Resultats de la cerca
Es mostren 10368 resultats
Mare de Déu del Cis (Beranui)
Art romànic
Situació Interior d’aquest santuari, avui sense culte, amb la volta de la nau i de l’absis de perfil apuntat Arxiu Gavín Aquest santuari es troba enlairat a llevant de Beranui, al peu de la cinglera que corona la serra del Cis Mapa 32-10 213 Situació 31TCG045916 El lloc, molt allunyat de les modernes vies de comunicació, és de difícil accés Des de Beranui cal salvar més de cinc-cents metres d’altitud i unes dues hores de camí S’ha d’agafar el vell camí de la carrerada del Cis que s’enfila pels esperons de la serra fins a les Bordes de Beranui 1 463 m, i una vegada aquí, gairebé seguint les…
Mare de Déu dels Terrers (Benavarri)
Art romànic
Situació Absis de l’església, amb moltes refaccions, un dels seus pocs elements genuïns ECSA - JA Adell El santuari de la Mare de Déu dels Terrers es troba enlairat al nord-oest d’Estanya, en un esperó de la serra de l’Obac que fa de partió d’aigües entre la plana dels estanys i la vall del Guart Mapa 32-12 289 Situació 31TBG940575 S’hi arriba pel vell camí d’Estanya a Pilzà, agafant un branc que surt a la dreta També hi puja un antic camí des de Calladrons JBP Història Les referències al lloc de Terrers són insegures Segons es consigna en el cartulari de Roda, l’any 1096, Mir Gombau amb el…
Castell de Sarroca o de Sarroqueta (el Pont de Suert)
Art romànic
El castell de Sarroca, dit també Sarroqueta per distingirlo de Sarroca de Bellera, aprofitava, com el seu nom indica, l’espadat d’una penya situada a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, que controla la vall de Barravés i el vell camí de Llesp L’indret de Sarroca és esmentat en l’acta de consagració de l’església del monestir de Lavaix datada l’any 1015 segons aquest important document, Gamisa, conjuntament amb la seva esposa Sança i el seu germà Dacó, dotaren el monestir amb un alou a Sarroca la Roca El Llibre dels Feus recull l’instrument d’evacuació i donació del segle XI del…
Rescloses de Pedret (Cercs)
Art romànic
Situació Les roques en les quals hi ha els forats de les rescloses i, al fons, el pont gòtic de Pedret J Bolòs Nombrosos forats de planta rodona, fets a la roca, que recorden l’existència de diverses rescloses de molí i potser, també, d’algunes altres construccions, són situats a banda i banda del curs del riu Llobregat, a l’oest de Pedret, a tocar del pont gòtic que serveix per travessar aquest riu Aquestes rescloses figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 07,5 — y 62,4 31 TDG 075624 Si, des de Berga, anem a l’…
Castell de la Pedra (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Situació Detall d’un pany de mur, el qual, a desgrat de la seva ruïna i abandonament totals, deixa veure un aparell molt endreçat L Prat Es troba al peu de la serra de Pratformiu, a mà esquerra del Cardener i a l’altura d’uns 100 m, sobre l’església de Sant Serni, estratègicament situat dalt un turó espadat Mapa 292M781 Situació 31TCG847692 Al punt quilomètric 5 de la carretera de Sant Llorenç a la Coma hi ha un trencall ben senyalitzat, el qual, en poc més d’1 km, porta a Sant Serni Pel costat de tramuntana de l’església hi ha un petit camí que en uns deus minuts, passant per can Marcó i pel…
Santa Maria de Cornellà de Llobregat
Art romànic
Situació A l’entrada de l’ajuntament, al centre de la població Mapa 36-16420 Situació 31TDF223788 Història El lloc és citat el 980 i l’església el 993, en temps del bisbe Vives que, segons els seus testaments, posseïa béns al terme Possiblement va ser obra d’aquest prelat la reconstrucció d’una església anterior, d’època visigòtica, que fou descoberta per excavació sota l’actual ajuntament La reconstrucció de la basílica visigòtica, que tenia un absis poligonal, consistí en l’afegitó d’unes columnes a l’entrada de l’absis, després del 977 Entre el 1065 i el 1095 hi ha documentada la…
Sigfrid Karg-Elert
Música
Compositor i teòric alemany.
Vida Mostrà un talent inusual per a la música quan encara era un infant, i la seva veu li permeté d’entrar al cor de l’església de Sant Joan de Leipzig Quan només tenia dotze anys, ja escriví alguns motets i una cantata Els seus estudis musicals, però, es veieren interromputs per la mort del seu pare, circumstància que deixà la família en una greu situació econòmica El seu tutor l’apartà dels estudis musicals i l’encaminà cap al magisteri Durant alguns anys es formà autodidàcticament, fins que el 1896, gràcies a una beca, aconseguí d’entrar al Conservatori de Leipzig Poc després inicià una…
Gaspar Antist
Historiografia catalana
Literatura catalana
Memorialista.
Fou mostassà 1530 i jurat 1538 de València L’obra, titulada Memòries de coses senyalades que s’han seguit en la present ciutat y regne de València , tal com ha arribat a l’actualitat, és un manuscrit de 15 folis numerats més un foli inicial sense numerar Consta de 165 apartats, els quals comprenen des del 19 d’agost de 1555 fins a l’1 d’agost de 1557 A més, les tres notícies inicials estan datades al juliol del 1555 i al novembre del 1553, i l’apartat 123, que tracta de la mort del castellà d’Amposta Joan Baptista Vilaragut, el 25 de gener de 1526 L’objectiu de l’autor fou deixar memòria d’…
,
José Alemany y Bolufer
Historiografia catalana
Filòleg.
Membre d’una humil família de jornalers, obtingué de manera brillant la llicenciatura en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1889, gràcies a l’esforç intellectual i a les beques i els premis econòmics rebuts durant els anys d’estudiant Ja amb el grau de doctor, guanyà per oposició la càtedra de llengua grega de la Universitat de Granada el 1891 i, vuit anys després, una plaça homònima a la Universidad Central de Madrid Fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres d’aquesta darrera universitat i no se’n mogué fins que se li manifestà una arterioesclerosi, malaltia que el…
Vicent Branchat
Historiografia catalana
Jurista vuitcentista, expert en l’administració dels drets del Reial Patrimoni del Regne de València i investigador dels seus antecedents legals i documentals.
Fill d’un comerciant de llibres, Cristòbal Branchat, el contacte quotidià amb la lletra impresa feu que, des de molt jove, mostrés afició per la lectura i l’estudi Després de cursar estudis a la Universitat de València, on es graduà com a mestre en arts i, després, en lleis, s’incorporà al Collegi d’Advocats de la ciutat El 1776 fou nomenat assessor del Reial Patrimoni del Regne de València, càrrec dependent de la Intendència de València des del qual desenvolupà una important tasca en la recuperació dels drets patrimonials Posteriorment, ocupà el càrrec d’oïdor de la Reial Audiència…