Resultats de la cerca

La geografia Cap de comarca, Formiguera Constituïda per la capçalera de l’Aude, estesa entre els 1500 i 1700 m alt i voltada de muntanyes, és la plana més alta dels Països Catalans Correspon a un fragment del peneplà posthercinià, esquistós, basculat per moviments tectònics recents la clotada és coberta de sediments morènics S'enlaira progressivament a ponent vers les tarteres del Carlit a través d’un seguit d’esglaons i replans d’origen glacial, mentre que a llevant s’interromp sobtadament davant l’escarpament de falla del roc de Madres 2471 m, partió d’aigües amb la Tet Molt tancada per…

Presenta un cicle biològic complex, tal com és propi dels afídids, que comporta fases radicícoles i gallícoles, de femelles àpteres que es reprodueixen partenogenèticament, i d’individus mascles i femelles, alats o no, que es reprodueixen sexualment Els efectes de la filloxera són diferents sobre els ceps americans i sobre els europeus Els primers no en són gaire afectats, però en els segons els ous de l’hivern donen lloc a un pugó, que habita al damunt de les arrels petites, i el cep es debilita i a l’últim mor L’atac de la filloxera es manifesta a rodals, que destaquen enmig del color…

Situació Bonica torre de defensa, característica pel parament fosc dels murs i els carreus de marbre blanc que marquen les sageteres ECSA - A Roura La torre de Goà es dreça al cim del puig més destacat de la serra de Goà, a 1 268 m d’altitud Es troba al SE i a 1,5 km en línia recta del poble de Saorra, a migdia del coll de Jou i del pic de Mates Roges L’indret és àmpliament dominant sobre les valls de la ribera de Cadí, a llevant, i de Saorra, a ponent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 31’ 25” N - Long 2° 22’ 43” E Per a arribar-hi des de Saorra, cal seguir la carretera D-6 en direcció a Pi i…

Situació Vista aèria d’aquesta fortalesa, on s’aprecia un recinte poligonal sense torres de flanqueig i, al seu centre, una construcció ara en ruïnes, segurament una antiga torre ECSA - Camara JP Joffre Fortificació situada al N del castell d’Aguilar És al límit de la plana, a l’inici del vessant d’un contrafort de l’altiplà de la Garriga, el qual fa de límit entre Tuissan i Vingrau, poble ja de la veïna comarca del Rosselló Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 53′ 57″ N - Long 2° 44′ 57″ E Per a anar-hi des de Tuissan, cal agafar la carretera D-611, que va cap a Vilanova de Corbièras Havent fet…

Tanmateix, no s’ha deixat de designar amb el mateix nom del Rosselló la comarca estricta compresa entre el coll de Ternera i la mar el Rosselló Hom ha proposat, per evitar aquesta duplicitat, els noms de la Catalunya Francesa , de la Catalunya del Nord i el País Rossellonès Ja abans de la formació d’aquesta província, el conjunt d’aquestes comarques, però amb la totalitat de la Cerdanya, havien format un territori singular dins el conjunt del Principat, des del govern dels comtats de Rosselló i Cerdanya pel comte Sanç, germà d’Alfons I, i especialment a partir de la incorporació d’aquests…

ida al s XVIII Eren anomenats homes de vila o prohoms i, especialment al País Valencià, igualment ciutadans A partir del s XIV hom començà a introduir la denominació de burgès honrat o home de vila honrat o, igualment, ciutadà honrat Com passava entre els ciutadans, a partir del començament del s XVI hom distingia el burgès insaculat o de matrícula del burgès de privilegi o de rescripte , o encara, entre el burgesos insaculats, el burgès immemorial de l’insaculat en època moderna ciutadà El 1529 els burgesos de Vilafranca del Penedès foren equiparats als cavallers igualment com els…

El 1126 el comte Ramon Berenguer III de Barcelona i el bisbe de Vic cediren a Beremund, patriarca de Jerusalem, i a Giraud, prior del Sant Sepulcre, l’església dels Prats de Rei amb les seves sufragànies de la Manresana i Sant Ermengol El 1134 la mort d’Alfons I d’Aragó els constituí un dels hereus del regne, i per obtenir-ne la renúncia 1140 hom els féu importants lliuraments El mateix prior Giraud rebé del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona importants viles a Aragó i la facultat d’erigir un convent del seu orde a Calataiud 1149, que fou el centre de les possessions de l’orde a Aragó i de…

Situació Església de Sant Esteve d’Orbanyà, d’una sola nau, molt transformada i integrada en una construcció més tardana adossada a la part de migdia del conjunt ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Esteve és a l’entrada del poble d’Orbanyà Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 53” N - Long 2° 17’ 33” E Per arribar a Orbanyà cal prendre la carretera D-26 que des de Rià ressegueix la vall de la ribera de Callau Entre Conat i Noedes, un trencall a mà dreta mena a Orbanyà JAA Història Tot i que es té notícia del lloc d’Orbanyà des del 1186, per a tenir els primers esments de la parròquia de…

És l’església parroquial del poble homònim, situat al pla de la Perxa Des de la darreria del segle IX, aquest temple fou possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, segons consta en l’escriptura de donació que feren, l’any 877, la comtessa Ermessenda, vídua del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya, els seus fills, Guifré, Radulf i Miró, i la comtessa Quíxol muller de Miró Consta, segons el document, que entre d’altres béns li cediren l’església de Sant Pere amb els delmes, les primícies i totes les oblacions que li pertanyien “ Et in portu Inforcatos donamus ipsam ecclesiam Sancti Petri cum…

Format a la famosa escola de Soresa Alt Llenguadoc, inicià la carrera de magistrat Fou nomenat substitut del fiscal reial al tribunal de Ceret l’any 1830, fiscal reial a Sant Africa Alt Llenguadoc el 1839 i a Perpinyà el 1843 Quatre anys més tard fou cridat com a conseller al tribunal de Montpeller, on començà la part més rellevant de la seva carrera professional el 1849 es distingí en les funcions de president de l’Audiència i, el mateix any, es responsabilitzà de reorganitzar els tribunals civils nord-catalans amb seu a Perpinyà, Ceret i Prada, en installar-hi els magistrats titulars del…