoi i Terrassa, i de jove combinà el treball en fàbriques de Barcelona amb una formació autodidàctica i l’excursionisme La relació amb cercles intellectuals anarquistes l’inicià com a mestre Ateneu Obrer de Badalona, Foment Martinenc de Barcelona i el posà en contacte amb F Ferrer i Guàrdia El 1905 fundà l’Escola Horaciana, notable experiència de renovació pedagògica, que influí en l’orientació de la seva tasca científica posterior El 1912 fou becat per la Junta para Ampliación de Estudios per estudiar a l’École de…
Història 2016
Història
Un any més, l’argumentari de caràcter històric va ser àmpliament utilitzat en conflictes que poc tenen a veure amb la historiografia Un any més, la importància social d’aquests conflictes va tornar a condicionar la presència mediàtica d’aquesta disciplina Així, cal parlar de la sempiterna qüestió del Born El canvi de color del govern municipal a Barcelona va significar una nova lectura dels usos que s’havien de donar a un lloc que s’havia dotat de tant valor simbòlic Aquesta nova lectura va tenir el seu punt més calent amb la collocació i posterior retirada, després d’haver patit…
Arxivística, biblioteconomia i documentació 2017
Arxivística i biblioteconomia
Arxivística L’ICA, l’entitat internacional professional de més alt nivell en el camp de l’arxivística, va aprovar una nova normativa de descripció arxivística Records in contexts, que té en compte el paper de les tecnologies i el desenvolupament de normatives similars en els camps de les biblioteques i els museus Al juliol va néixer el portal web de gestió documental de la Generalitat de Catalunya, que recull informació, normativa i enllaços relacionats amb aquesta temàtica Un altre dels projectes importants de la Generalitat, que es va iniciar a finals del mes de novembre del 2016, i al qual…
Història 2012
Història
Alguns anys són més prolífics amb relació als fets històrics que no pas als de caràcter historiogràfic L'any 2012 probablement és un d'aquests En això han collaborat tant la reducció de les partides que tradicionalment financen l'organització d'aquests esdeveniments, com la manca de coincidència amb fets socialment transcendents en els paràmetres culturals i polítics de l'actualitat Les commemoracions d'enguany van ser de caràcter més cultural i literari, amb la celebració de l'Any Sales, Calders, Tísner, i van anar acompanyades de conferències, homenatges, jornades de divulgació i estudi,…
finançament autonòmic
Dret
A l’Estat espanyol, recursos que tenen les autonomies d’acord amb la Constitució del 1978 per a l’exercici de la seva autonomia política i el desenvolupament i l’execució de les seves competències d’acord amb principis de coordinació amb Hisenda i de solidaritat.
Els recursos de les comunitats autònomes són constituïts per impostos cedits totalment o parcialment per l’estat, recàrrecs sobre impostos estatals i altres participacions en els ingressos de l’estat, els impostos creats per les comunitats autònomes i les seves contribucions especials, les transferències del fons de compensació interterritorial i d’altres assignacions amb càrrec als pressupostos generals de l’estat, els rendiments procedents del seu patrimoni i els ingressos de dret privat i el producte de les operacions autonòmiques de crèdit Hi ha dos tipus de sistemes de finançament…
Joan M. Vives i Boter

Joan M. Vives i Boter
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Estudià al collegi de Santa Anna Començà el noviciat a Moià el 18 de setembre de 1892 i hi professà el 19 d’agost de 1894 Estudià filosofia i teologia a Iratxe i a San Pedro de Cardeña Fou ordenat sacerdot el 17 de juny de 1901 S'estrenà com a mestre a Valls, en l’ensenyament primari A Vilanova i la Geltrú impartí assignatures de comerç, matèries en les quals s’especialitzà, i més tard passà dos anys del 1906 al 1908 entre Cracòvia Polònia i Cornigliano Itàlia Novament a Catalunya, residí als collegis d’Olot, Sant Antoni de Barcelona i Mataró Fou consiliari de la…
règim local
Dret administratiu
Normes de dret públic reguladores de les corporacions que formen l’administració local.
El dret local vigent a l’Estat espanyol s’adapta al model francès i arrenca del nou règim sorgit de les Corts de Cadis, desenvolupat en diversos texts legals, com les lleis municipals dels anys 1823, 1845, 1870 i 1877 i les provincials del 1833 de Javier de Burgos i el 1882 La necessitat d’una reforma portà a l’elaboració de disset projectes de llei, entre els quals cal citar els de Maura, Canalejas i González Besada, així com els estatuts municipal 1924 i provincial 1925, obres molt acurades i basades en l’autonomia de les corporacions, malgrat que diverses implicacions polítiques…
Francesc Bonastre i Bertran

Francesc Bonastre i Bertran
© Fototeca.cat
Música
Musicòleg i compositor.
Vida S’inicià musicalment a l’Escolania de Santa Maria de Montblanc, on estudià amb mossèn Ramon Boqueras completà la seva formació al Conservatori de Tarragona, on cursà estudis de piano, orgue i harmonia amb Francesc Tàpies En el camp de la musicologia, estudià a l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC amb el mestre Miquel Querol Doctorat el 1970 en filologia romànica per la Universitat de Barcelona sota la direcció de Martí de Riquer amb la tesi Estudis sobre la verbeta Exercí diversos anys a la Universitat de Barcelona 1967-72 i posteriorment a la Universitat Autònoma de Barcelona…
,
Joan Vilà i Valentí

Joan Vilà i Valentí
© Arxiu Fototeca.cat
Geografia
Historiografia catalana
Geògraf.
Trajectòria acadèmica Llicenciat en història a Barcelona 1947, influït per Salvador Llobet s’interessà per la geografia, disciplina que aprofundí a la Facultat de Ciències, a la Societat Catalana de Geografia, a l’Institut Français i a les universitats de Bordeus, amb Lluís Solé i Sabarís, Pierre Deffontaines, Salvador Llobet i Louis Papy, i de París i Estrasburg, on rebé la influència de geògrafs com Pierre George i Jean Tricart Doctorat a Madrid el 1956 amb la tesi La comarca de Bages El medio físico y la evolución humana , fou catedràtic el 1958 a la Universitat de Múrcia, i des del 1965 a…
,