Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic És el segon poemari de l’autor Recull un total de vint-i-cinc poemes escrits entre els anys 1919 i 1921, on combina algunes propostes poètiques nascudes arran de l’esclat de l’avantguarda europea amb altres elements més propis de la tradició Alguns dels poemes del llibre contenen les claus definitòries de la poesia amorosa salvatiana, que serà àmpliament desenvolupada més tard a El poema de la rosa als llavis 1923 Totes les relacions entre el jo que domina els poemes i el món que l’envolta es troben regides simbòlicament per la passió amorosa, que hi és concebuda…

Desenvolupament enciclopèdic Constitueix un bon exemple de poesia postsimbolista i posa de manifest la voluntat de renovació de l’autor respecte als seus llibres anteriors El poemari consta de tres parts “Fira encesa”, amb divuit poemes, i “Rosa secreta” i “Arbre de flames”, amb sis cadascuna En la primera, la diversitat de personatges i situacions teixeixen un mostrari en què el subjecte poètic recrea —una mica a la manera d’alguns dels poetes de la generació castellana del 27— elements de diverses tradicions que connecten amb les intencions del postsimbolisme i que van de la…

Fill natural d’un noble italià i d’una polonesa, cursà estudis incomplets a causa de la vida atzarosa i viatgera de la seva mare, amb la qual, el 1899, s’installà a París El 1903 fundà la revista Le Festin d’Esope , on publicà les primeres proses de L’enchanteur pourrissant 1909 El 1904 conegué Picasso i Max Jacob a través dels seus amors amb Marie Laurencin s’integrà al món artístic El 1909 rebé l’encàrrec de dirigir dues colleccions de texts satírics i llibertins — ocupació que mantingué fins a la fi de la seva vida — , on reedità Sade, en aquells moments completament oblidat Publicà…

Situació Capçalera modificada per dues capelles laterals d’aquesta antiga parròquia situada en un pendent del pla de la Calma M Anglada L’antiga parròquia de Sant Cebrià de la Móra queda per sota del pla de la Calma, a 950 m d’altitud, al vessant de tramuntana que aboca les aigües a la riera de l’Avencó o de Picamena Mapa L37-14364 Situació 31TDG428266 Hi ha dues pistes bones per anar-hi La primera surt d’Aiguafreda en direcció llevant pel carrer de l’Avencó i segueix la riera del mateix nom que passa per Sant Salvador i Sant Miquel, ja esmentades en el terme municipal d’Aiguafreda, fins a…

Plantaginacies 1 Cervina Plantago coronopus a aspecte de la inflorescència x 1,7 b detall d’una flor amb els sèpals de marge escariós i una bràctea x 5,6 c fruit de dehiscència transversal pixidi x 5,6 Fulles de diversos plantatges 2 Plantago media x 0,6 3 P major x 0,6 4 P lanceolata x 0,6 Eugeni Sierra Comprenen únicament tres gèneres, diversificats en unes 250 espècies distribuïdes gairebé per tot el món, però concentrades principalment a les zones temperades i a les altes muntanyes intertropicals Les plantaginàcies són plantes herbàcies, o més rarament llenyoses, sovint acaules i amb…

Rutàcies 1 Ruda Ruta angustifolia a aspecte de la planta x 0,5 b detall d’una flor amb els marges dels pètals laciniats x 2 c detall d’un fruit x 3 2 Gitam Dictamnus albus a detall d’una flor x 1 b detall d’un estam x 2 Eugeni Sierra Família gairebé cosmopolita, s’estén principalment per les regions tropicals i temperades i inclou uns 150 gèneres Només set espècies es troben espontànies als Països Catalans Les rutàcies es caracteritzen per la possessió de glàndules secretores productores d’essències a les fulles, les tiges, les flors i els fruits Algunes de les espècies tenen interès en…

Grup de becadells comuns Gallinago gallinago al delta de l’Ebre Alt de 24-26 cm, aquesta espècie fa de bon identificar a causa del seu bec, recte i llarguíssim, amb el qual sondeja els fangs en cerca d’aliment viu És una peça de caça molt apreciada, tant pel seu valor culinari com pel repte cinegètic que representa abatre’l, car té un vol molt ràpid i ziga-zaguejant Xavier Ferrer El becadell comú és una espècie abundant durant la migració, i a l’hivern, per tot el territori estudiat Com a hivernant sembla més freqüent a Catalunya, en alguns indrets del País Valencià i a l’illa de Menorca S’…

Les calàbries són ocells cabussadors de grans dimensions, de plomatge molt semblant en totes les espècies a l’hivern, però diferenciat i característic a l’època nupcial La calàbria petita Gavia stellata ateny 56 cm i en plomatge hivernal a dalt a l’esquerra es reconeix principalment per la forma del bec, fi i lleugerament boterut de baix, mentre que a l’estiu la la dreta és característica per la taca verme/losa del coll La calàbria agulla Gavia arctica ateny 64 cm i en plomatge hivernal al mig a l’esquerra és difícil de reconèixer, mentre que a l’estiu al mig a la dreta és característica…

Aquest ordre comprèn una única família, els batracoídids, i una única espècie a les nostres mars Són peixos de cos deprimit a la regió anterior i comprimit cap enrere, amb escates cicloides poc desenvolupades i incloses en una pell d’abundosa mucositat, i amb una línia lateral simple o múltiple, on algunes espècies presenten fotòfors El cap és ample, deprimit i dotat d’una gran boca de premaxillars protràctils i d’ulls ben separats i dorsilaterals unes dents fortes i còniques se situen sobre les mandíbules i el paladar La regió occipital, els opercles i els subopercles presenten espines més o…

La mallerenga petita Parus ater té el plomatge bàsicament acolorit de blanc i negre, a més del color indefinit del pit Té una taca a la nuca, molt característica, que no és visible en aquest exemplar, procedent de Berà Tarragonès en canvi, és illustrativa de la facilitat amb què la major part de les mallerengues accepten els menjadors artificials, malgrat ésser ocells de bosc Xavier Bartrolí La mallerenga petita és un ocell típicament sedentari, que a la tardor i a l’hivern realitza petits moviments, encara no prou coneguts Per exemple, al Rosselló i el Vallespir, on és estrictament…