Resultats de la cerca

Vida i obra De formació autodidàctica, els seus inicis literaris són en castellà — Sol y nervio , 1936 Guirnaldillas del nacimiento , 1941—, tot i que aviat es decantà pel català Membre de l’anomenada generació poètica valenciana dels anys cinquanta juntament amb Andrés i Estellés, Fuster i d’altres, publicà els reculls de poemes La cançó de Mariola 1947, L’home pot ésser àngel 1952, Presoner de l’ombra 1955, Grumet a soles 1958, L’íntim miratge 1959,  Cant indígena 1959,  Tast d’eternitat 1960, Toia d’ofrena 1960, Paradís en blanc 1964, premi Ciutat de Barcelona, Les roses marginals 1965,…

Catedràtic de filologia romànica de la Universitat La Sapienza de Roma Fou soci fundador i vicepresident 1978-85 de l’Associazione Italiana di Studi Catalani, i soci fundador 1970 i president 1988-94 de l’ Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes L’any 1982 organitzà el Sisè Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes celebrat a Roma Dirigí les colleccions filològiques Romanica Vulgaria i Quaderni di Romanica Vulgaria  1979 Investigà especialment sobre temes de poesia medieval, poesia moderna italiana, catalana, portuguesa i hispanoamericana i treballà en l’…

Format inicialment a la seva illa natal, més tard estudià al Conservatori d’Atenes Lluità en la resistència grega durant la Segona Guerra Mundial 1940-45 i, després, en la guerra civil 1947-49 El seu compromís amb les idees d’esquerra i la revolució, per les quals fou perseguit i empresonat —sofrí deportació a Icària i a Makrónissos—, li impedí continuar la seva formació musical a Grècia El 1954, gràcies a una beca, es traslladà a París, on estudià amb O Messiaen i E Bigot Retornà al seu país el 1959 El 1958, amb Epitàfios , cançons sobre el llibre homònim de Iannis Ritsos, es produí el…

Realitzà tota la seva obra cinematogràfica conjuntament amb el seu germà  Paolo Taviani San Miniato, Toscana, 8 de setembre de 1931-Roma, 29 de febrer del 2024 Estudiaren dret i lletres, respectivament, però el 1946 decidiren dedicar-se al cinema després de veure Paisà , de Roberto Rossellini Els anys cinquanta s’iniciaren en el cinema amb curtmetratges, i el 1960 collaboraren amb Joris Ivens en la realització del documental L’Italia non è un paese povero Amb Un uomo da bruciare 1962, guardonat amb tres premis al Festival de Venècia, començaren una filmografia d’anàlisi històrica, política i…

Estudià literatura a la Universitat de Pisa i es doctorà el 1969 amb una tesi sobre el surrealisme a Portugal, país sobre la llengua, la cultura i la literatura del qual fou un gran coneixedor i on situà una part important de la seva obra de ficció Traduí l’obra de F Pessoa a l’italià Professor de llengua i literatura portugueses a la Universitat de Bolonya 1973, amplià estudis a l’Scuola Normale Superiore di Pisa Del 1978 al 1985 fou professor de literatura a la Universitat de Gènova, i posteriorment passà a ser director de l’Institut Italià de Cultura de Lisboa 1985-87 Des del 1991 fou…

Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i, el 1910, a quinze anys, debutà al Teatre Colón de Buenos Aires amb l’òpera Blanca de Beaulieu de CA Stiattesi, com a membre integrant de la companyia de J Goula Un any després intervingué en l’òpera Carmen , de G Bizet, i interpretà el paper d’Octavian en l’estrena italiana d’ El cavaller de la rosa , de R Strauss, a l’Òpera de Roma El 1912 debutà al Gran Teatre del Liceu amb Samsó i Dalila , de Saint-Saëns, i consolidà definitivament la seva projecció com a mezzosoprano en l’àmbit internacional Intèrpret molt cotitzada per la qualitat…

Situació Des de l’indret de l’església de Santa Maria Magdalena de Veda i el vell camí de Requesens a Sureda que hi passa, fins al fondal de la ribera on hi ha el Molí dels Frares, hi ha un camí amb un desnivell molt considerable és l’anomenat del Molí dels Frares o del Roc de la Passió Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 35,4” N - Long 2° 58’ 16,8” E Camí El camí de bast que portava al molí encara es conserva força bé Es va haver de traçar seguint de prop el curs del còrrec de la Tanyareda pel seu costat dret És un camí estret, just per passar-hi amb un animal de càrrega Amb continuades…

Situació L’església parroquial de Sant Aciscle i Santa Victòria és situada al poble de Sureda, a l’esquerra de la ribera homònima, la qual divideix el nucli de la població en dues parts L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha assenyalat en la monografia anterior MLlR Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 56,4” N - Long 2° 57’ 16,2” E Història Aquesta església apareix esmentada en la documentació l’any 1051, amb motiu de la venda d’un alou dins la seva demarcació parroquial Posteriorment, vers el 1400, fou totalment reconstruïda, i un altre cop a la primera meitat del segle XVIII…

Situació Edifici molt transformat, que sembla remuntar-se a l’inici del segle XII Arxiu Gavín Aquesta església és situada a uns 500 m a llevant del poble de Sant Feliu d’Avall, al peu del voló o petita falla a l’encapçalament de l’antiga riba de la Tet Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 0,6” N - Long 2° 44’ 44,4” E Història El “voló” de Sant Feliu d’Avall és esmentat ja al segle XI “ ad ipso volo ”, 1055 “ ad volonem Sancto Felicis ”, v1090 “ el Volonas ”, segle XIX L’església de Sant Martí és emplaçada en un indret que correspon al lloc dit també “ Ripa Fracta ” riba trencada…

Situació Antiga parròquia rural, modificada i ampliada amb una segona nau, que manté part de la seva estructura romànica, sobretot al sector meridional ECSA - A Roura L’església es troba a prop del veïnat de cases disperses del mateix nom Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 9” N - Long 2° 38’ 50,4” E Hom hi arriba per Sant Miquel de Llotes i la carretera D-2 Una mica després del coll de la Creu de la Feliba, a mà esquerra, cal prendre la carretera que condueix al veïnat de Santa Coloma de les Illes i, d’aquí, a l’església, 1 km més al sud Història No han pervingut notícies…