Resultats de la cerca
Es mostren 11508 resultats
partició
Electrònica i informàtica
Cadascun dels blocs en què es divideix un espai d’adreces.
En les memòries externes, com els discs, cada partició és un espai d’adreces independent, que es comporten com memòries virtuals independents Així, la creació de dues particions en un disc dur, per exemple, dóna la sensació a l’usuari que posseeix dos discs durs diferents La independència de les particions és tal que cada partició pot emmagatzemar dades en un format diferent del de les altres En alguns sistemes hom pot escollir en el moment de l’arrencada de la màquina quin sistema operatiu vol utilitzar això és possible, en el cas que les alternatives ofertes siguin…
ploma

Ploma de colom
Anatomia animal
Ornitologia
Producció de la pell dels ocells formada de ceratina, més o menys mineralitzada, que apareix com una papil·la dèrmica i que un cop ha acabat de créixer es converteix en un òrgan mort fixat a la pell mecànicament.
En general, les plomes cobreixen la major part del cos dels ocells i cadascuna consta d’un canó , fixat a l’epidermis, que s’allarga en el raquis , a cada costat del qual hi ha les barbes aquestes duen a cada costat les bàrbules, l’extrem distal de les quals té forma de fuet, és anomenat pènnulum i pot dur barbicelles , que tenen forma de ganxo i uneixen les bàrbules que estan encarades Si manquen les barbes, la ploma és reduïda a un filament, el raquis Si manquen les bàrbules, les barbes estan lliures i pengen a cada banda del raquis, com s’esdevé en…
sedan
Transports
Automòbil amb dues fileres de seients de dues o tres places cadascuna, amb dues portes a cada costat i, generalment, amb dues o tres finestres també a cada costat, la carrosseria del qual és totalment tancada per un sostre rígid.
angles alterns

Angles determinats per una secant a dues rectes: alterns, corresponents, oposats pel vèrtex i conjugats
Matemàtiques
Els dos angles de cada una de les quatre parelles formades per dues rectes tallades per una secant, cada un d’ells a un costat diferent de la secant, ambdós externs (alterns externs) o interns (alterns interns) i no adjacents.
Si les dues rectes són paralleles, dos angles alterns són iguals
sistemes d’amortització comptable
Economia
Sistemes que tenen com a objecte esquematitzar els processos de depreciació i simplificar d’aquesta manera el càlcul de les quantitats i temps d’amortització.
Els més importants són el sistema lineal, el de tant fix, l’americà i el d’amortització variable El sistema lineal o de quotes fixes consisteix a amortitzar en tots els exercicis o, en general, en cada període d’amortització una quantitat fixa igual a l’enèsima part del valor amortitzable si a aquest li és donada una durada d’exercicis o períodes Suposat un valor inicial de l’element V o , un temps de vida econòmica o una producció límit N, i un valor residual V r , la taxa anual d’amortització o la taxa per unitat produïda és trobada per la fórmula t = V o — r /N És denominat…
oposició
Fonètica i fonologia
Lingüística i sociolingüística
Relació existent entre tots els elements homogenis d’un sistema lingüístic (fonemes, formes, funcions, significats, etc) per a constituir un equilibri, i, per tant, per a poder ésser diferenciats.
Entre dos o més fonemes posicionalment commutables dins una llengua donada, la commutabilitat consisteix a examinar si aquests fonemes tenen la capacitat de canviar el significat d’una seqüència en permutar-se dintre contexts idèntics Així, doncs, hom dirà que en català p i m s’oposen per tal com existeixen parelles d’expressions, com ara pa i mà, capa i cama , llop llom , etc, que es distingeixen semànticament a partir de la permutació d’aquells segments En aquest sentit, un fonema és un segment mínim funcional, és a dir, oposable almenys a un altre segment mínim Els factors…
Proves antropomètriques
En els darrers lustres s’ha començat a aplicar l’ antropometria o estudi de l’estructura corporal, per tal de predeterminar quins són els esports per als quals un determinat subjecte, d’acord amb aquella, està més capacitat Algunes de les dades més importants que es tenen en compte per a analitzar l’estructura corporal d’un individu són el sexe, l’edat, el pes corporal, l’alçada, la densitat dels diferents teixits, els perímetres corporals i les distàncies entre determinats punts de l’esquelet Tenint en compte totes aquestes dades, i comparant-les amb taules normalitzades, s’obté el somatotip…
reducció
Història
Poble destinat als indis creat pels colonitzadors hispànics, primer com a contrapartida i després com a substitució de les encomiendas privades o senyorials.
Aquesta política fou iniciada pel virrei del Perú Francisco de Toledo des del 1570 mitjançant l’agrupament dels indígenes del virregnat i llur “reducció” a un tipus de vida comuna i sedentària en nuclis d’habitatges Administrades globalment per un corregidor d’indis, a cada reducció continuaven exercint la seva jurisdicció i govern els antics cacics Aquesta política, aparentment protectora, tenia uns objectius colonials ben clars assolir un control general de la població sotmesa, dificultar la pràctica de la religió andina, afavorir la conversió al cristianisme, facilitar el…
pes
Física
Peça de metall, o d’un altre material, de forma determinada, que serveix d’unitat de pes, i que porta, de manera visible i en unitats legals, la indicació de la seva massa nominal.
La legislació sanciona els traficants o venedors que tenen mesures o pesos disposats amb artifici per defraudar o que negocien en substàncies que no tinguin el pes corresponent Als Països Catalans cada localitat important, mercat, terme baronial o comarca tenia els seus pesos i mesures especials A la cort de Montsó del 1585, Felip II disposà en constitució que el Principat i comtats de Rosselló i Cerdanya adoptessin els pesos i mesures de la ciutat de Barcelona, revocant tots els privilegis i costums contraris, tant en llocs reials com baronials De fet la constitució només fou…
mostra d’armes
Història
Parada, desfilada de gent d’armes per a recomptar-la, per a exercitar-la o per a examinar-la.
Solia celebrar-se en diades determinades, i en particular quan corria la veu d’algun perill Era convocada per mitjà d’una crida del batlle normalment a suggeriment dels jurats, del procurador senyorial o del governador, com en el cas de Mallorca Cada cap de casa tenia l’obligació de posseir les armes corresponents defensives Una vegada presa la relació, aquesta era tramesa al lloctinent o virrei cada cap de casa havia de declarar, després d’un jurament previ, quants homes propis hi havia a casa seva, per tal de saber el nombre total d’homes útils Les mostres es feien…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina