Resultats de la cerca
Es mostren 1136 resultats
Antoni Turull i Creixell
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià a les universitats de Saragossa i Barcelona i al Pontificium Athenaeum Angelicum de Roma Fou professor de la Universitat de Glasgow i des del 1964 de la de Bristol Conreà la poesia irònica, que sovint l’acosta a Pere Quart i Nicolás Guillén En publicà mostres esparses a revistes, i en els reculls A l’oreig del capvespre 1975 i Poesia prima 1986 És autor d’una novella insòlita, Crònica d’Isambard 1976, que l’acostà a l’humor crític i sincopat de Boris Vian, i La torre Bernadot 1986, premi Sant Joan 1985 Traduí Les cançons d’innocència i d’experiència de W Blake, poemes de…
,
Alfred Gallard i Genís
Periodisme
Literatura catalana
Escriptor, traductor i periodista.
Milità a les Joventuts Nacionalistes de la Lliga i fou company de Joan Estelrich, amb qui collaborà estretament a l’Editorial Montaner i Simon A partir del 1918 collaborà assíduament a la premsa de Barcelona La Revista , La Publicitat , La Veu de Catalunya , D’ací i d’Allà i Avui Bon coneixedor de l’alemany i el francès, traduí al català títols de Stefan Zweig la biografia de Tolstoi, Joseph Conrad Un tifó, 1930, a partir del text d’André Gide, Frank Thiess Dona raptada i obres de teatre El 1920 pronuncià un cicle de conferències sobre literatura russa i contemporània a l’…
,
Lluís Crespí de Valldaura i Brizuela
Cristianisme
Bisbe d’Oriola (1652-58) i de Plasència (1658-63).
Fill del poeta Francesc Crespí de Valldaura i de Borja i germà de Cristòfor i Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela Es doctorà en teologia a València 1629, obtingué una pabordia a la catedral i fou ordenat 1631 Anà dues vegades a Roma 1633 i 1640 en defensa dels pabordes, i el 1642 fou nomenat ardiaca de Morvedre Fundà a València la primera casa dels Països Catalans de l’Oratori de Sant Felip Neri 1645, del qual fou un dels primers membres i prepòsit Bisbe d’Oriola, introduí a la diòcesi el res del rosari i propugnà la devoció a l’Eucaristia Traslladat a Plasència, hi feu construir el…
Romuald Díaz i Carbonell
Història
Bíblia
Biblista i historiador.
Monjo de Montserrat des del 1933, estudià teologia a Friburg Suïssa i a Salamanca i s’especialitzà en Sagrada Escriptura a l’École Biblique de Jerusalem Prengué part activa en els estudis bíblics de Montserrat especialment, s’encarregà de la traducció i els comentaris de les Epístoles Catòliques 1958 i dels llibres d’Esdres i Nehemies, a més d’altres introduccions i notes En el Nou Testament de Montserrat, del 1961, tingué cura de la versió i les notes de les Epístoles Catòliques i de les notes dels Actes dels Apòstols i de les Epístoles de Sant Pau En la versió de la Bíblia de Montserrat en…
Antoni Deig i Clotet

Antoni Deig i Clotet
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Solsona i es llicencià en dret canònic a Salamanca Ordenat de sacerdot el 1949, fou secretari particular del bisbe Josep Pont i Gol, a la diòcesi de Sogorb-Castelló 1951 i a la de Tarragona 1970 Del 1977 al 1990 fou bisbe de Menorca, on dugué a terme una tasca pastoral caracteritzada per la importància atorgada al mestratge catequètic, sobretot a través d’articles periodístics Del 1990 a 2001 fou bisbe de Solsona Fou un dels principals impulsors de la campanya iniciada el 1991 per a la creació d’una Conferència Episcopal Catalana en el marc del concili Tarraconense, proposta que fou…
Rosa Victòria Gras i Perfontan
Literatura catalana
Dramaturga i pedagoga.
Doctora en filologia catalana i professora d’elocució i dicció a l’Institut del Teatre de Barcelona 1982-2012, compaginà la docència amb l’escriptura dramàtica Guanyà el primer premi Lisístrata al Festival de Teatre de Sitges del 1981 amb El crit dins d’una capsa de cotó i el primer premi Cassandra el 1987 amb La vigília Publicà també, entre altres, La nit de les dues llunes 1990, Balneari celeste 1996 i El contraverí 1998, que aplega cinc peces seves de teatre històric També traduí al català textos de Botho Strauss, Franz Xaver Kroetz, Caryl Churchill, John Webster i Edward…
Àngela Grassi de Cuenca
Literatura catalana
Novel·lista, poeta i dramaturga en llengua castellana.
Vida i obra D’una família de músics que s’establí el 1829 a Barcelona, i anys després a Madrid, estudià magisteri Abandonà la carrera teatral i de llibretista dels primers anys, es relacionà amb el cercle literari de Víctor Balaguer collaborà a “El Genio” i a Pensil del bello sexo , 1845, i, més endavant, a “La Corona de Aragón” i se centrà en la poesia i en la novella de tipus fulletonesc, de temàtica patriòtica, religiosa i amorosa, que, dirigida a un públic femení, incorporava la defensa dels drets de la dona El heroísmo de la amistad, o Los condes de Rocabertí 1842, Un episodio de la…
Martín de Azpilcueta
Cristianisme
Història del dret canònic
Canonista i moralista, anomenat Doctor Navarro per raons de naixença.
Estudià filosofia i teologia a Alcalá de Henares 1503-10, i dret a Tolosa de Llenguadoc Fou professor en aquesta ciutat i també a Càors, a Salamanca 1524-38 i a Coïmbra 1538-55 Com a jurista fou deixeble de Vitoria i de Covarrubias Ja jubilat, visqué a Madrid i a Salamanca i fou assessor de Felip II de Castella El 1552 escriví en portuguès el famós Manual de Confessores , que després 1556 traduí al castellà, i hi afegí cinc apèndixs entre els quals destaquen el Comentario resolutorio de usuras i, sobretot, el Comentario resolutorio de cambios , que tingué 26 reedicions abans del…
Josep Maria Millàs-Raurell
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Director de L’Instant en la seva segona etapa, collaborà a La Revista , La Publicitat , D’Ací i d’Allà , Un Enemic del Poble , La Mainada , Esplai , Revista de Poesia , i Mirador , entre d’altres Tingué una breu trajectòria com a poeta, amb només tres llibres Primers poemes 1918, Trenta poemes 1919, i Tercer llibre de poemes 1922 Viatjà per Europa amb Carles Riba La seva primera comèdia, Les flames 1919, obtingué una menció honorífica al concurs convocat per l’Escola Catalana d’Art Dramàtic El 1921 publicà L’orb , drama amarat d’expressionisme negre, i la comèdia La vida se’n va…
,
Pere Ribera de Perpinyà
Lingüística i sociolingüística
Historiografia catalana
Cronista català conegut també com Pere Ribera de Perpejà, per mala interpretació d’un passatge de Nicolàs Antonio.
Vida i obra Traduí les obres historiogràfiques de Rodrigo Jiménez de Rada, arquebisbe de Toledo Gràcies a una anotació d’un manuscrit d’El Escorial, avui perdut, transcrita a mitjan segle XVII per Nicolás Antonio, sabem que el 1266 traduí al català la Historia Arabum Coetàniament, o poc temps després, es degueren traduir les altres obres del toledà La raó és que, per una banda, Jiménez havia conclòs el De rebus Hispaniae on, per primer cop, el terme Hispània ja no es limitava a al-Àndalus, sinó que s’estenia al conjunt de la península Ibèrica, i, per l’…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina