Resultats de la cerca
Es mostren 2606 resultats
l’Alfòndec
Barri
Antic barri de Tortosa, que esdevingué una de les quatre parròquies en què fou dividida la ciutat després de la conquesta, el 1148.
Al començament del s XVII aquesta parròquia fou incorporada a la de Santa Maria
Església, noblesa i monarquia
L’Església catalana de la baixa edat mitjana donà suport econòmic i militar a la Corona en les guerres de conquesta contra l’islam al Regne de València i a les Illes El bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, per exemple, va participar en la conquesta de Mallorca amb cent cavallers armats, mentre que la d’Eivissa estigué a càrrec de l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Montgrí, ajudat pel comte de Rosselló, Nunó Sanç, i per l’infant Pere de Portugal L’Església tingué una bona relació amb la monarquia, fins i tot quan, després de la conquesta de Sicília,…
Castell de Ribelles (Vilanova de l’Aguda)
Art romànic
Situació Aquest castell, del qual només resta d’època romànica una torre sobre la qual s’assenta el campanar de l’església de Santa Maria de Ribelles, fou el bressol d’un dels llinatges més rellevants del comtat d’Urgell ECSA - F Baltà Castell situat dalt d’un turó, al costat del poble actual de Ribelles davant de la vall del Llobregós Formava part de la línia de fortificacions que s’estenien al llarg de la riba dreta d’aquest riu Mapa 34-13329 Situació 31TCG574385 Des de la carretera que va de Ponts a Torà C-1412 surt a mà esquerra una pista de terra en bon estat que porta a Ribelles El…
Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia
Història
Història general del Regne de València, de Joan Gaspar Escolano, publicada en dos volums formats cadascun per deu llibres o dècades, a València (1610-11) amb el títol de Década primera i Década segunda, respectivament.
El projecte, en la línia de les històries i cròniques publicades poc abans per Pere Antoni Beuter i Rafael Martí de Viciana, fou assumit per les corts valencianes 1604, que demanaren al rei que el nomenés cronista del Regne, amb un sou de 150 lliures anuals, sufragat per la Generalitat, «per lo ordinari studi, gasto y treball que ha de sustentar en exercir dit ofici», a més de costejar la impressió de l’obra, a càrrec també de la Generalitat Les Décadas foren concebudes com un ambiciós projecte historiogràfic en tres grans blocs de 10 llibres cadascun, d’ací el nom de l’obra Tanmateix, només…
descobriment
Miniatura que representa la sortida de Venècia dels germans Polo en llur segon viatge
© Fototeca.cat
Geografia
Història
Descoberta d’un territori no conegut, generalment com a resultat d’una expedició de recerca.
La conquesta progressiva de l’espai pot ésser considerada com la continuació de l’esforç descobridor i viatger Els descobriments geogràfics són, per diverses raons, fets culturals en primer lloc, el que compta no és que hom arribi per primera vegada a un indret fins aleshores desconegut, sinó que el coneixement d’aquest fet es generalitzi en els diversos sectors de la societat A més, els descobriments comporten només l’enriquiment intellectual d’uns homes i d’unes cultures determinats Les contrades descobertes eren sempre habitades i, doncs, conegudes per l’home, però amb llur “descobriment”…
Nàpols, Sicília i Sardenya
Art gòtic
El 26 de febrer de 1443 el rei Alfons el Magnànim va celebrar a la manera d’un imperator romà la seva entrada triomfal a la ciutat de Nàpols, capital d’un reialme llargament cobejat pel monarca i conquerit a la fi feia ben poc Es va arribar llavors a la culminació de la política expansiva de la Corona catalanoaragonesa per la Mediterrània, que, en anys anteriors més o menys immediats, havia estat precedida per la consolidació de la difícil conquesta sarda i el retorn de Sicília a la branca principal de la dinastia regnant, mentre es mantenien les dificultats de la implantació a…
Sant Joan de la Suda (Tortosa)
Art romànic
Aquesta església, avui desapareguda, fou la capella del castell de la Suda Degué ésser bastida dins el recinte d’aquesta fortificació immediatament després de la conquesta feudal de Tortosa l’any 1148 Una de les primeres mencions d’aquest temple es troba en un document sense data que fa referència a l’any 1149 i que conté el repartiment de la ciutat un cop conquerida segons aquesta escriptura, en la divisió especial que es féu del castell de la Suda, s’establí que l’església de Sant Joan fos un edifici d’ús comú per als genovesos i per a Guillem Ramon de Montcada, als quals s’…
Llibre de les nobleses dels reis
Historiografia catalana
Literatura catalana
Compilació historicollegendària feta a mitjan segle XV pel barceloní Francesc (o Joan Francesc).
Pertany a una família de compilacions iniciada, sembla, poc abans del 1283 amb un text titulat probablement Llibre dels reis Els capítols s’encapçalen amb expressions com “Diu la Història”, “Devets saber”, “Diu lo comte” L’encapçalament de les rúbriques duu el títol Rubrica del llibre apellat de les nobleses e proeses dels Reis e dels nobles barons e en especial parle dels fets de Carles Maines Rei de França i Emperador de Roma e de Alemanya e d’altres singulars fets Conté 561 rúbriques, corresponents a sengles capítols —de les quals només s’han conservat 509— i arriba fins a la coronació d’…
, ,
Castalla
Castalla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcoià, als corredors del Sistema Subbètic valencià.
La meitat oriental del terme s’integra al fons de la foia de Castalla , capçalera del riu de Castalla o riu Verd anomenat de Montnegre aigua avall del pantà de Tibi, que rep nombroses rambles afluents de Canyoles, de Peret A ponent comprèn, a més, una part muntanyosa formada per la Serra de l’Arguenya la Replana, 1228 m i els seus contraforts de la penya de l’Àguila 1050 m i el Gurugú 1034 m, per la serra de Castalla el Xarco, 1109 m i per les penyes del Llitero al sud-oest, i pel Maigmó 1296 m i el Despenyador 1260 m al sud aquest sector és barrancós i cobert de pinedes Més de la meitat del…
Sant Jordi del Maestrat

Aspecte de la vila de Sant Jordi del Maestrat
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, al sector septentrional de la comarca; el terme és allargassat, de SW a NE, amb el sector meridional més elevat, limitat pels colls de Càlig i de la Bassota, i el centre i el nord sobre el piemont prelitoral; és limitat al N pel riu de la Sénia.
Les aigües són drenades directament cap a la mar pel barranc de la Barbeguera o de la Figuereta, al N, el riu Cérvol, al centre, i el barranc de Surrac, al S El 20% del territori és de muntanya improductiva La resta correspon a conreus de secà, amb predomini tradicional de l’olivera, acompanyada de garrofers, ametllers i vinyes La vila 678 h agl 2006, santjordiencs 175 m alt és situada sobre un petit turó, a la part SW, la més accidentada del terme, sobre la carretera de Vinaròs a Morella La població té l’origen en uns masos d’origen islàmic —més tard anomenats el Mas d’Estellers o d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina