Resultats de la cerca
Es mostren 4092 resultats
Wilhelm Hieronymus Pachelbel
Música
Compositor i organista alemany.
Era el fill gran de Johann Pachelbel, de qui rebé les primeres lliçons de composició i d’interpretació al teclat Començà la seva carrera organística a Fürth Més tard tornà a Erfurt i el 1706 es traslladà a Nuremberg, on ocupà la plaça d’organista a la Jakobikirche El 1717 fou nomenat organista a la Sebalduskirche de Nuremberg, càrrec que exercí fins a la seva mort Es conserven poques obres de la seva producció musical i totes elles són exclusivament per a instruments de tecla Les seves variacions sobre el coral O Lamm Gottes unschuldig 'O anyell innocent de Déu' reflecteixen la influència…
Els còlics o espasmes intestinals del primer trimestre d’un nadó
L’aparició de còlics o espasmes intestinals és un trastorn molt freqüent, consistent en l’aparició de crisis de dolor abdominal, d’origen desconegut, que es presenten sobtadament cap al vespre sense raó aparent, durant els tres primers mesos de vida En general, quan es presenta el còlic el nen plora intensament, d’una manera diferent a com ho sol fer Sovint el plor no s’interromp fins que l’infant no queda del tot esgotat Solament en alguns casos millora en expulsar matèries fecals o gasos El més útil en aquests casos és intentar de calmar el nen Així, és fonamental que els pares es mostrin…
Revista Valenciana de Filologia
Historiografia catalana
Publicació de l’Institut de Literatura i Estudis de la Institució Provincial Alfons el Magnànim de València, fundada l’any 1951 per Artur Zabala, el seu director; desaparegué el 1981.
Es preveié que tingués una periodicitat trimestral, de quatre números per any, però només n’aparegueren set toms de quatre números cadascun Malgrat la seva irregularitat, representà un dels primers esforços moderns per publicar, des de València, treballs d’investigació cultural i d’erudició sobre literatura i cultura valenciana en general Tot i el predomini del castellà, hi havia articles en català, i hi collaboraren bona part dels estudiosos de la cultura valenciana, amb temes de molt diferent relleu però de gran rigor i qualitat Entre d’altres, destaquen Francesc…
heterofonia
Música
Terme propi de l’etnomusicologia que descriu la combinació simultània d’una melodia amb una o diverses variants d’aquesta.
El terme, d’origen grec heteros , ’altre', ’diferent', i phōnḗ , ’veu', ’so' i que fou utilitzat per Plató Lleis , 812 d-e per a esmentar, tot i que amb un sentit incert, les diferències entre la part melòdica de la veu i l’acompanyament de la lira, fou reprès per C Stumpf Tonsystem und Musik der Siamesen , ’Sistema tonal i música dels siamesos', Leipzig, 1901 per a caracteritzar tècniques de la música asiàtica Java, Bali, Japó, etc En aquestes tradicions, el fenomen heterofònic es genera normalment a causa de diversos factors els embelliments, per part de l’acompanyament…
lligadura
Música
Línia corba que abraça dues o més notes i que té diversos significats.
Si és collocada entre dues o més notes consecutives del mateix so, té un significat rítmic i prescriu que ha d’unir-se el seu valor en un de sol En aquest sentit apareix utilitzada per primera vegada en la música per a tecla del Renaixement En el cas que una lligadura abraci dues o més notes de so diferent, es tracta d’un signe d’articulació que indica a l’intèrpret una execució legato No apareixen lligadures emprades en aquest segon sentit abans del Barroc En alguns instruments concrets la lligadura indica, més que la mera articulació legato , el recurs tècnic concret a partir…
VLAN
Electrònica i informàtica
Xarxa lògica que comparteix una mateixa xarxa física, típicament Ethernet, la tecnologia més emprada en entorns LAN.
Les VLAN permeten la separació del tràfic per eficiència i seguretat, reutilitzant els mateixos elements de commutació A nivell funcional, es configuren als commutadors i operen a nivell d’enllaç en el model OSI L’assignació de dispositius a VLAN es fa per assignació de ports als commutadors, segons l’adreça MAC o en funció dels protocols emprats, entre d’altres Cada VLAN se sol identificar amb un número, té un domini de difusió broadcast diferent i se sol correspondre a una subxarxa a nivell IP El trànsit d’una VLAN no és visible des d’una altra VLAN Per interconnectar…
transmissió
Música
Fenomen pel qual una fracció d’ona que es propaga en un medi material passa a fer-ho en un altre medi de propietats dinàmiques diferents.
La intensitat de l’ona transmesa depèn de les propietats del nou medi Si l’ona inicial és monocromàtica d’una sola freqüència i el medi inicial de propagació és unidimensional amb una dimensió -llargària- molt més important que les altres dues, com és el cas de les cordes i les columnes d’aire dels instruments musicals, la intensitat de la transmissió es pot caracteritzar quantitativament per un coeficient de transmissió que expressa la raó d’amplituds i la fase relativa entre l’ona transmesa i l’ona incident Per a cada freqüència, aquest coeficient pot tenir un valor diferent La…
chanson de geste
Música
Gènere poètic i musical francès de l’època medieval.
La seva temàtica, com la de la resta de cançons de gesta cançó de gesta , és de caràcter èpic Escrit en paràgrafs versificats, les seves unitats s’anomenaven laisses Sembla que les diferents parts del text que podia ser molt extens es cantaven totes amb el mateix fragment melòdic, exceptuant potser el darrer vers de cada unitat, que podria haver-se cantat amb una melodia diferent La tonada, en estil proper al recitatiu, havia de ser prou versàtil perquè el trobador la pogués anar variant a mesura que els versos canviaven el nombre de síllabes L’exemple més antic i conegut és la…
intensitat
Música
Magnitud física objectiva que s’associa a l’energia acústica d’un so.
Es defineix com l’energia que travessa una superfície d’un metre quadrat, perpendicular a la direcció de propagació del so, en un segon, o, el que és el mateix, la potència sonora que travessa aquesta superfície Aquesta intensitat depèn de la font sonora i del punt on es mesura augmenta proporcionalment amb la potència de la font sonora i disminueix de manera proporcional a la distància que separa la font del punt de mesura Des del punt de vista de la percepció, com més gran és la intensitat, més sonoritat o volum s’associa al so Es tracta de dues magnituds relacionades però no iguals ni…
Els amfisbènids
Aquesta família ha estat considerada per alguns autors un subordre diferent dins dels rèptils escatosos, amb trets intermedis entre els saures i els ofidis Inclou formes petites, de cos vermiforme i molt especialitzades en una vida excavadora, en general completament àpodes No presenten orificis auditius externs i els ulls són vestigials, recoberts per la pròpia pell, que és formada per escates petites i quadrangulars, disposades en anells transversals Amb tot, hom considera els amfisbènids rèptils escatosos, a causa de llur cloaca transversa, les escates epidèrmiques i el parell…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina