Resultats de la cerca

Finestrals del claustre del monestir de Vallbona de les Monges Aquests finestrals de la galeria nord del claustre, amb nombrosos escuts amb les armes dels Anglesola, es van construir segurament durant el govern de les abadesses Berenguera o Sibilla d’Anglesola Només al segle XIV, les diferents branques d’aquest llinatge, senyor de les viles d’Anglesola i Bellpuig, entre molts altres llocs, van donar quatre abadesses al monestir Blanca 1294-1324, Berenguera 1348-77, Sibilla 1377-79 i Saurena 1379-92 Es tracta d’un cas força corrent de patrimonialització d’un càrrec a les mans d’una de les…

El primer membre conegut és Ansulf 942-992, que hom creu fill d’Ansulf i Druda i casat amb Riquilda El seu fill Sendred 890-1021, casat amb Matresinda i després amb Ermengarda, és el tronc comú de les famílies Gurb i Cervelló El seu hereu Bernat de Gurb 1022-39, casat amb Quítxol, i el fill d’aquest, Guillem de Gurb 1038-1103, casat amb Ermessenda, foren els darrers a cognomenar-se Gurbs els seus successors prengueren el cognom de Queralt Originàriament posseïren els castells de Gurb i Queralt, als quals afegiren el de Sallent 1033 i els de Voltregà i Solterra Sant Hilari Sacalm el 1083

Foren branques principals les dues de Brunsvic-Lüneburg 1252-1388 i 1428-1705, la darrera de les quals donà lloc a la branca electoral 1692 i després 1714 reial de Hannover, la de Brunsvic-Grubenhagen 1279-1596, la de Brunsvic-Göttingen 1286-1437 i la de Brunsvic-Wolfenbüttel 1318-1806 El 1806, arran de la dissolució del Sacre Imperi, el duc de Brunsvic-Wolfenbüttel es convertí en sobirà de Brunsvic, i en morir sense fills el darrer duc 1884, el ducat havia de passar a la branca reial de Hannover, que havia estat expulsada 1866 del tron pels prussians, però Bismarck s’hi oposà i nomenà regent…

No és segur que el nom balt ‘audaç’ sigui pròpiament el de l’estirp en tot cas els balts es creien descendents dels déus i asseguraven així llur prestigi i poder damunt el poble

Hom fa remuntar l’estirp a Sancho Sánchez Zapata de Valtorres , senyor de Valtorres Aragó, magnat del rei Alfons I d’Aragó, el qual guanyà Calataiud als sarraïns i en fou nomenat alcaid El seu fill Blasco Pérez o Sánchez Zapata de Valtorres el succeí i el 1174 passà a Tarassona, on es casà amb una filla de Pedro Fernández de Castro, justícia d’Aragó Tingueren tres fills Pedro Pérez Zapata de Tarazona , que fou justícia d’Aragó el 1204 i ascendent dels Zapata de Tarazona i els Zapata de Alcolea Ximeno Pérez Zapata de Tarazona , que es casà amb Alda Fernández, senyora d’Arenós, i foren els…

Les restes El castell té una planta trapezial, amb el mur nord més ben conservat Tenia una sala a la banda nord i una cambra coberta —potser una cisterna— al costat oest Al mur sud hi havia l’entrada principal L’aparell dels murs, sobretot el del nord, és de pedres molt poc treballades i irregulars, fet que fa pensar en una construcció del segle X, tot i que la distribució interior és pròpia d’un conjunt romànic La història La primera referència del castell és de l’any 987 El 995 fou infeudat a Gombau de Besora, que el deixà a la seva filla Guisla, esposa de Mir Geribert d’…

El 1229 acompanyà el seu pare a la conquesta de Mallorca, on Hug IV trobà la mort, i ell el succeí Intentà de sanejar l’economia i refer les finances comtals el 1231 vengué els alous de la vila de Tonyà a l’abat de Santa Maria de Roses per 4 080 sous el 1248 lliurà a Jaume I les terres que tenia al Rosselló en canvi de la veïna població de Banyuls, que el rei havia ocupat el 1252 reuní a Castelló una magna assemblea de nobles i prelats, on es dictaren diverses ordenances per al bon regiment del comtat el 1261, després de permutar amb Ponç de Vernet la vila de Cadaqués pels castells…

La funció del basileu anà variant tot seguint l’evolució històrica de les institucions i segons els diversos estats La figura del basileu, l’autoritat i la dignitat del qual es basaven en els privilegis de llinatge i podien ésser heretats dinàsticament, diferí de la del tirà, la qual aparegué més tard Ja a les tauletes micèniques de Pilos, escrites en alfabet lineal B, vers el 1200 aC, hom troba la menció dels basileus basiléwes , plural amb el sentit de prínceps , al voltant de la casa reial governada pel wánax o rei Llurs funcions no són gens clares fins ara sembla que feien…

La primera notícia segura d’aquest castell data del final del segle X Un instrument alaonès cita un lloc dit Sas a l’apèndix d’ illa Petra , cosa que prova de l’existència d’un districte Si tenim, però, en compte els termenals d’Areny, hem de convenir que el castell de Sapeira és d’origen tardívol, és a dir, no sorgí fins a mitjan segle XI i com a resultat del procés d’encastellament feudal, amb termes agafats de l’antic pagus d’Orrit des d’aleshores esdevingué centre principal a la contrada A la segona meitat del segle XI trobem esment del castell en les convinences pallareses dels anys 1064…

El castell de Vacarisses, situat al bell mig de la població, s’esmenta documentalment al segle XI El 1021 en el testament sacramental de Bernat Tallaferro apareix aquest castell com un més dels castells que Bernat deixa al seu fill, Guillem Tot just dos anys més tard, la comtessa Ermessendis empenyorà el castell de Vacarisses, entre d’altres, al seu fill Berenguer Ramon I A mitjan segle XI el comte de Barcelona donà aquest castell de Vacarisses al senescal Guillem Ramon, que passà aleshores a cognominar-se de Vacarisses posteriorment canviaria aquest cognom pel de Montcada Aquest Guillem…