Resultats de la cerca
Es mostren 15970 resultats
Sant Pere de Jorba
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Jorba Inicialment tingué funcions parroquials i les ha mantingut fins a l’actualitat Depengué de la canònica de Santa Maria de Solsona per donació dels seus senyors El lloc de Jorba es documenta per primera vegada l’any 960, data en què el comte Borrell donà al bisbe de Vic el castell de Tous, el qual afrontava amb el terme de Jorba ipsa lorba L’església apareix esmentada amb la seva advocació a partir de l’any 1065, que es jurà el testament d’una dona anomenada Ermengarda, la qual donà a Sant Miquel i a Sant Pere…
Joan Ventosa i Calvell

Joan Ventosa i Calvell
© Fototeca.cat
Economia
Història
Polític i financer.
Doctor en dret, fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista i secretari de la seva junta directiva 1903 En sortí amb motiu de l’escissió del 1904, i fou el primer director d' El Poble Català Tornà aviat a la Lliga, i fou regidor de Barcelona 1905 i diputat per Santa Coloma de Farners del 1907 al 1923 Convertit en un dels màxims dirigents de la Lliga membre de la comissió d’acció política, fou un destacat parlamentari i conferenciant en qüestions econòmiques, financeres i administratives Pel gener del 1917 féu un viatge a València per tal de crear una aliança amb el valencianisme…
Crònica del Regnat de Martí I
Historiografia catalana
Crònica que, amb la Crònica del Regnat de Ferran I i la Crònica del Regnat de Joan I, comparteix manuscrit amb la Crònica de Pere el Cerimoniós (BUV, ms. 212, datat entre el 1418 i el 1424, confegit a la Cancelleria de la Corona d’Aragó, i Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, ms. 74, darrer terç del s. XV).
Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller Cervera 1376 – Saragossa 1456 La Crònica del Regnat de Martí I fou escrita entre el 1416 i el 1436 i concebuda, com la Crònica del Regnat de Joan I , per tal de posar al dia la Crònica de Pere el Cerimoniós i escrita també fora de l’àmbit oficial, com ho denota el to crític envers els monarques L’obra explica el perquè del…
música del monestir de Solesmes
Música
Música desenvolupada a l'abadia benedictina Solesmes, al País del Loira, convertida, des del segle XIX, en centre de recuperació del cant gregorià.
Fundada l’any 1010, el 1833 Prosper Guéranger 1805-1875, que restablí l’activitat monàstica al centre després de més de quaranta anys d’abandonament, es proposà restaurar la litúgia romana i el cant gregorià Els seus treballs foren seguits per Paul Jausions 1834-1870 i, després, per Joseph Pothier 1835-1923, que fou qui establí com a principis generals per a la restauració del gregorià la necessitat d’acudir a les fonts manuscrites, per a recuperar així la puresa de la línia melòdica i de la seva notació, i la de fixar un correcte fraseig amb vista a la interpretació De tot això se’n feu…
Sant Martí de Tagamanent
Art romànic
Situació Únic llenç de mur que resta d’aquesta antiga església parroquial M Anglada A pocs metres del camí que passa pel collet de Sant Martí, al costat de tramuntana i just al peu de la falda del turó de Tagamanent, es troben al mig de la vegetació les restes de l’església de Sant Martí Mapa L37-14364 Situació 31TDG427221 Per anar-hi cal prendre els mateixos itineraris ja descrits per anar a Santa Maria de Tagamanent MAB Història Una de les mencions més antigues d’aquesta església data de l’any 1009, on és esmentada com a “ Sancti Martini supra via ” Al començament tingué el…
Sant Pere del Bosc
Antiga església
Antiga església parroquial de Corbera del Castell (Rosselló), al S del poble.
Fou decorada amb pintures murals el 1334 i fou parroquial fins al segle XVII, que es construí la nova església parroquial a l’emplaçament de la capella de Santa Maria del castell de Corbera
Vilert

Vilert
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Esponellà (Pla de l’Estany), situat al N del terme, a la dreta del Fluvià.
De l’església parroquial de Santa Maria depenen les esglésies de la Trinitat i de Sant Esteve El lloc, que formà part del comtat de Besalú, fou de la jurisdicció del monestir de Banyoles
Vilamarí
Poble
Poble del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), situat a la vora de la riera de la Farga, a ponent de Sant Esteve de Guialbes.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria d’origen romànic, fou reedificada al s XVII El lloc, esmentat el 1098 dins el comtat de Girona, després formà part de la baronia de Vilademuls
Getxo
Municipi
Municipi de Biscaia, País Basc, a la riba dreta de la ria de Nerbion.
Situat pocs quilòmetres al NW de Bilbao, forma part de la seva aglomeració Inclou diversos nuclis de població Algorta, cap del municipi, Las Arenas i Santa María de Getxo, antigament formant unitats urbanes separades
Cornet

Ruïnes del Castellet de Cornet (Sallent)
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble del municipi de Sallent (Bages), a l’esquerra del riu de Cornet , afluent per l’esquerra del Llobregat, que neix als altiplans que limiten el Lluçanès pel SW, dins el terme de Gaià, i desguassa a la vila de Sallent.
L’església parroquial Santa Maria, romànica fi del segle XII, té un notable portal Dins el seu terme hi ha les ruïnes d’un antic castell, el Castellet de Cornet , esmentat al segle XIV