Resultats de la cerca

L’antic convent de Sant Salvador és situat al carrer del mateix nom, al centre de Perpinyà, entre la plaça Rigau i el Museu d’Història Natural El monestir de canongesses augustinianes de Sant Salvador és documentat des de l’any 1244, quan Guillema, filla de Perpinyà Mercer, feu un llegat de tres sous a les seves canongesses pel mateix temps consta que va rebre del papa Innocenci IV 1243-54 una butlla d’indulgències als que contribuïssin a la seva construcció El monestir de Sant Salvador fou protegit pels reis de Mallorca i perdurà fins a la fi de l’Antic Règim El vestigi més important de tot…

Hi ha tres menes de bastida de paleta les bastides baixes, les altes i els ponts volats La bastida baixa fins a uns 2 m d’alçada és formada amb dos o més cavallets de fusta o de ferro sobre els quals descansen 2 o 3 taulons disposats horitzontalment La bastida alta de fusta , actualment en desús, era formada amb uns peus drets la base dels quals era introduïda en botes o bidons plens de sorra lligats o clavats als peus drets eren posats els colls, horitzontals, que unien la bastida amb la construcció unes traves clavades als colls i els tirants immobilitzaven la bastida En les bastides altes…

El terme, que significa ‘circular’ i que apareix ja al s VII restà fixat en aquest sentit al s XVIII Hom sol conèixer i citar les encícliques indicant-ne les paraules inicials Rerum novarum , Mit brennender Sorge , Humani Generis , Pacem in terris , Ecclesiam suam , etc Sobre el problema de l’autoritat d’una encíclica, força debatut actualment, hom pot dir que l’adhesió demanada als catòlics afecta més llur obediència al servei pastoral del papa que no llur fe pròpiament dita Durant el pontificat de Joan Pau II, aquest escriví nombroses encícliques, entre les quals destaquen Veritatis…

L’encarnació és, tanmateix, un element nou, estrany al pensament grec Quant a la connotació creadora, no solament ordenadora o de principi vital de l’univers, cal dir que arrenca de la identificació biblicohellenista entre el logos i la Saviesa divina Sav 9, 15, en connexió amb Gen 1, 3 La doctrina del Logos fou desenvolupada, a partir de l’evangeli de Joan Jn 1, 1 i 14 1 Jn 1, 1, pels apologistes cristians del s II, principalment Justí i Teòfil d’Antioquia Aquest darrer introduí la distinció de caire estoic entre el Logos diví interioritzat endiàthetos i el Logos proferit prophorikós ,…

Format a l’Acadèmia de Sant Carles i a Madrid, on obtingué un primer premi de la de San Fernando Començà a fer retrats de l’alta societat cortesana vers el 1778 Després d’una etapa d’influència de Mengs, el 1794 ja tenia relació amb Goya El 1800 esdevingué pintor de cambra i acadèmic de Sant Carles El 1808 s’independitzà de la influència de Goya —de qui havia copiat nombroses obres— i continuà amb un estil tou i fàcil, propi, fins el 1815, any que ja fou eclipsat per Vicent López Poc abans de morir tornà a València Dèbil i delicat, fou influït per la força del color de Goya, el qual imità amb…

La seva infantesa malaltissa i afectada per la mort de la mare i la germana influí molt la seva obra Féu diverses estades a París i a Berlín En el Fris de la vida volgué pintar, segons ell mateix, “éssers humans que sofreixen i estimen” Cal destacar-ne Pubertat 1890 i Gelosia , Madona , ambdós del 1893, i El Crit , que esdevindria una fita de l’expressionisme, del qual existeixen diverses versions, la més antiga també d’aquest any En aquest període el seu estil esdevingué sintètic i utilitzà l’arabesc i la línia corba modernista per a expressar la psicologia angoixada dels seus personatges…

El seu treball es caracteritza per la utilització sistemàtica del mateix material tela o paper en bandes verticals alternes de diversos colors, aplicades sobre un suport mur, anuncis publicitaris, etc o penjades soltes Treballa in situ i escull meticulosament el lloc on installa les seves intervencions Des del 1969 juxtaposa texts i sèries fotogràfiques amb un to evidentment crític La seva obra es basa en la repetició, la superposició de trames a la imatge, la ruptura de plans cromàtics Després d’un viatge al nord d’Àfrica 1971, incorporà elements procedents d’aquesta zona, tals com catifes,…

Ordenat prevere 1520 i nomenat professor d’hebreu a Nuremberg, hi predicà la reforma luterana 1521 influí també en el pas a la Reforma del gran mestre de l’orde teutònic Albert de Hohenzollern 1522 i prengué part en el colloqui de religió de Marburg 1529 amb Luter, Zwingli i altres Aconsellà el rigor amb els anabaptistes, i des del 1549 fou rector i professor de teologia de Königsberg Defensà la impanació en l’eucaristia, però sobretot motivà una forta controvèrsia amb la seva concepció de la justificació, que, segons ell, consisteix en la unió real i intrínseca de Crist amb l’…

Fou, probablement, deixeble de Colantonio a Nàpols —i no a Flandes com ha estat dit— on entrà en contacte amb la pintura de l’escola flamenca des del 1456 treballà a Messina De l’escola flamenca assimilà la tècnica de l’oli, i, versemblantment, fou ell qui la difongué per Itàlia assimilà també una concepció empírica de la pintura i una preferència per la perspectiva lineal i per les composicions verticals Crucifixió, Sibiu, Romania El seu empirisme, reflectit en una sobrevaloració dels detalls, el portà a pintar visions no convencionalment estàtiques, sinó momentànies de les…

Estudià dibuix i estètica industrial Collaborà amb diverses agències de publicitat de Barcelona Féu una estada al Conseil de Publicité Ralph MChavannes, a Lausana 1960-62 Membre fundador de Grafistes Agrupació FAD El 1962 s’installà definitivament a Barcelona, on obrí estudi propi Professor de grafisme a l’escola Massana 1965 i de mètodes de realització i de coneixement del volum a l’Escola Elisava 1968 El seu treball manifesta una clara influència racionalista, quasi matemàtica, enriquida per dibuixos i textures de fantasiosa concepció Fruit d’una constant evolució, inicià la…