Resultats de la cerca
Es mostren 792 resultats
Esquirol
És un rosegador mitjà, amb la cua coberta de pèl i més llarga que la meitat de la longitud del cap i el cos junts La coloració és variable En general, a l’estiu el pelatge és vermellós a la part dorsal del cos i la cua, i blanquinós a la part ventral A l’hivern, l’esquena és més grisosa Biologia Els esquirols poden viure només on hi ha llavors, independentment del tipus de bosc Més que la composició específica del bosc, és important l’edat dels arbres, ja que determina la presència de les llavors productivitat indispensables per a l’alimentació La base principal de la seva dieta, doncs, la…
nitrogen

Diagrama de flux del procediment d’obtenció del nitrogen a partir de l’aire líquid en tres etapes: depuració de l’aire gasós (consideració de l’aigua i adsorció d’impureses amb matisos moleculars de zeolites), condensació parcial de l’aire (refrigeració a baixa temperatura en un bescanviador de calor) i destil·lació fraccionada a una pressió de 0,6-1 MPa (columna de rectificació); l’expansió del gas residual (turbina) és la font de condensació
© Fototeca.cat
Química
Element químic no metàl·lic pertanyent al grup VA de la taula periòdica, situat entre el carboni i l’oxigen.
És un gas incolor, inodor i insípid, i és l’element més lleuger del grup Fou descobert per D Rutherford el 1772, i a la mateixa època, també per H Cavendish i J Priestley El nitrogen natural és format pels isòtops naturals 14 N i 15 N i pels isòtops radioactius 12 N, 13 N, 16 N i 17 N En estat natural el nitrogen molecular, a la temperatura ambient, és un gas que constitueix una gran part de l’atmosfera l’aire sec en conté un 78,09% en volum En estat combinat és un dels principals constituents de les proteïnes animals i vegetals i d’un gran nombre de substàncies orgàniques El…
alletament

Alletament matern
© Dreamstime
Pediatria
Acció d’alletar un infant.
L’alletament pot ésser realitzat tant amb llet materna com amb llet de formulació L’alletament matern és la millor opció per al nadó i per a la mare i, a més, enforteix el vincle afectiu entre ambdós Des del punt de vista nutricional, la llet materna gaudeix dels nutrients específics i amb la màxima disponibilitat necessaris per al nadó i, a més, aporta limfòcits i macròfags, enzims digestius, molècules immunomoduladores, hormones, factors de creixement, etc, que disminueixen el risc que l’infant pateixi infeccions, allèrgies, mort sobtada, determinades malalties de l’edat adulta, etc Per a…
Estatura i aparell locomotor en la vellesa
Igualment, s’aprecien modificacions en l’alçada, que són conseqüència dels canvis generats per l’edat en l’aparell locomotor A causa de diversos factors que incideixen en el teixit ossi, la talla disminueix en la vellesa, fins a 10 cm o fins i tot més en relació a l’altura màxima atesa en l’edat adulta L’origen d’aquesta disminució de l’estatura es basa fonamentalment en els canvis que experimenta el metabolisme del teixit ossi que, encara que no ho sembli, manté una activitat constant En la persona jove i en l’adult, el teixit ossi es renova de manera permanent, de manera que, alhora que hi…
Epidermis
Anatomia humana
L’ epidermis és la capa més superficial o externa de la pell És formada per teixit epitelial , constituït exclusivament per cèllules íntimament adherides entre si A diferència del que s’esdevé en altres teixits orgànics, l’epitelial no conté cap tipus de substància que uneixi les cèllules ni té tampoc vasos sanguinis El teixit epitelial epidèrmic és format per quatre capes de cèllules, bé que en algunes zones hom en diferencia cinc Cadascuna d’aquestes capes presenta característiques especials La capa cellular més profunda és la capa basal , que consta d’una única filera de cèllules de forma…
Concepte de nutrient i d’aliment
Són anomenats genèricament nutrients o substàncies nutritives els elements, de molt diversos tipus, que els organismes vius han d’incorporar, més o menys periòdicament, per tal de mantenir llurs funcions Les funcions dels nutrients necessaris a un organisme viu són molt diverses proporcionar l’energia que cal per a produir treball i calor, proveir els materials que s’utilitzen per a elaborar i reparar les pròpies estructures orgàniques i, també, garantir o regular l’equilibri existent entre els diversos components líquids i sòlids que formen l’organisme Cada espècie d’ésser viu té unes…
Impuls nerviós
Fisiologia humana
La neurona o cèllula nerviosa és una cèllula especialitzada capaç de generar una informació i transmetre-la d’un punt a un altre de l’organisme Un impuls nerviós mediatitza la informació, el qual és degut a una sèrie de canvis físics i químics en la superfície i l’interior de la cèllula Una característica especial de la neurona és que entre l’interior i l’exterior de la cèllula hi ha sempre una diferència de concentració d’ions positius i ions negatius Quan la cèllula es troba en repòs, és a dir, quan no transmet un impuls, al seu exterior hi ha una concentració de sodi superior, i a l’…
Eventració
Patologia humana
És anomenada eventració la protrusió o la sortida d’un teixit o d’un sector d’algun òrgan de la cavitat abdominal, a través d’un orifici originat per una intervenció quirúrgica o, més estranyament, per un traumatisme Els òrgans desplaçats més sovint són l’epipló, una capa de teixit conjuntiu que sosté les vísceres abdominals a l’intestí prim i l’intestí gros En la majoria dels casos, els teixits herniats no es projecten cap enfora de l’organisme, ja que queden subjectats per la pell o d’altres estructures de la paret abdominal Tanmateix, però, quan l’orifici entra en contacte amb l’exterior…
Diverticle de Meckel
Patologia humana
El diverticle de Meckel constitueix una dilatació anormal de la paret intestinal, en forma tubular, que es localitza propera a la zona d’unió de l’intestí prim amb l’intestí gros, és a dir, on es troba l’apèndix cecal o cec, i que es produeix quan, per raons desconegudes, el conducte vitellí, el conducte que comunica el cordó umbilical amb l’intestí del fetus, no es collapsa del tot després del naixement En aquests casos, doncs, la paret del conducte vitellí, d’una estructura semblant a la de la paret intestinal, forma una dilatació o diverticle allargat, la base del qual desemboca…
arròs

Planta d’arròs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.
El gra, ellipsoidal i d’uns quants millímetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més interna endosperma, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos testa i d’una pefolla cellulòsica d’un marró esblanqueït N’existeixen nombrosíssimes varietats, la majoria conreades És conreat en els arrossars , camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina