Resultats de la cerca
Es mostren 1363 resultats
Josep Miracle i Montserrat
Literatura catalana
Escriptor.
De formació autodidàctica, dirigí grups culturals i populars de Sants i fundà diverses revistes Deixeble de Pompeu Fabra, feu de corrector de proves i fou director literari d’Editorial Selecta De les seves novelles — Vides inútils 1930, Blanca o bruna 1931, Pel foc de la prova 1932 i Un ram a la finestra 1932— sobresurt Seixanta minuts 1948, de tècnica naturalista i dins l’escenari de les lluites socials esdevingudes entre el 1917 i el 1923 A més de poemes — De l’encís dels dos amors 1922—, publicà teatre — Una creu vora el camí 1933, Carbassot 1935 i L’enlluernat 1951— i contes Herois de…
, ,
Encyclopaedia Britannica
Enciclopèdia general en llengua anglesa.
Considerada l’enciclopèdia de referència en el món anglòfon, fou publicada en paper fins el març del 2012 La primera edició es publicà a Edimburg Escòcia en tres volums entre el 1768 i el 1771 En les successives edicions anà ampliant el nombre de volums fins a arribar als vint en la quarta edició 1801-09 Hom considera l’onzena edició 1911 com la decisiva en la fixació de l’estil i el to La quinzena 1974, amb trenta-dos volums, fixà l’estructura bàsica definitiva de l’obra en paper en quatre parts la Micropaedia, la Macropaedia, la Propaedia i els índexs La Micropaedia és una enciclopèdia de…
Eugeni Forcano i Andreu
Fotografia
Fotògraf.
Autodidacte, des del 1949 fou membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya Es guanyà la vida amb feines diverses fins l’any 1960, que començà a collaborar professionalment a la revista Destino, en la qual treballà regularment fins l’any 1974, i de la qual feu nombroses portades Parallelament, treballà com a fotògraf publicitari a l’agència Roldós i a l’editorial Seix i Barral 1962, per a les agències France Presse i Dalmas 1963, i el 1964 s’integrà a l’equip de la revista Don Feu nombroses exposicions “Homenatge a Joan Miró” 1978, “Cartells del Reial Club de Tennis Barcelona” 1979,…
Jaume Santamaria i Puig

Santi Santamaria
© Família Santamaria
Gastronomia
Cuiner.
Estudià dibuix tècnic L’any 1981 inaugurà al seu poble el restaurant El Racó de Can Fabes, que obtingué estrelles Michelin el 1988, el 1990 i el 1994, qualificació que fou el primer cuiner català a obtenir L’any 2000 aquest restaurant rebé quatre forquilles vermelles de la mateixa Guia Michelin Fou un important divulgador gastronòmic, i els seus plats partiren sempre de la tradició del país i d’un fort arrelament A més d’una collaboració setmanal a La Vanguardia 2001, publicà també en aquest diari el colleccionable La nostra cuina 2005, ambdós de gran ressò Organitzà exposicions i mostres…
Torre de Ca l’Amell de Campdàsens (Sitges)
Art romànic
Situació Fortificació de planta circular adossada a una masia ECSA - J Bolòs Torre situada al costat d’una casa del segle XV o XVI, a l’extrem de l’altiplà conreat de Campdàsens Mapa 36-17448 Situació 31TDF059675 Cal seguir el mateix camí que per anar a la Torre de Campdàsens JBM Història Aquesta construcció, adossada a una masia, podria haver estat originàriament una torre de defensa medieval, la qual era inclosa dins l’antiga quadra de Campdàsens La situació geogràfica d’aquesta quadra, propera al mar, feia necessària la creació d’un bon sistema de guaites per a vigilar la costa amb torres…
Lluís Querol i Roso
Historiografia catalana
Historiador.
Estudià el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de València i, posteriorment, cursà estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres secció història de la Universitat de València, on es llicencià el 1922 havent rebut el premi extraordinari de llicenciatura el curs 1921-22 Doctor en història per la Universitat de Madrid 1926, poc temps després cursà les especialitats d’arxius i biblioteques i fou professor ajudant de la Facultat d’Història de València Catedràtic de geografia i història des del 1932, exercí la càtedra als instituts de batxillerat de Figueres, Almeria, Albacete i al Francisco…
L’última frontera
Cinematografia
Pel·lícula del 1991, Documental experimental, 80 min., dirigida per Manuel Cussó i Ferrer.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Kronos Plays & Films MCussó i Ferrer, Barcelona GUIÓ PParcerisas, MCussó i Ferrer FOTOGRAFIA Llorenç Soler color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Abdó Martí MUNTATGE Anastasi Rinos, Germán Lázaro MÚSICA Manel Camp INTERPRETACIÓ Quim Lecina Walter Benjamin, Francesca Neri Asja, Bozena Lasota el guia, Klaus JGerke el narrador, Rosa Raich Mme Gurland, Marcel Muntaner Samuel, Jean Selz ell mateix, Gisèle Freund veu en off , Antonio Chamorro, Jordi Rediu ESTRENA Barcelona, 27021992 Sinopsi El film entremescla elements ficticis i documentals per…
Jacint Ros i Hombravella

Jacint Ros i Hombravella
Economia
Historiografia catalana
Dret
Economista.
Llicenciat en dret i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, es formà al seminari de política econòmica dirigit per Fabià Estapé , i fou influït per Joan Sardà i per les seves estades a la London School of Economics i al Servei d’Estudis del Banco de España a Madrid En la seva carrera acadèmica fou successivament professor ajudant de Josep Lluís Sureda 1957-59 i Fabià Estapé 1959-63 a la Universitat de Barcelona , professor contractat d’economia a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona 1964-66, professor associat de teoria econòmica a la Universidad…
,
Sàtires
Literatura catalana
Llibre de poemes de Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates), publicat el 1927, amb il·lustracions de Xavier Nogués.
És, si fa no fa, el tercer volum de la trilogia anunciada el 1908, en el moment de publicar La muntanya d’ametistes , el que havia de dedicar a la psicologia humana La seva publicació tardana, però, l’aparta lleugerament de les directrius més pròpiament noucentistes del 1908, tot i que s’acosta més als cànons de l’arbitrarisme i la pulcra artificiositat que no pas als corrents postsimbolistes dels anys vint Torna a ser un llibre extraordinàriament ordenat, amb tres parts “De pecats”, amb atenció especial als pecats capitals, tot i uns afegits en què el component pecaminós és més aviat irònic…
Les mantellines dels Volart
Marca de Casimir Volart 1899 Casimir Volart desenvoluparà una fàbrica de blondes que el seu fill Ramon més tard mecanitzarà La mantellina és una peça fina que porten les dones per cobrir-se el cap Són blondes de fil de seda, si són de qualitat Al final del segle XX se’n veuen molt poques, però des del segle XVII fins a la meitat d’aquest era una peça absolutament ordinària i de gran consum El 1857 es constituí a Barcelona la societat Campmany i Volart, formada per Ramon Campmany i Casimir Volart, que es dedicà a confeccionar-ne artesanalment Com els dos fabricants de blondes anteriors, feien…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina