Resultats de la cerca

Morfologia La tortuga mora Testudo graeca , com la seva congènere, la tortuga mediterrània T hermanni , presenta poblacions molt reduïdes en gravíssim perill d’extinció Javier Andrada La closca d’aquesta tortuga pot mesurar fins 25 cm de longitud i és més regular que la de l’espècie precedent Aquesta espècie presenta esperons a les cuixes, una sola placa supracaudal i escates anteriors més aspres a les potes davanteres Manca l’escata grossa de la punta de la cua Per la resta d’aspectes, és molt semblant a la tortuga mediterrània T hermanni El cap i les potes són de color gris groguenc,…

El repicatalons Emberiza schoeniclus és, dels moixons palustres, un dels més fàcils de reconèixer, a l’estiu, pel contrastat color del plomatge que mostra l’exemplar mascle del dibuix A l’hivern es torna desdibuixat, marronós La femella conserva la bigotera blanca, però té el cap brunenc i les parts inferiors ocres Marisa Bendala Emberiza schoeniclus Aquesta espècie s’observa en el decurs de tot l’any a la major part dels marjals litorals dels Països Catalans Certament que era molt estesa fa uns anys, però la degradació a què han estat sotmesos aquests ambients ha fet que a l’actualitat…

L’escorxador Lanius collurio , com la resta dels seus congèneres, és fàcil de veure pel seu costum de parar-se en branquetes i suports descoberts El mascle, com el de la fotografia, feta als Pirineus lleidatans, es caracteritza pel color castany del dors i gris del cap, i per la taca negra de la zona de l’ull, que contrasta amb el color blanc de la gola La femella, de tons més castanys, conserva la taca de l’ull, que permet de reconèixer-la Oriol Alamany L'escorxador té els quarters d’hivernada a l’E d’Àfrica i, per arribar-hi o per retornar cap a les seves àrees de reproducció, migra per…

El bec és vermellós, amb la punta negra, i les potes són d’un color ataronjat Habita a Europa i en una bona part d’Àsia, i és comuna als Països Catalans, on nia

Capítols rameals característics de la porció terminal dels caulidis dels esfagnes, en aquest cas de Sphagnum subsecundum, a l’Hospital de Viella Alta Ribagorça Víctor Canalís Els esfagnes constitueixen un grup molt antic i especialitzat de molses acrocàrpiques, de color blanquinós, verd poma, brunenc o vermellós, que viuen en llocs més o menys embassats Les espores germinen en presència de fongs, amb els qui viuen en simbiosi, donant un protonema tallós, retallat, que originarà un sol gametòfit Aquest, més o menys alt, presenta branques característiques, en grups de 3-8 per nus, i molt més…

Primulàcies 1 Cucut Primula veris a i a’ detall de dues flors heteròstiles seccionades longitudinalment a flor microstila, a’ flor macrostila, x 2 b càpsula madura més curta que el calze, eixamplat i persistent x 2 2 Soldanella alpina a aspecte general x 0,5 b flor seccionada longitudinalment x2 3 Pa porcí Cyclamen balearlcum a aspecte general amb una flor ben oberta i un fruit ja madur sobre un peduncle que comença a recorbar-se x 0,5 b secció longitudinal d’una flor amb els pètals redreçats x 2 4 Androsace maxima aspecte de la planta en flor x 0,5 5 Enciamet de la Mare de Déu Samolus…