Resultats de la cerca
Es mostren 2340 resultats
Alma torturada
Cinematografia
Pel·lícula del 1916; ficció de 70 min., dirigida per Magí Murià i Torner.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona ARGUMENT I GUIÓ MMurià FOTOGRAFIA Salvador Castelló blanc i negre i virats, normal INTERPRETACIÓ Margarida Xirgu Emilia, Ricard Puga Villalba, Celia Ortiz, José Rivero ESTRENA Barcelona, octubre del 1916, Madrid, 20021917 Sinopsi Emilia, dona del potentat Villalba, està molt preocupada pel seu germà Augusto, empresonat com a sospitós de l’assassinat d’una meuca Aquest fuig de la presó i casualment es topa amb Emilia i s’abracen L’escena és observada de lluny pel seu marit, que creu que l’home és l’amant de la seva esposa El Dr Morales, amic…
Josep Sagré i Pera
Cinematografia
Crític, importador i distribuïdor.
Vida El 1928 començà a collaborar com a crític cinematogràfic a "El Mundo Deportivo" També escriví al diari "La Humanitat" i en les especialitzades "Ràdio Barcelona" 1924-38, "Popular Film" 1926-37, "Films Selectos" 1930-37, "Cine-Art" 1933-35 i "Actualidades Paramount" 1935-36, a més d’exercir com a cap de publicitat de la Gaumont, el cinema Fantasio i la Internacional Films de Lluís Cabezas El 1930 fundà la revista "El Clarín Cinematográfico", que no durà gaire també fou sotsdirector de "Cine Mundo" 1952-61 i enviat especial d’"El Noticiero Universal" i "Fotogramas" D’altra…
Čingiz Ajmatov
Literatura
Escriptor kirguís en llengües russa i kirguís.
Fill d’un alt funcionari local soviètic purgat per Josif Stalin que el feu executar el 1937, durant la seva adolescència exercí de funcionari del PCUS local en substitució dels càrrecs, molts dels quals havien estat enviats a combatre els nazis al front Posteriorment es graduà a l’Institut d’Agricultura de Frunze actualment Bishkek, i començà a publicar narracions en revistes literàries del Kirguizistan en rus i kirguís Reconegut com una jove promesa literària, del 1956 al 1958 estudià a l’Institut Literari Gorkij de Moscou i aquest any publicà la novella curta Džamil’a 1958, amb la qual…
Azerbaidjan
Regió
País de l’Àsia occidental que s’estén des dels contraforts meridionals del Gran Caucas fins al Kurdistan i el riu Qezel Owzan; limita a l’W amb Armènia, Turquia i l’Iraq, i a l’E amb la mar Càspia.
La geografia És format per dues regions la septentrional comprèn en gran part els contraforts del Caucas i l’ampla conca d’inundació dels rius Kura i Araxes la meridional és un altiplà rocós, vorell oriental del massís d’Armènia, constituït per materials volcànics dels quals són testimoni nombrosos cons Sabalān 4821 m, Haram-Dāgh 3690 m En aquesta regió es troba la depressió tancada del llac salat Urmia o Rezā'īyeh Els rius del país pertanyen a dues conques, la de l’Araxes i la del Qezel Owzan El clima és, en general, continental, modificat per l’altitud La població, formada per…
Fol·licles pilosos i pèls
L'estructura on s'elabora el pèl, el fol·licle pilós, es compon d'elements del teixit epidèrmic invaginats en el derma. Aquest esquema d'un tall longitudinal i un tall transversal d'un fol·licle pilosebaci permet de diferenciar-ne tots els components: 1, epidermis; 2, derma; 3, tija pilosa; 4, bulb pilós; 5, papil·la fol·licular; 6, matriu germinativa; 7, beina limitant externa; 8, beina radicular interna; 9, capa externa de Henle; 10, capa mitjana de Huley; 11, cutícula de la beina interna; 12, cutícula del pèl; 13, escorça del pèl; 14, medul·la del pèl; 15, melanòcits; 16, múscul erector del pèl; 17, glàndula sebàcia; 18, conducte excretor de la glàndula sebàcia
Joan Fors
Anatomia humana
La pell és recoberta de pèls , que són unes excrescències filamentoses i flexibles que es localitzen a l’exterior de l’epidermis i es disposen en un sentit oblic en relació amb la superfície de la pell L’estructura en què s’elabora el pèl és el follicle pilós , format per teixits epidèrmics i dèrmics especialitzats En la superfície del cos, hi ha una quantitat variable de pèls, dels quals aproximadament uns 100000 se situen al cap El nombre de pèls varia segons l’edat, ja que amb el pas del temps molts follicles pilosos s’atrofien i ja no n’elaboren Així, la mitjana que correspondria a una…
sufix
Gramàtica
Afix afegit al darrere d’un mot per tal de formar-ne un altre.
Cal no confondre sufix amb desinència, malgrat que alguns parlin de sufixos flexionals o desinencials Les desinències indiquen els morfemes de gènere i de nombre en la flexió nominal, i els de temps, nombre i persona en la flexió verbal mentre que els sufixos donen lloc a la derivació de mots a partir de radicals d’altres Són molts, en català, els sufixos per a formar noms derivats, amb una significació comuna segons els grups diminutius et, eta, ell, ella, ill, illa, í, ina, ic, ó, ol, ola , augmentatius às, assa, arro, arra, ot, ota , noms de persona o d’oficis er, era, aire, à, ana,…
araucà | araucana
Etnologia
Història
Individu del grup de pobles de llengua araucana que habiten el centre de Xile, entre els 30 i els 43° de latitud sud.
La població actual consta d’uns 250000 individus al moment de la conquesta espanyola eren 1000000 o 1500000 individus Hom distingeix entre araucans septentrionals i meridionals Els primers són anomenats picuntxe i els altres maputxe —els més nombrosos— i huilitxe També hi ha araucans a l’Argentina, des de la serralada andina fins al riu Salado L’ocupació castellana del territori araucà fou iniciada, l’any 1541, per Pedro de Valdivia La guerra contra els araucans durà uns 20 anys, bé que fou mantinguda en forma intermitent fins a la segona meitat del segle XVIII Els araucans…
amplificació
Electrònica i informàtica
En els amplificadors, augment d’una tensió o d’un corrent a fi de poder comandar aquells òrgans que exigeixen una certa energia més o menys elevada, com, per exemple, mescladors, moduladors, detectors, tubs de raigs catòdics, altaveus, relés, dispositius d’alarma, etc.
Quan el senyal a amplificar és de tipus periòdic sinusoidal o no, l’amplificació ha de reproduir exactament a la sortida un senyal d’amplitud major, però sense deformar el senyal primitiu En aquest cas hom diu que es tracta d’una amplificació lineal la distorsió ha d’ésser reduïda al mínim possible a fi de reproduir fidelment el senyal d’entrada Aquest cas és molt corrent en electroacústica L’amplificació pot ésser feta mitjançant tubs electrònics principalment tríodes i pèntodes, transistors i en alguns casos hom empra també dispositius magnètics Segons les condicions de funcionament de les…
no-violència
Filosofia
Sociologia
Actitud que, sense renunciar a l’ús de la força, refusa d’emprar la violència i de tornar mal per mal.
Representa, alhora, un esperit de respecte i d’amor al proïsme, un mitjà de transformació radical de les societats i una finalitat per a les persones Síntesi de la tesi de la violència justa i de l’antítesi de l’actitud misticolegalista, esdevé una teoria i una praxi política que lluita per l’alliberament de la humanitat per mitjans estranys a la violència Cal cercar-ne les arrels en la filosofia de l’Orient antic Lao Tse, Confuci i del cristianisme Diversos grups pacifistes quàquers, mennonites li donaren un caire inicialment religiós, que durà fins a la Revolució Francesa A…
regne de Judà
Història
Regne del sud de Palestina, sorgit de la divisió entre les tribus del nord i del sud.
En morir Saül, David fou proclamat rei de Judà a Hebron La conquesta de Jerusalem, l’expansió als territoris del voltant i la transformació estatal en temps de Salomó posaren les bases del futur regne de Judà Quan les tribus del nord se separaren 931 aC, el patrimoni de Judà restà enriquit amb el territori de Benjamí i amb la ciutat de Jerusalem, convertida ja en una autèntica capital A l’exterior, Judà conservà el protectorat sobre Edom, que perdé 90 anys més tard A l’interior, on es perpetuà la dinastia davídica i la tradició administrativa de Salomó, es mantingué relativament estable, però…