Resultats de la cerca
Es mostren 1038 resultats
Castell de Burriac o de Sant Vicenç (Cabrera de Mar)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt de les ruïnes ECSA - J Todó Les ruïnes del castell de Burriac o de Sant Vicenç es troben a 401 m d’altitud sobre el nivell del mar, assentades en un massís de roca que corona el cim d’una muntanya o cimal dels contraforts costaners de la Serralada Litoral Mapa L37-15393 Situació 31TDF490988 És visible des de bona part del Maresme, i s’hi pot accedir per diferents camins El més usual surt de Cabrera de Mar i passa pel manantial Modolell, des d’on surt un camí costerut que després d’alguns revolts deixa al peu de la roca on es troba el castell Aquest és sempre…
Sant Miquel de Grevalosa (Castellfollit del Boix)
Art romànic
Situació Vista exterior, des del costat de llevant, de la capçalera de l’edifici A Mazcuñan-F Junyent Les ruïnes de l’església de Sant Miquel són situades dalt un petit serral que emergeix de la serra de Can Torre, a frec del camí que mena a Santa Cecília de Grevalosa, a la banda nordoccidental del terme Long 1°39’29” — Lat 41°4T’35” Per a anar-hi cal agafar el camí que porta al mas Palomes Poc abans d’arribar a aquest mas, però, cal desviar-se a mà esquerra per seguir un altre camí que mena a Santa Cecília de Grevalosa Sant Marc i que és senyalitzat amb un gran bloc monolític Després d’un…
Vila medieval de Terrassa
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic de la ciutat amb l’actual església parroquial del Sant Esperit al centre i al fons el conjunt episcopal d’Ègara TAVISA-J Todó La ciutat és situada a la dreta de la riera de les Arenes, en una plana suaument ondulada, a 286 m d’altitud Fins el 1904 el seu terme es dividia en dues municipalitats la de Terrassa, pròpiament dita, i la de Sant Pere de Terrassa Aquesta segona s’estenia per l’esquerra del torrent de Vallparadís i, a desgrat del nom, no comprenia l’església parroquial de Sant Pere de Terrassa, de la qual va prendre la denominació i depenia…
Castell de Viacamp
Art romànic
Situació Vista del conjunt de la torre del castell i de l’església de Sant Esteve que corona el tossal que s’aixeca damunt del poble homònim ECSA - JA Adell El castell de Viacamp és emplaçat damunt un tossal de la serra homònima que fa de partió d’aigües entre les conques de la Noguera Ribagorçana i del Queixigar Mapa 32-12 289 Situació 31TCG029672 El poble de Viacamp és damunt el quilòmetre 78 de la carretera N-230 Per a pujar al castell s’ha d’arribar en cotxe fins al Cap de la Vila i després cal fer un breu trajecte a peu pel camí medieval que porta a l’entrada del recinte murallat,…
El convent de Sant Francesc de Barcelona
Art gòtic
El convent de Sant Francesc de Barcelona era al raval de la ciutat, entre l’actual edifici del Govern Militar i la plaça del Duc de Medinaceli També conegut amb el nom de convent de Sant Nicolau dels menors o dels framenors, va ser aterrat completament el 1837, com a conseqüència d’un seguit d’infortunis que es van anar succeint des del 1800 Així, el 1822 va esdevenir caserna del tercer batalló de la Milícia Nacional voluntària i, tot i que el 1828 s’hi van tornar a installar els frares, poc després, el 1834, va ser habilitat per a hospital de colèrics fins a la desamortització del 1835 El…
Malaltia fibroquística de la mama
Patologia humana
Definició És anomenat malaltia fibroquística de la mama o mastopatia fibroquística un trastorn molt freqüent que es caracteritza pel desenvolupament de diverses alteracions en l’estructura dels teixits mamaris Aquestes alteracions es manifesten fonamentalment amb dolor i la formació de masses endurides d’una grandària variable en les mames El mateix trastorn ha estat anomenat també displàsia mamària , mastitis quística crònica o mastopatia benigna Causes L’origen de la malaltia fibroquística de la mama no ha estat ben determinat, però se sap que es relaciona amb un trastorn dels mecanismes…
Pielonefritis
Patologia humana
Definició És anomenat pielonefritis o nefritis túbulo-intersticial un trastorn caracteritzat per la inflamació de les parets de la pelvis renal i dels teixits intersticials del ronyó, causada per una infecció, que típicament origina febre amb esgarrifances, dolor lumbar i trastorns miccionals, i que sense un tractament adequat pot menar a una alteració crònica de la funció renal Causes La pielonefritis és causada pel desenvolupament de microorganismes a l’interior de les vies urinàries i dels mateixos teixits renals Tanmateix, però, perquè la infecció s’esdevingui, generalment ha d’haver-hi…
Limfoma
Patologia humana
Definició Són anomenats limfomes els tumors malignes originats en el teixit limfoide, és a dir, la transformació anormal d’un grup de cèllules limfoides que perden llurs característiques anatòmiques o funcionals normals i es reprodueixen de manera irregular i exagerada, primer en el lloc d’origen i més tard disseminant-se i envaint altres sectors de l’organisme Les manifestacions que poden originar els limfomes són extremament variades, ja que provoquen alteracions en les funcions de tots els òrgans que afecten Si no s’hi aplica un tractament efectiu, causen la mort al cap d’un període de…
Pericarditis
Patologia humana
Definició S’anomena pericarditis la inflamació del pericardi, l’estructura en forma de sac que envolta el cor i l’arrel dels grans vasos, que es caracteritza per l’aparició de dolor toràcic, símptomes generals, com ara febre, i de vegades alteracions de la funció del cor com a bomba impulsora de sang Anatomia i fisiologia El pericardi és un sac de teixit fibrós i elàstic que cobreix el cor i els trajectes inicials de l’aorta i el tronc arterial pulmonar El sac pericàrdic es compon de dues capes l’externa, de teixit fibrós i dur, anomenada pericardi fibrós , i la interna, que rep el nom de…
Malaltia de Paget
Patologia humana
Definició La malaltia de Paget és un trastorn crònic dels ossos de causa desconeguda i caracteritzat per períodes en què es produeix una intensa destrucció de teixit ossi en un o diversos ossos, als quals períodes segueixen d’altres de formació d’os anormal Com a conseqüència d’aquesta alteració, els ossos afectats són fràgils, i es poden fracturar o deformar Aquesta afecció fou descrita el 1876 per un patòleg anglès, sir James Paget, que l’anomenà osteïtis deformans, és a dir, osteïtis deformant Actualment, però, aquest terme no es fa servir, ja que la deformació dels ossos no es produeix…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina