Resultats de la cerca
Es mostren 1873 resultats
El que cal saber de la lepra
Patologia humana
La lepra, o malaltia de Hansen, és un trastorn crònic infectivocontagiós provocat pel Mycobacterium leprae, que afecta primordialment els nervis perifèrics, la pell i les mucoses Al contrari del que es creia antigament, el contagi de la lepra és molt difícil, ja que requereix un contacte estret i prolongat amb malalts de lepra lepromatosa, l’únic tipus de lepra les lesions o les secrecions nasals de la qual contenen bacils a més es considera que, perquè una determinada persona se’n contagiï, ha de tenir una predisposició especial Si bé històricament la lepra se sol associar a grans…
El que cal saber de la silicosi
Patologia humana
La silicosi és una malaltia caracteritzada per la formació de nòduls als pulmons, deguda a la inhalació de pols que conté sílice, una substància que es troba en altes concentracions en l’aire ambiental dels llocs de treball on es manipulen sorra, granit o bé materials que contenen quars Les persones més exposades a la silicosi són les que treballen en les mines de plom o carbó, en les pedreres, en la construcció de túnels, en la indústria del metall o de la ceràmica i sobretot quan s’utilitza la tècnica del sorrejament Les persones que professionalment es troben més exposades a…
El que cal saber de les callositats
Patologia humana
La callositat és una zona de pell engruixida que es forma en àrees sotmeses a fregaments repetits o a una pressió constant Cal ésser prudent en l’ús dels productes que les eliminen, com els emplastres o les pomades callicides Aquests productes contenen substàncies ceratolítiques que provoquen l’estovament i el despreniment de la pell Si en aplicar-los s’estenen sobre la pell sana, la podrien lesionar És perillós tractar d’extirpar les callositats amb objectes tallants si no es fa en unes condicions rigoroses d’asèpsia En cas contrari, és possible que s’erosioni la pell i s’…
devocionari
Religió
Llibre que conté les oracions amb què els fidels exerciten llur devoció.
Fins al s XIII el llibre més usual fou el saltiri Des del s XIII, per influència dels ordes mendicants, hom emprà el llibre d’hores, que contenia fonamentalment els oficis de la Mare de Déu i de difunts i unes altres oracions especials La invenció de la impremta facilità la difusió de devocionaris, que tingueren com a característica, a la fi del s XVI, una part didàctica o doctrinal per influència de la Contrareforma, dels quals devocionaris els jesuïtes prengueren la iniciativa Al s XVII abunden les obres que contenen pràctiques devotes de caràcter popular i sovint ingenu…
minnesinger
Música
Literalment ’cantor de l’amor'.
Equivalent germànic del trobador provençal El moviment dels minnesänger , que s’inicià a la darreria del segle XII i es desenvolupà al segle XIII, guarda molts punts de contacte amb el moviment trobadoresc extracció social dels poetes compositors, temàtiques, formes poètiques i estil musical La major part dels minnesänger eren d’origen aristocràtic, contràriament al que succeeix amb els meistersänger , els integrants del moviment poeticomusical que prengué el relleu de la cançó lírica germànica, que eren d’origen menestral A part la temàtica amorosa, també tocaren el tema de les croades i els…
roca

Classificació de les roques
© fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Qualsevol matèria mineral de l’escorça terrestre que presenta uns mateixos caràcters de conjunt.
Totes les roques són formades per diverses espècies minerals, cadascuna amb propietats característiques Així, doncs, en el granit hom troba fonamentalment tres espècies minerals el quars, l’ortosa i la mica La majoria de les roques són coherents i poc deformables, però n'hi ha algunes d’incoherents, com ara la sorra, i d’altres de plàstiques, com l’argila En alguns casos un sol mineral pot originar diferents tipus de roques, com el cas del quars, que forma les sorres, el gres i les quarsites Tots els petròlegs d’avui estan d’acord a classificar les roques en tres grans grups roques ígnies,…
peròxid
Química
Cadascun dels composts que contenen el grup -O-O-, en el qual cada àtom d’oxigen presenta un nombre d’oxidació de -1.
Poden ésser considerats formalment com a derivats del peròxid d'hidrogen H-O-O-H, en el qual un o ambdós àtoms d’hidrogen han estat substituïts per grups orgànics o inorgànics Entre els peròxids inorgànics, tenen una gran importància els dels metalls alcalins i alcalinoterris, els quals són de tipus iònic, presenten un fort caràcter oxidant, i són emprats com a desinfectants, blanquejants i en les indústries farmacèutiques i en cosmètica Hom els obté generalment per calefacció dels metalls o llurs òxids, en l’aire Entre els peròxids orgànics, cal distingir els de fórmula general R-O-O-H o…
genoteca
Biologia
Col·lecció aleatòria de fragments de ADN del mateix origen, clonats en diversos vectors, que junts contenen tota la informació genètica d’un organisme.
aglutinina
Biologia
Anticòs del plasma sanguini que actua davant determinats antígens o davant les cèl·lules que els contenen (eritròcits, bacteris, etc) provocant-ne l’aglutinació.
Per una banda cal considerar les aglutinines que són constituents normals del plasma, les quals tenen un important paper en els mecanismes immunitaris i de compatibilitat o incompatibilitat sanguínia entre sang d’individus diferents grups sanguinis, AB0, Rh, i les aglutinines presents al plasma com a conseqüència d’un procés d’immunització Entre aquestes darreres hi ha les presents al plasma per causa d’una transfusió mal practicada falta d’atenció al grup Rh o falsos donadors zero, segons el sistema AB0 l’aglutinina anti-Gallus, anticòs que aglutina els eritròctis del pollastre i que es…
pintura
Pintura
Matèria líquida o pastosa preparada per a pintar alguna superfície, que consisteix en una suspensió de matèries sòlides (el pigment, que li confereix el color, i les matèries de càrrega que l’espesseixen, n’augmenten l’opacitat, etc) en una preparació líquida a base d’un vehicle (oli, resina natural o sintètica, etc), dissolvents, plastificants i assecants.
Fins fa poc temps, ultra els pigments, els components de les pintures eren aigua, cola i guix anomenada pintura a l’aigua o pintura a la cola , o bé oli de llinosa, aiguarràs i un assecant, generalment un derivat metàllic soluble en l’oli anomenada pintura a l’oli Actualment són emprats molts altres components, com olis de soia o de ricí deshidratats, extrets derivats del petroli o de l’hulla com benzol, hidrocarburs clorats, alcohols i èsters i resines naturals i, especialment, sintètiques, que permeten d’obtenir pintures de característiques ben diferents, adequades a cadascun dels casos,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina