Resultats de la cerca
Es mostren 15022 resultats
Enric Franco i Fontanilles
Literatura catalana
Escriptor.
El 1871 es matriculà al primer curs de medicina a la Universitat de Barcelona Collaborà en diverses revistes humorístiques La Llagosta , 1873 La Gresca , 1878 i a La Rondalla 1874 i La Bandera Catalana 1875, de les quals fou cofundador, Miscelánea Científica y Literaria i Lo Gai Saber , en què publicà diversos poemes, alguna ressenya crítica i traduccions de poemes d’Ossian, Gustavo Adolfo Bécquer, Campoamor i Zschokke, fragments de Xenofont Apologia de Sòcrates i obres de Sòfocles Èdip, rei , 1878, Eurípides Ifigènia a Tàurida , 1880 i Aristòfanes Els cavallers , 1882-83…
,
Robert Anderson Hall
Lingüística i sociolingüística
Lingüista nord-americà.
Estudià a Princeton, Roma i Chicago Es dedicà a les llengües i a la lingüística general fou deixeble de L Bloomfield i a la filologia romànica En el curs de la seva carrera estigué en contacte amb els més variats corrents de recerca de l’àmbit nord-americà, que deixaren una traça evident en el treball, on adoptà un reeixit sincretisme Entre els seus estudis més de quatre-cents títols cal remarcar Bibliography of Italian Linguistics 1941 refosa en Bibliografia della linguistica italiana 1958 Descriptive Italian Grammar 1948 Short History of Italian Literature 1951 Manuel of…
Antoni Alcaine de Mendoza

Antoni Alcaine de Mendoza
Museu Colet
Handbol
Àrbitre d’handbol.
Feu un curs d’arbitratge el 1946 i l’any següent ja arbitrava partits provincials del Campionat de Catalunya A partir del 1949 també començà a arbitrar els partits d’handbol de sala Xiulà partits de primera divisió i de divisió d’honor, i romangué trenta-dos anys en les màximes categories de l’handbol Arbitrà també els partits amistosos internacionals dels clubs que jugaven a Catalunya Retornà a primera divisió fins la temporada 1978-79 Rebé la insígnia d’or de la federació de Barcelona, la placa i la medalla al mèrit esportiu de la Federació Espanyola d’Handbol, la placa i…
Ohio
Riu
Riu dels EUA, l’afluent més important del Mississipí per l’esquerra (1 550 km de longitud i 520 000 km2 de conca).
Format a Pittsburgh per la confluència de l’Allegheny i del Monongahela, corre en direcció W-SW i assenyala el límit entre els estats d’Ohio, Indiana i Illinois, al N, Virgínia a l’W i Kentucky al S La seva conca recull una gran part de les aigües que s’escolen a l’W de l’altiplà apalatxià A la primavera el cabal mitjà a la desembocadura, superior al del Mississipí, és de 8 500 m 3 /s Una adequada xarxa de canals facilita la navegació en tot el trajecte, la qual cosa el converteix en una via de comunicació magnífica entre les àrees carboníferes del curs superior i els centres…
Níger
El riu Níger a la zona de Massina, a l’estat de Mali
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Àfrica occidental, el tercer dels grans rius africans, després del Nil i del Congo (4 160 km de longitud i 2 092 000 km 2
de conca).
Neix a la cara S del massís Fouta Djalon, segueix la direcció SW-NE, travessa el territori de Mali, on hi ha la regió pantanosa de Massina és navegable entre Kouroussa i Bamako, i continua amb un recorregut accidentat per nombrosos ràpids En aquest curs mitjà, en entrar a la plana saheliana, arriba a tenir un cabal de 10 000 m 3 /s a l’època de les pluges Continua per una regió d’una gran aridesa, on l’evaporació fa disminuir el cabal a Tombouctou enregistra 20-30 m 3 /s en l’estiatge Des de Boutem pren la direcció S-SE, molt encaixat entre els altiplans cristallins de Benín i de Nigèria A…
Minas Gerais
Divisió administrativa
Estat del Brasil, a l’altiplà central, entre els estats de Bahia, Espírito Santo i Rio de Janeiro a l’E, São Paulo al S, Mato Grosso i Goiás a l’W i Bahia al N.
La capital és Belo Horizonte El territori es desplega en un complex altiplà drenat per nombrosos rius, en especial pels braços originaris del Paraná i el curs superior del San Francisco El sud comprèn un àrea accidentada per les serres de Mantiqueira i dos Aimorés L’activitat minera, que dóna nom a l’estat, és important per l’extracció de ferro jaciments d’Itanira, Rocas Novas, Sabará, etc Jaciments d’urani i de bauxita a Poços de Caldas Minas Gerais té el principal centre aurífer del Brasil a Nova Lima L’agricultura és molt diversificada, amb importants conreus d’arròs, cítrics…
Trillà
Trillà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, a la vall de l’Aglí.
S'estèn entre la serra que separa aquesta comarca del Rosselló coll de Sant Joan, 807 m alt i el riu, límit septentrional del terme que comprèn, també, un petit sector del curs més baix de l’Adasig, afluent de l’Aglí per la dreta El territori és molt accidentat i en bona part cobert de bosc i de matollar Es conreen 131 ha, destinades bàsicament a la vinya 128 ha, 104 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior Hi ha petites extensions d’hortalisses, arbres fruiters i farratge i el cens ramader és nul La cooperativa vinícola té una capacitat de 8 000 hl El…
Kaliningrad
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
És situada a ambdues ribes del Pregol’a, a la seva desembocadura, al golf de Kaliningrad Important nucli industrial construcció de vagons, reparacions navals, equips per a la indústria pesquera, indústria de la cellulosa i del paper i de transports El seu port mai no es glaça La ciutat, pràcticament nova durant la Segona Guerra Mundial fou destruïda quasi totalment, té universitat, escola naval i institut per a la pesca i l’oceanografia, a més d’altres centres culturals Fundada el 1255 per l’Orde Teutònic, el 1457 esdevingué residència del seu cap i el 1525 capital del nou ducat…
el Llorito
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Llorito) del municipi de Tarragona, al N de la ciutat, prop del cim d’un turó.
El prevere tarragoní Pere Mir en patrocinà la construcció en honor d’una imatge que adquirí a Itàlia en el curs d’una visita a l’arquebisbe de Tarragona Girolamo Doria 1533-58, que no residí mai a la diòcesi El santuari donà nom a una partida del terme anomenada fins aleshores les Morisques El 1740 els propietaris la cediren a la mitra sota la prelatura de Pere de Copons, i el 1780 l’arquebisbe Joaquín Santiyán féu ampliar la capella i hi féu bastir una casa d’esbarjo a prop Casa i santuari foren derruïts el 1823…
proporció
Art
Relació matemàtica sistemàtica de dos elements entre ells i amb les diverses parts d’un conjunt, segons un complex de regles equivalents a les mètriques de la poesia i la música, amb l’objectiu de produir un efecte d’harmonia o bé el de cenyir-se a unes normes teòriques o a unes convencions.
La diversa consciència d’unes proporcions matemàtiques objectives, la mateixa concepció de la bellesa i de l’art i el divers coneixement o subjecció a una normativa proporcional tècnica porten, en el curs de la història i de la geografia de l’art, a una vasta pluralitat de sistemes i de teories de la proporció Cal destacar-ne, tanmateix, la teorització clàssica fonamentada en Pitàgores, Euclides i Plató, la qual, mitjançant la divulgació que en feu Vitruvi, ha informat bona part dels cicles artístics occidentals especialment el Renaixement LB Alberti,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina