Resultats de la cerca
Es mostren 1152 resultats
Llorenç Balanzó i Pons
Literatura catalana
Escriptor.
Portà l’empresa familiar d’importació i distribució de productes colonials Publicà, per als cercles catòlics i en defensa de la moral i de l’ordre social catòlics, vuit drames de tema històric, hagiogràfic o social, entre els quals cal destacar Guillem d’Alzinar 1900, De pecador a sant 1901, Fra Francesc 1904 i El sagristà 1906, i en deixà d’inèdits L’espòs mellor i La beata Imelda , entre d’altres Estrenà uns pastorets Adorem al nen , 1902, musicats per Joan Llongueras Publicà el recull de poemes devocionals Les quinze roses 1922, articles religiosos a La Veu de Catalunya i Catalunya…
,
Nicolau Peres
Literatura
Política
Cristianisme
Escriptor polític.
Era clergue Estudià filosofia i teologia a València, s’establí a Madrid i pertangué a diverses acadèmies espanyoles Polemista antiillustrat infatigable i arrogant, amb el pseudònim El Setabiense , publicà diverses obres, en general inacabades, com El filósofo arrepentido y sabio penitente València 1789, contra les novetats filosòfiques del segle, El censor de la historia de España Madrid 1802, contra la història crítica de Francesc Masdeu i altres historiadors, El Anti-Quijote Madrid 1805 i Cathechismus Romanus 1798, una crítica de l’obra de Cervantes, i els opuscles Descripción de las dos…
,
Josep Maria Jordà i Lafont
Literatura catalana
Periodisme
Art
Escriptor, periodista, crític d’art i marxant.
Republicà i de formació universitària, donà suport des de La Publicidad a Casas i Rusiñol, amb el qual residí a París —juntament amb Ignacio Zuloaga i Pablo Uranga— en 1893-94 allà intervingué en l’adquisició dels quadres d’ El Greco del Cau Ferrat Com a crític defensà després els pintors postmodernistes —Pitxot, Nonell, entre d’altres— Assidu dels Quatre Gats, participà activament en els seus actes Hom l’ha considerat també un dels principals responsables de l’europeïtzació del món teatral català al primer terç del segle XX Traduí, entre altres autors, Ibsen i Hauptmann, en ple…
,
Jordi de Centelles
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Poeta i traductor.
Vida i obra Fill illegítim del comte d’Oliva Francesc Gilabert de Centelles i de Queralt, fou rector d’Oliva i d’Almenara, i canonge de València des del 1466 De temperament impetuós, resolgué amb les armes les qüestions poètiques i amoroses, i resultà dues vegades ferit 1470 i 1477 Concorregué als certàmens poètics de València del 1474 com a jutge, de manera que el seu veredicte, la Resposta , encapçala les Trobes en lahors de la Verge Maria , i el 1486, amb poesies en català i castellà Entre el 1481 i el 1496 traduí al català la biografia que Antoni Beccadelli el Panormita feu d…
,
Josep Domènech i Circuns
Educació
Literatura
Mestre, pedagog i poeta.
Fou mestre de primera educació a Montblanc i a Tarragona D’ideologia liberal, es preocupà per generalitzar el coneixement del castellà a Catalunya a partir de l’estudi previ de la llengua catalana Collaborà a la premsa de l’època amb el pseudònim El Aldeano Liberal Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de Barcelona En collaboració amb Ramon Vila i Figueres, redactà un Nuevo plan de enseñanza mutua 1821, i posà en pràctica les seves idees a favor del bilingüisme educatiu en el llibre Elementos de g ramática castellana-catalana 1829 en què es queixa del menyspreu amb què era…
Rafael Alberti Merello
Rafael Alberti Merello
Literatura
Teatre
Poeta, dramaturg i prosista andalús.
Amb els estudis de batxillerat inacabats, es traslladà amb la família a Madrid 1917, on, atret per la pintura, féu diverses exposicions A partir dels 19 anys, però, s’anà decantant, cada cop més, per la poesia i acabà per abandonar la pintura Amb Marinero en tierra 1925, format en part per poemes publicats a revistes literàries, obtingué el Premi Nacional de Literatura i inicià una lírica de poesia popular molt reelaborada, amb influència de Juan Ramón Jiménez, que comprèn La amante 1926 i El alba del alhelí 1927 Amb Cal y Canto 1929 participà en els afanys neogongoristes de la seva generació…
Josep Maria Millàs-Raurell
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Director de L’Instant en la seva segona etapa, collaborà a La Revista , La Publicitat , D’Ací i d’Allà , Un Enemic del Poble , La Mainada , Esplai , Revista de Poesia , i Mirador , entre d’altres Tingué una breu trajectòria com a poeta, amb només tres llibres Primers poemes 1918, Trenta poemes 1919, i Tercer llibre de poemes 1922 Viatjà per Europa amb Carles Riba La seva primera comèdia, Les flames 1919, obtingué una menció honorífica al concurs convocat per l’Escola Catalana d’Art Dramàtic El 1921 publicà L’orb , drama amarat d’expressionisme negre, i la comèdia La vida se’n va…
,
Pere Ribera de Perpinyà
Lingüística i sociolingüística
Historiografia catalana
Cronista català conegut també com Pere Ribera de Perpejà, per mala interpretació d’un passatge de Nicolàs Antonio.
Vida i obra Traduí les obres historiogràfiques de Rodrigo Jiménez de Rada, arquebisbe de Toledo Gràcies a una anotació d’un manuscrit d’El Escorial, avui perdut, transcrita a mitjan segle XVII per Nicolás Antonio, sabem que el 1266 traduí al català la Historia Arabum Coetàniament, o poc temps després, es degueren traduir les altres obres del toledà La raó és que, per una banda, Jiménez havia conclòs el De rebus Hispaniae on, per primer cop, el terme Hispània ja no es limitava a al-Àndalus, sinó que s’estenia al conjunt de la península Ibèrica, i, per l’altra, l’…
, ,
Guillem Terrassa i Ponç
Historiografia catalana
Historiador i religiós.
Doctor en teologia, obtingué un benefici a la catedral de Palma i un altre a Llucmajor L’any 1732 succeí, en el càrrec de paborde de la seu de Mallorca, el seu oncle Guillem Terrassa Traduí al castellà l’obra de Joan Binimelis Història del Regne de Mallorca i la Crónica de Pere Marsili Com a investigador, realitzà diferents estudis que han romàs inèdits Recollí dades històriques sobre Mallorca als arxius de l’illa sense gaire esperit crític i caracteritzats per la seva diversitat aigües, delmes, biografies de fills illustres Entre aquests estudis destaquen Origen y progreso de la…
Àngela Grassi de Cuenca
Literatura catalana
Novel·lista, poeta i dramaturga en llengua castellana.
Vida i obra D’una família de músics que s’establí el 1829 a Barcelona, i anys després a Madrid, estudià magisteri Abandonà la carrera teatral i de llibretista dels primers anys, es relacionà amb el cercle literari de Víctor Balaguer collaborà a “El Genio” i a Pensil del bello sexo , 1845, i, més endavant, a “La Corona de Aragón” i se centrà en la poesia i en la novella de tipus fulletonesc, de temàtica patriòtica, religiosa i amorosa, que, dirigida a un públic femení, incorporava la defensa dels drets de la dona El heroísmo de la amistad, o Los condes de Rocabertí 1842, Un episodio de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina