Resultats de la cerca
Es mostren 8059 resultats
Club Atlètic Igualada
Atletisme
Club d’atletisme d’Igualada.
Fundat l’any 1952, fou constituït per iniciativa de Lluís Marimon, Manel Canals i Salvador Farrés, que mobilitzaren un grup d’atletes de la comarca El club es consolidà ràpidament i el 1959 arribà a la primera categoria de la Lliga Catalana de clubs L’any 1955 organitzà per primer cop el Cros d’Igualada, que es disputà fins l’any 2000 Fou subcampió de la Lliga Catalana de clubs els anys 2004 i 2005 Té escola esportiva i una secció de triatló Practica a l’Estadi Atlètic Municipal, a la zona esportiva de les Comes
Penya Ciclista Bonavista
Ciclisme
Club de ciclisme de Manresa.
Fou fundada al març del 1926 per iniciativa de Lluís Vallès, Francesc Giralt i Ferran Portella L’any 1927 inicià el Campionat de Manresa i Comarca Durant la dècada dels quaranta organitzà algunes edicions dels Campionats d’Espanya de veterans i establí un equip ciclista amb el qual competí Adolf Espinal, i que inclogué també especialistes de ciclocròs Organitzà també les arribades de la Vuelta a Espanya i Volta a Catalunya a Manresa en collaboració amb l’Esport Ciclista i la Penya Ciclista Manresans El 1979 començà a organitzar les brevets, proves cicloturistes de llarga…
Miquel Torroella i Plaja
Literatura catalana
Escriptor.
Començà a collaborar a El Teléfono Catalán , i el 1881 fundà El Palafrugellense Publicà assaigs de temes econòmics d’actualitat com Cuestión corchera 1880, i estudis d’història local com El santuario de San Sebastián 1881, en collaboració, Breves observaciones a la Historia del Ampurdán del señor Pella y Forgas 1892 i Història de Palafrugell i la seva comarca 1929 Són de destacar Ensayos literarios Artículos y poesías 1884, en català i castellà, i les narracions La pubilla del mas Carbó 1905, Qüentos que són històries Fitor 1904 1905, Realitats de la vida 1906,…
,
Pere Coll i Rigau
Agronomia
Agricultor.
Introduí el conreu de l’arròs a l’Empordà al s XIX Se n'anà de jove a Cuba, on aplegà una fortuna considerable En tornar-ne, adquirí el mas Gelabert, a Pals, i reintroduí el conreu de l’arròs en els aiguamoixos abandonats de la comarca El 1907, per influència del seu adversari polític, el comte de Torroella de Montgrí, el conreu fou prohibit allegant motius sanitaris, però la campanya promoguda per Coll, fundador de la Comunitat de Regants de la Séquia del Molí de Pals el 1909, n'aconseguí, el mateix any, l’autorització definitiva
Pere Armengou i Torra
Arquitectura
Arquitecte.
Es titulà el 1932 a Barcelona D’estudiant treballà al taller de l’arquitecte Francesc Folguera Fou soci fundador del GATCPAC Juntament amb l’arquitecte Francesc Perales fou autor d’un projecte de club d’esports, que figurà a la famosa exposició d’aquell grup a la Sala Dalmau La seva obra més significativa és el Grup Escolar Renaixença a Manresa La seva formació inicial dins el funcionalisme s’endevina en tota la seva obra, que després de la guerra civil de 1936-39 fou variada i difosa, i es desenvolupà principalment a Barcelona, a Manresa i comarca, i a Sitges
música de Granollers
Música
Música desenvolupada a Granollers (Vallès Oriental).
L’activitat musical de Granollers té diferents eixos vertebradors El conservatori, que posteriorment adoptà el nom Conservatori de Música Josep Maria Ruera, nasqué l’any 1928, sota la direcció de Joan Baptista Lambert Les activitats del centre es paralitzaren al febrer del 1939 per problemes en les finances municipals, però foren represes al setembre del mateix any El 1940 la direcció passà a les mans del compositor Josep Maria Ruera, el qual, juntament amb el pianista Aureli Font i el violinista Joan Coll, entre d’altres, assegurà la continuïtat del conservatori La seva consolidació es…
El Baix Penedès
Situació i presentació La comarca del Baix Penedès és situada a la part sud-occidental del conjunt comarcal del Penedès vegeu l’Alt Penedès Té una extensió territorial de 296,24 km 2 , que es reparteix en 14 termes municipals Limita, a llevant, amb les comarques del Garraf i de l’Alt Penedès, al N amb l’Alt Penedès i l’Alt Camp, a ponent amb l’Alt Camp i el Tarragonès i a migdia amb la Mar Mediterrània La façana litoral fa uns 12,5 km de llargada i de la costa a l’interior la penetració màxima és de 22,5 km Els límits geogràfics no són gaire precisos, sobretot pels costats de llevant i de…
Els alocs al Maresme
La gran quantitat de flors que produeixen els aloes en una època de l’any, l’estiu, en la qual escassegen les fonts d’aliment, tenen un paper clau per a nombrosos himenòpters i, en especial, per a borinots com aquest Bombus terrestris que sincronitzen l’emergència de les formes sexuals amb l’època de floració dels alocs Jordi Corbera L’aloc Vitex agnus-castus era una espècie abundant als trams baixos de les rieres del Maresme al final dels anys quaranta del segle XX, però les grans alteracions que ha sofert aquest hàbitat de llavors ençà han fet que la distribució de l’espècie patís una…
El marc geogràfic del romànic del Bages
Art romànic
Dins les comarques interiors de Catalunya, el Bages presenta dos trets geogràfics destacats la seva peculiar situació i ésser el punt de confluència de diversos corrents fluvials, relativament importants Per altra banda, i a diferència de les terres ponentines, mostra, respecte al relleu, una notable complexitat interior La possible unitat resta articulada al voltant d’un sector central, el Pla de Bages La situació geogràfica i la confluència fluvial Tenint en compte el conjunt de Catalunya, el Bages resta com la comarca més central Això la fa propera, al mateix temps, a tots els grans…
Osona
Situació i presentació La comarca d’Osona té una extensió de 1 205,01 km 2 Limita al N amb la comarca del Ripollès, al NE amb la Garrotxa, a l’E amb la Selva, al S amb el Vallès Oriental, i a l’W amb el Bages i el Berguedà Des del punt de vista geològic, comprèn un sector pla de la Depressió Central Catalana, al seu extrem NE, solcat al N pel Ter i al S per la capçalera del Congost i flanquejat a llevant pels massissos del Montseny i de les Guilleries i pels altiplans estructurals del Cabrerès, mentre que a ponent s’alcen les enlairades plataformes del Lluçanès La comarca integra cinc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina