Resultats de la cerca
Es mostren 4278 resultats
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval d’or encunyada a Florència des del 1252 fins al 1533 any que Alessandro de Mèdici, elegit duc, la substituí per l’escut d’or.
Pesava 72 grans florentins 3,528 grams i portava a l’anvers el lliri amb la llegenda Flor-entia i al revers la figura de sant Joan Baptista i la llegenda S Ioha-nnes B Originàriament valia 20 sous, però les alteracions del seu valor foren freqüents, bé que mantingué les característiques de pes i de llei Aquesta immutabilitat del florí i el prestigi de la república de Florència en feren una de les espècies monetàries més caracteritzades i més populars en els moments que el comerç internacional prenia una forta arrencada Això explica que fos molt imitat Al s XIV molts estats,…
capeller
Història
Menestral que fabricava capells.
Els capellers empraven com a primera matèria la pell en lloc de la llana o la seda que usaven els barreters El nombre de capellers sempre fou reduït i restringit a les ciutats principals —Barcelona, València, Vic—, puix que als altres llocs eren units amb els rams més afins, com els de la pell, el tèxtil i el de la confecció A Barcelona estigueren integrats dins la confraria de julians mercers vells del 1472 al 1801, amb ordinacions rebudes de Joan II i reformades el 1545 A València s’organitzaren en gremi el 1508 i assoliren la dignitat de collegi el 1770 Aquesta indústria es desenvolupà…
L’Eco de Sitges
Setmanari
Setmanari d’informació local fundat l’1 de març a 1886 a Sitges (Garraf).
Iniciat com a bisetmanari, és la publicació periòdica més antiga de Catalunya després del Diari de Vilanova Publicat ininterrompudament des de la seva fundació, en diverses etapes ha estat escrit en castellà entre d’altres, durant el franquisme o ha adoptat una fórmula bilingüe Durant les guerres de Cuba arribà a tenir un corresponsal a l’illa que mantenia informats els nombrosos habitants de Sitges i el Garraf que hi tenien familiars emigrats El seu fundador fou Josep Soler i Cartró El 1942 la direcció passà al seu fill Josep Soler i Tasis, i el 1955, al seu net, Josep Manuel Soler i Soler…
Castell de Gavàs (Bissaürri)
Art romànic
Sembla que l’origen de la senyoria de Gavàs s’ha de relacionar amb els Benasc, que al segle XIII emparentaren amb els Mauleon, de l’altra banda dels Pirineus, i portaren indistintament tots dos cognoms Consta documentalment que l’any 1282 el futur Alfons el Franc , aleshores lloctinent, requerí a Guerau de Mauleon, senyor del castell de Gavàs, que li fes entrega del dit feu per tal que fos reconeguda la jurisdicció de la corona No se sap ben bé què va passar després Probablement el castell de Gavàs fou recuperat pel mateix rei Alfons amb motiu de la invasió francesa de l’Aran…
Vila fortificada de Baó
Art romànic
L’any 1173, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó va autoritzar l’abat del monestir de Sant Miquel de Cuixà, senyor d’ençà del segle X de la vila de Baó, a construir “una fortificació o clos tan fort com fos possible, feta de terra o de pedres, i també una torre i uns valls” Sembla que també hi devia haver un castell, ja que l’any 1261 hom troba documentada l’existència de Pere Berenguer, castlà de Baó El 1478 fou venuda una casa situada a la fortalesa del lloc de Baó Actualment, d’acord amb els estudis fets per Bayrou i Castellví, sembla que en aquesta població hi ha restes d’un…
bogi
Bogi
© Fototeca.cat
Transports
Cadascun dels dos carretons giratoris que suporten el buc d’un vehicle ferroviari, composts de bastiment, travessa balladora, suspensió, caixes de monyons, eixos i rodes i timoneria del fre.
El buc del vehicle descansa damunt la travessa balladora mitjançant un sistema de piu i polleguera, generalment format per un parell de plaques d’acer fos, la superior de les quals és unida al buc i la inferior a la travessa balladora Hom distingeix la suspensió secundària entre la travessa balladora i el bastiment del bogi, de la suspensió primària entre el bastiment i les caixes de monyons Els monyons dels eixos s’allotgen a les caixes de monyons o caixes de greix mitjançant coixinets de fricció o de rodolament Els bogis solen tenir dos eixos, però n'hi ha també de tres Als bogis motors,…
cort
Història
Als s. XII i XIII, oficial reial de justícia d’algunes ciutats catalanes importants.
A vegades també era anomenat justícia, denominació que prevalgué a València Tenia jurisdicció civil i criminal, però, a diferència del veguer, aquesta restava circumscrita dins el terme de la ciutat era relativament autònoma Per regla general era elegit anualment pels prohoms de la ciutat i no calia que fos lletrat ni d’una categoria determinada A Lleida, per exemple, on aquesta institució fou més desenvolupada, el 1300 el cort era assistit per dos paers en la instrucció del procés i per dos paers i deu prohoms per a dictar la sentència Les seves funcions, tanmateix, tendiren a…
Castell de les Avellanes (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
El castell i poble de les Avellanes fou un dels llocs pertanyents al vescomtat d’Àger i el conquerí segurament el comte Ermengol IV d’Urgell Hem de pensar que els comtes d’Urgell el deixaren en feu als senyors d’Àger La primera referència que coneixem del castell data del 1127 Es tracta de l’acta testamentària de Berenguera de Queralt, a la qual pertanyia aquesta fortalesa pel seu esponsalici amb Guerau Ponç III de Cabrera per aquest document sabem que va llegar-lo al seu fill Ponç Guerau III de Cabrera El 1204 continuava formant part del patrimoni vescomtal Guerau Ponç IV de Cabrera…
Enric VI
Història
Emperador romanogermànic (1191-97).
Fill de l’emperador Frederic I i de Beatriu de Borgonya, fou rei de Romans i de Germània 1159-91 Derrotà Enric X de Baviera en el seu intent de reconquerir el ducat de Saxònia 1190 i, més tard, en la revolta antiimperial de güelfs i de part de la noblesa Pel seu casament amb Constança de Sicília 1186 s’havia fet coronar rei de Sicília, però es trobà amb l’oposició de Tancredi, comte de Lecce, i no pogué aconseguir el poder fins al regnat del fill d’aquest, Guillem III Intentà de transformar la dignitat imperial en hereditària, i aconseguí que el seu fill, el futur Frederic II, fos…
Joan d’Eimeric i Saplana
Història
Oficial reial, fill i successor de Joan Berenguer d’Eimeric i de Talamanca, segon baró de Rubinat i Sant Antolí.
Fou cavaller, i després noble Criat, mestre-sala i conseller del rei, el serví a Sicília El 1493 fou nomenat lloctinent general de Mallorca, amb amplis poders per a pacificar les bandositats, administrar justícia i promoure una política de redreç econòmic De caràcter autoritari, la seva gestió topà amb la protesta dels oficials reials, que l’acusaven d’extralimitar-se en les seves funcions, i també amb la dels estaments privilegiats, afectats per les mesures contra les bandositats i a favor dels forans endeutats, per la creació d’una comissió de redreç 1495 i per l’aplicació de la pragmàtica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina