Resultats de la cerca
Es mostren 868 resultats
Castell de Peralba (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquesta fortificació on s’evidencia l’aparell en opus spicatum ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades en un pujol sobre el poble abandonat de Peralba, que s’alça al vessant nord-oest de la serra de Sant Mamet, damunt de la vall de Peralba Mapa 33-13328 Situació 31TCG278514 La carretera que va de Santa Maria de Meià a Fontllonga passa pel costat del poble de Peralba JBM Història Les primeres referències al lloc de Peralba corresponen a l’any 1040, quan Company i la seva muller Guilla donaren al monestir de Santa Maria de Meià els delmes de diversos llocs, entre…
Joan Gaspar Roig i Jalpí
Historiografia
Cristianisme
Historiador especialista en història eclesiàstica i de Catalunya.
Vida i obra Habità durant la seva infantesa a Girona i després a Barcelona, on fou testimoni del Corpus de Sang 1640 Algun temps després ingressà en l’orde dels mínims i residí al convent de Girona d’aquest orde des del 1663 El 1667 era vicari corrector en aquest convent més tard fou provincial dels mínims i examinador sinodal dels bisbats de Girona i Barcelona i del priorat de Santa Maria de Meià Entre el 1670 i el 1673 s’installà a Madrid i en aquest darrer any obtingué el títol de cronista reial per a la Corona d’Aragó El 1677 residia en el convent dels mínims de Barcelona…
, ,
Montserrat Carulla i Ventura

Montserrat Carulla i Ventura
© Teatre Nacional de Catalunya / David Ruano
Teatre
Actriu.
Estigué casada durant setze anys amb l’actor Felip Peña , amb el qual tingué un fill i tres filles, dos dels quals s’han dedicat també al món de l’espectacle l’actriu Vicky Peña i el director, actor, doblador i adaptador Roger Peña Cursà història de l’art a la Universitat de Barcelona 1970-76 Als deu anys debutà en una emissió radiofònica benèfica a Ràdio Barcelona Provinent del teatre amateur , completà la seva formació amb cursos a l’Institut del Teatre de Barcelona al final dels anys quaranta Però no fou fins el 1959 que començà a treballar en el teatre professional amb Soparem a casa, de…
,
Santa Maria de Martorelles
Art romànic
Situació Absis i base del campanar d’aquesta església, inicialment romànica, molt modificada per reformes successives C Ortega L’església parroquial de Santa Maria és situada al bell mig de Martorelles de Dalt, a 181 m d’altitud, dalt d’un turó Mapa L37-15393 Situació 31TDF969378 Des de Mollet del Vallès, travessant el Besòs, es creua la carretera de Sant Adrià a la Roca Prop d’aquest encreuament, surt en direcció est la carretera que arriba fins a Martorelles de Dalt Cal recórrer uns 3 km des de la bifurcació COR-METS Història El terme de Martorelles de Dalt és documentat per primera vegada…
Duesaigües

Duesaigües
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació És envoltat pels de l’Argentera SW, Riudecanyes SE, Riudecols NE, Alforja N i per Pradell de la Teixeta a la banda del Priorat W El coll de la Teixeta 546 m —al límit del terme de Duesaigües i a la capçalera de la riera, que separa de la conca del riu de Cortiella, afluent del de Siurana— s’obre a la serra de l’Argentera o de Pradell, que emmarca per l’W el municipi Aquest, en general força abrupte, és també encerclat a la part sud-oriental pel contrafort que, després de Puig Cerver, culmina a Puig Marí 660 m, màxima elevació del terme, al límit amb Riudecols És drenat…
Pulla
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia meridional, que ocupa l’extrem SE de la península, banyada per les mars Adriàtica i Jònica i limitada a l’W amb les regions de la Lucània, la Campània i Molise.
La geografia Comprèn les províncies de Bari, Barletta-Àndria-Trani, Bríndisi, Foggia, Lecce i Tàrent La capital és Bari Geològicament és constituïda per un gran sòcol calcari que forma una gran àrea gairebé plana, caracteritzada hidrogràficament per una manca gairebé total d’aigües superficials Hom hi pot diferenciar quatre sobreregions naturals el Gargano , promontori calcari aplanat i recobert localment de bauxita, al S del qual hi ha el Tavoliere di Puglia , plana baixa i àrida, amb el sòcol calcari molt enfonsat, conegut també, pel nom de la ciutat principal, com a plana de Foggia Le…
Bonaventura Rigola i Rigola

Bonaventura Rigola i Rigola
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi i pedagog.
Biografia Alumne del collegi de la seva ciutat natal, l’11 de novembre de 1887 vestí la sotana calassància i inicià a Moià el noviciat Féu la primera professió el 27 d’agost de1889, començà els estudis eclesiàstics a Iratxe Navarra i els acabà a San Pedro de Cardeña Burgos, les cases centrals de l’orde a Espanya Fou ordenat de sacerdot el 3 d’abril de 1897 a Lleida Inicià la vida docent al collegi de Morella 1893-1900 com a professor dels seminaristes del bisbat de Tortosa, als quals ensenyava matemàtiques i cosmologia L’Escola Pia feia pocs anys que s’havia fer càrrec d’aquell collegi que…
litúrgia visigòtica
Cristianisme
Conjunt dels ritus de la celebració eucarística, de l’administració dels sagraments i sagramentals i de l’ofici diví propis de la península Ibèrica i de la Gàl·lia narbonesa.
Tècnicament, ha d’ésser anomenada més pròpiament litúrgia hispànica , perquè els termes visigòtica i mossàrab més aviat indiquen etapes de la seva formació i persistència En el conjunt de les litúrgies cristianes occidentals, tot i presentar la seva originalitat, és molt propera als ritus gallicans i cèltics Probablement cal posar l’origen dels seus esquemes de celebració de la missa i de l’ofici, i fins i tot d’alguns dels seus texts, en la seu de Milà, a la segona meitat del segle IV, quan aquesta ciutat esdevingué residència imperial Molts dels seus texts potser també depenen de les…
Castell de Sant Llorenç (Sant Julià de Vilatorta)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de la construcció M Anglada El castell de Sant Llorenç es troba al mateix indret on hi ha situada l’església de Sant Llorenç del Munt Per tant, el camí és el mateix Història El castell de Sant Llorenç estenia el seu terme inicial pels termes municipals de Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles, Sant Sadurní d’Osormort, Espinelves i Calldetenes Les primeres notícies d’aquest castell es remunten al principi de la repoblació del comtat d’Osona, ja que és l’any 881, quan Ansebert i la seva muller Emoïga, juntament amb Ranemir i la seva muller Númia, vengueren a…
Santa Maria del Pui o de Tolba
Art romànic
Aquesta església és la parròquia de la vila de Tolba i presideix el nucli de poblament Depengué en un primer moment de la parròquia de Sant Just i Sant Pastor de Falç, de la qual més tard s’independitzà Tot i els seus suposats orígens com a seu del bisbat visigòtic d’Ictosa, les primeres referències de l’església cal cercar-les al segle XI Hom suposa que fou concedida a la canònica de Sant Vicenç de Roda pel rei Sanç Ramírez El bisbe Ramon Dalmau, desitjós de fonamentar l’antiguitat i per tant la independència de la seu de Roda envers la d’Urgell, identificà Tolba amb la mítica seu d’Ictosa i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina