Resultats de la cerca

Es formà inicialment amb V Urbancic 1940-45, i entrà més tard a l’Escola de Música de Reykjavík, on estudià piano amb A Kristjánsson i composició amb J Thorarinsson i el mateix Urbancic Es graduà el 1948 en piano i el 1949 en composició, i prosseguí els seus estudis a Zúric 1949-51, París i Roma participà també en els Cursos de Darmstadt 1956-57 L’any 1957 ingressà com a professor de piano i teoria musical a l’Escola de Música de Reykjavík, que dirigí del 1959 al 1992 Com a pianista oferí concerts tant a Islàndia com a l’estranger, tant com a solista com en grups de cambra Fou…

D’infant formà part del cor del Collegio Germanico de Roma Del 1619 al 1623 fou músic a la cort dels Farnese, a Parma, on destacà com a tiorbista Els anys següents, les dades sobre la seva vida són una mica confuses fins el 1637, que hom el retroba a Venècia En aquesta ciutat fou molt sollicitat com a autor de llibrets, en els quals tingué un especial relleu la collaboració amb el compositor Francesco Manelli Andromeda , 1637 La maga fulminata , 1638 L’armida , 1639 Fou intèrpret de tiorba a l’orquestra del Teatro di San Cassiano, on es representaren les seves obres També…

Autor poc conegut, feu els primers estudis a Oriola i es doctorà en teologia a València Visità Barcelona 1432, i ja des de la infantesa serví el Casal d’Aragó, com ell mateix declara en el proemi de la seva obra El 1438 arribà a Itàlia com a acompanyant de l’infant Ferran i en companyia dels tutors i preceptors d’aquest, Eiximén Pérez de Corella i Alfons de Borja després papa Calixt III Els anys quaranta, exercí a Nàpols el càrrec de jutge i participà en alguna campanya bèllica, però s’ocupà fonamentalment de l’administració financera i judiciària del país, i arribà a ser un dels dotze…

Fill del cavaller de l’orde de Santiago Antoni de Valcárcel Pérez Pastor i de María Isabel Pío de Saboya, marquesa de Castelrodrigo i gran d’Espanya, fou comte de Lumiares –un títol annex al fill primogènit del marquesat de Castelrodrigo– Fou un dels pioners de la numismàtica espanyola, tema sobre el qual publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España hasta hoy no publicados 1773, obra en què presentà el monetari romà que havia anat colleccionant Un any després inicià un dels seus sovintejats recorreguts per terres valencianes a la recerca d’inscripcions llatines, i…

Estudià a Barcelona, on fou deixeble de Cosme Damià Hortolà, i a Tolosa de Llenguadoc Advocat i cronista de Figueres, com altres homes de lleis del seu temps, es traslladà a Barcelona, on aconseguí pujar els diversos esglaons de l’escala social fins ingressar en el Consell de Cent el 1575 Segons l’autor anònim del Viatge a l’Infern de Pere Porter, Miquel Pujades es veié implicat en diversos casos de corrupció judicial, fet que el seu fill desmentí amb insistència És autor d’un Tratado de la precedencia de los reyes de Aragón sobre los de Francia 1567, conegut sobretot per les referències d’…

Vida i obra Professà al convent de Manresa abans del 1360 Estudià a l’Estudi General de París i l’any 1362 fou nomenat lector d’aquesta mateixa institució, on explicà el llibre de les Sentències de Pere Llombard Fou promogut mestre en teologia per concessió especial del papa Urbà V a petició del prior general de l’orde, el mallorquí Joan Ballester El 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general 1362 i definidor del capítol general 1372 Tres vegades ocupà el càrrec de Provincial de la província catalana 1366, 1369 i 1372 i fou elegit…

Durant el període 1968-78 realitzaren una obra fímica de caràcter documental i de signe marcadament polític i de denúncia social Els films migmetratges rodats en 16 mm comptaven amb la participació directa dels afectats Rodaren El campo para el hombre 1973, sobre els problemes dels minifundis gallecs i els latifundis andalusos O todos o ninguno 1975-76, sobre la vaga a la foneria Laforsa de Cornellà de Llobregat, que en desencadenà una de més àmplia al Baix Llobregat el document fou segrestrat, i A la vuelta del grito 1977-78, sobre la crisi del capitalisme internacional i les repercussions…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Profilmes Josep Anton Pérez Giner, Barcelona ARGUMENT JCamino GUIÓ JCamino, Romà Gubern FOTOGRAFIA José Luis Alcaine, Teo Escamilla, Roberto Gómez, Tomàs Pladevall, Francisco Sánchez, Magí Torruella, Mario Martí blanc i negre, normal MUNTATGE Teresa Alcocer, Àngels Sánchez, Arcadi Sagalà MÚSICA Xavier Montsalvatge SO Alberto Escobedo, Josep Nogueira INTERPRETACIÓ Entrevistats Diego Abad de Santillán, Rafael Alberti, Francesc Benages, Frederic Escofet, Raimundo Fernández Cuesta, Ramon Fernández Jurado, Fernando García Teresa, José María Gil Robles, Julià Gorkin…

Vida Fill del crític Tomás G Larraya , després de la guerra civil treballà en periodisme i publicitat, fins que el 1944 entrà al cinema de la mà del seu germà gran, Federico , també operador, que exercia a Barcelona Intervingué com a segon operador en els films Abel Sánchez 1946, Carlos Serrano de Osma i Vida en sombras 1947-48, Llorenç Llobet i Gràcia, entre d’altres, i per primer cop com a director de fotografia en La melodía misteriosa 1955, Joan Fortuny Rodà en color per primera vegada en Cuando el valle se cubra de nieve 1956, José Luis Pérez de Rozas i alternà el treball de primer i…

Vida Treballà com a cap de les oficines del seu padrí Vicent Bosch, fabricant de l’Anís del Mono a Badalona Marxà a París per conèixer el cinematògraf dels germans Lumière, i captivat pel nou invent llogà el teatre Zorrilla de la seva ciutat, on projectà L’honor del pare de la Pathé Frères, i altres títols de la Gaumont i de Georges Méliès A continuació arrendà locals a Sants Barcelona, Mataró, Manresa i Sallent El 1900 s’introduí en la distribució i obrí unes oficines a través de les quals importà, entre el 1910 i el 1914, títols de marques com la Nordisk Copenhaguen, Messter Berlín,…