Resultats de la cerca
Es mostren 1244 resultats
Sant Joan de Sessué
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del sector de llevant, amb l’absis ornat per arcuacions llombardes ECSA - JA Adell L’església de Sant Joan, dita també de Sant Genís, aïllada, destaca a la part alta del poble de Sessué, que és a 996 m d’altitud, a la ribera esquerra de l’Éssera, davant de Vilanova i als peus de la serra de Santa Margarida Mapa 31-9 179 Situació 31TBH927142 L’accés al poble es fa per un brancal indicat de la carretera C-139 de la vall de Benasc, un poc més amunt de Vilanova JBP Història Les referències històriques de Sessué són exigües En principi, com a lloc de la vall…
Sant Vicenç de Foix (Lladurs)
Art romànic
Situació És a la banda de llevant del municipi de Lladurs, a la riba dreta del riu Cardener Mapa 292M781 Situació 31TCG808556 Vista exterior de l’església, des del costat de llevant, amb el mur que correspon a la capçalera L Prat Aspecte que ofereix l’església des de l’angle sud-est, amb l’interior de la nau, ben esfondrada, i la capçalera, al fons L Prat Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Berga fins al punt quilomètric 4,400, on es troba a mà esquerra la pista d’Olius Cal seguir aquesta pista, tot passant per Olius i Ratavilla, durant 5,500 km L’església és davant la casa Foix…
Carlo Francesco Pollarolo
Música
Compositor i organista italià.
Vida Probablement fou alumne del seu pare, a qui substituí com a organista de la catedral de Brescia el 1676 Durant els anys següents Pollarolo ascendí ràpidament en la seva carrera musical i el 1680 substituí Pietro Pelli com a director musical a la mateixa catedral El 1690 fou escollit segon organista a Sant Marc de Venècia i dos anys més tard hi obtingué el càrrec de vicemestre de capella Des del 1691 fins al 1707 les seves òperes es representaren als principals teatres venecians, fet que li atorgà una sòlida reputació com a autor escènic A partir del 1696 fou director de l’Hospital dels…
industrialització
Economia
Procés a través del qual es transforma l’estructura productiva tradicional d’una formació social cap a l’enfortiment i modernització dels sectors industrial i de serveis.
En les àrees considerades com a desenvolupades i en aquelles on ha reeixit el procés industrialitzador hom pot constatar que aquest s’ha produït a base de desenvolupar el sistema de producció sobre el creixement econòmic constant, l’anàlisi i l’ús metòdic i continu dels descobriments i de les innovacions científiques, la divisió del treball, l’especialització productiva, fent servir diverses fonts d’energia i l’increment progressiu de les activitats manufactureres a través de millores constants de la transformació dels productes per mitjà de mètodes químics i mecànics Segons Kuznetz, sis…
Grècia 2014
Estat
Grècia va iniciar l’any assumint la presidència de torn de la Unió Europea, malgrat estar intervinguda per la troica i tenir una economia en recessió © European Community Amb una economia en recessió i un estat intervingut per la troica, Grècia va iniciar l’any 2014 assumint la presidència de torn de la Unió Europea UE Malgrat l’augment del dèficit fins al 12% i del deute acumulat des de l’inici del rescat financer 175% del PIB, la tríada de creditors BCE, FMI, UE es va mantenir persistent en les exigències de majors reajustaments Per tal de poder accedir a nous trams del rescat, el Govern…
L’higienisme
L’ higienism e és un corrent medicofilosòfic que sosté que els símptomes formen part, en essència, d’un procés continu de purificació i de desintoxicació de l’organisme i que les malalties solen ésser el producte de costums culturals nocius, entre els quals destaquen l’administració de medicaments i determinats hàbits alimentaris Un dels pilars bàsics de l’higienisme és la prevenció de les malalties mitjançant uns plans d’alimentació anomenats dietes dissociades , que consisteixen fonamentalment en la realització de menjars no gaire abundosos en què hom recomana la combinació de…
acompanyament
Música
Part d’una textura subordinada i alhora complementària de la principal, habitualment de caràcter melòdic.
La presència d’un acompanyament implica l’existència d’una part principal que ocupa el primer pla en la percepció de l’oient Consegüentment, a fi de no dificultar-ne la percepció i de mantenir-se en un segon pla, l’acompanyament hi subordina les seves característiques harmòniques, ritmicomètriques, figuratives, dinàmiques, expressives, etc Això no exclou, però, que pugui passar, momentàniament, a un primer pla, com per exemple quan la veu principal té silencis L’acompanyament té un caràcter subordinat però no és superflu i, a més d’estar al servei de la part principal, la complementa, tot…
madrigal
Música
Composició polifònica profana originada a Itàlia i molt difosa arreu d’Europa durant el segle XVI.
En general, durant el seu període de vigència, qualsevol text poètic musicat de caràcter profà fou anomenat madrigal Els textos són usualment de caràcter amorós i es caracteritzen per estar formats per una sola estrofa i per la rima lliure que alterna versos heptasíllabs i hendecasíllabs En realitat, sota el terme madrigal tingueren cabuda molts tipus poètics diferents, des dels sonets i les canzone fins als poemes narratius en ottava rima Una de les grans virtuts del madrigal és que se sabé beneficiar de textos de gran altura literària Petrarca, Sanazzaro, Ariosto, Tasso i…
Sant Joan de Boí

Església de Sant Joan de Boí
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de la vila de Boí (la Vall de Boí).
L’edifici Segueix el tipus basilical de tres naus amb els absis corresponents orientats a l’est Falta l’absis central, que es va enderrocar per ampliar la plaça del poble actualment només es conserva l’espai presbiteral que s’interposava entre la nau i l’absis Les tres naus queden separades per quatre arcades semicirculars adovellades, que descansen sobre columnes massisses i pilars quadrats La coberta és de fusta de doble pendent L’espai absidal queda cobert, a la part central, per una volta de pedra de mig punt, mentre que les absidioles laterals tenen voltes de quart d’esfera El temple té…
African National Congress
Política
Moviment polític sud-africà fundat el 1912 amb la finalitat d’abolir l’apartheid i convertit el 1994 en partit polític.
Sorgí de la Native Education Association, fundada a Ciutat del Cap 1892 pels bantús posteriorment es transformà en Native National Congress Bloemfontein, 1912 El seu primer president fou el clergue zulú Mafukuzela, conegut com a J Dube Albert Luthuli fou un dels principals líders del moviment, del qual fou també president 1952 Illegalitzat el 1960, en foren empresonats els dirigents més importants i, a partir del 1964, propugnà la lluita armada contra el règim sud-africà L’establiment dels centres d’acció de l’ANC a Lesotho, Botswana, Moçambic, Angola i Zimbàbue constituí un element de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina