Resultats de la cerca
Es mostren 1485 resultats
Moldàvia 2011
Estat
El 28 de novembre de 2010 es van celebrar a Moldàvia unes eleccions parlamentàries en les quals el Partit Comunista de Vladímir Voronin va obtenir 42 escons, 6 menys dels que tenia, mentre que l’anomenada Aliança per a la Integració Europea el Partit Liberal Democràtic de Vlad Filat i els seus aliats, el Partit Democràtic i el Partit Liberal van obtenir 59 parlamentaris, 6 més que abans Tot i que no van arribar als 61 diputats necessaris per a nomenar president, els europeistes van poder mantenir Vlad Filat com a primer ministre, mentre que el president del Parlament, Mihai…
Panamà 2011
Estat
En el segon any de mandat presidencial de Ricardo Martinelli, l’ambient polític es va enrarir per una iniciativa de reforma constitucional, promoguda per dos diputats del seu partit Canvi Democràtic, que en el fons amagava un intent de canviar les normes perquè l’actual president es pogués presentar de nou a les properes eleccions La proposta va provocar tensions en la coalició governamental, ja que els membres del Partit Panamenyista estaven convençuts que el seu líder, Juan Carlos Varela, seria el futur candidat en nom de tot el bloc parlamentari La situació es va complicar quan el…
Azerbaidjan 2010
Estat
El 7 de novembre hi van haver eleccions parlamentàries a l’Azerbaidjan Com era previsible, el partit governamental, Nou Azerbaidjan YAP va obtenir una còmoda majoria de 72 escons dels 125 en joc, amb el 46% dels vots emesos Els candidats independents, en general dòcils al president Ilham Alíev, van aplegar 40 diputats, mentre que únicament 13 legisladors van representar una oposició tímida i molt fragmentada En general, la composició del Parlament no és gaire diferent de la de l’anterior i, com en les darreres eleccions, el procés electoral va ser denunciat com a poc democràtic per l’OSCE i…
Joan Miquel de Vives i Feliu
Història
Militar
Militar.
En esclatar la Guerra Gran 1793 era mariscal de camp El capità general de Catalunya, José de Urrutia, li confià 1795 el comandament dels 20 000 voluntaris catalans allistats per la junta de diputats dels corregiments del Principat i coneguts amb el nom de miquelets Amb aquest motiu, publicà l’opuscle Obligacions dels miquelets dels nous Tèrcios de Catalunya 1795 Hi incorporà també els voluntaris honrats reunits a València i aconduïts a Barcelona pel marquès de la Romana Al davant d’aquestes tropes, assolí d’expulsar els francesos de la Baixa Cerdanya, assetjà…
Gyula Andrássy
Història
Polític hongarès, comte d’Andrássy.
Entrà a la dieta 1847 i participà en la revolta contra Àustria 1848 En avortar el moviment d’independència hongarès s’exilià a París 1849, on romangué fins que l’emperador Francesc Josep l’amnistià 1858 Fou novament membre de la dieta 1861 i vicepresident de la cambra de diputats 1865 Intervingué en la signatura del compromís constitucional austrohongarès del 1867 Del 1867 al 1871 fou primer ministre de l’imperi austrohongarès i des del 1871 fins al 1879 ministre d’afers estrangers Durant la guerra Francoprussiana 1870-71 mantingué la neutralitat austríaca i representà l’Imperi a…
Jordi de Hessen-Darmstadt

Jordi de Hessen-Darmstadt
© Fototeca.cat
Història
Mariscal de camp imperial, fill de Lluís VI, landgravi de Hessen-Darmstadt.
Durant la guerra de la lliga d’Augsburg, fou ascendit a major general 1692 lluità a Hongria i al Rin arribà a Barcelona 1695 amb tropes aliades de l’Imperi 2000 homes Al setge de Barcelona posat per les tropes franceses del duc de Vendôme 1697 proposà, amb el suport dels estaments, els consellers i els diputats, de resistir, però el lloctinent comte de Corzana rendí la ciutat 10 d’agost Recuperada Barcelona per la pau de Rijswijk, fou nomenat 1698 lloctinent de Catalunya davant la pressió popular i investit de la grandesa d’Espanya i del Toisó d’Or Fou destituït per Felip V el…
Francesc Durand
Economia
Història
Política
Comerciant i polític.
Durant la guerra Gran lluità a favor de la República Francesa i formà part de l’estat major del general Dugommier 1794 Vers el 1796 fundà la casa comercial Durand, que s’expandí aviat i establí sucursals a Narbona 1802, Barcelona 1805, París, etc, alhora que creava una xarxa d’agents comercials que arribava fins a Odessa Durant la guerra del Francès assolí beneficis immensos amb el proveïment de queviures a les tropes franceses de Barcelona El 1816 fou elegit representant dels Pirineus Orientals a la cambra de diputats de París, on formà part de la fracció reialista…
Maurici 2012
Estat
L’economia de Maurici depèn, sobretot, del turisme que arriba a l’illa © Constance Hotels and Resorts El president Anerood Jugnauth, enfrontat al Govern des del 2011, va presentar la dimissió al març Aquest fet va provocar una crisi institucional que es va resoldre al juliol, amb la designació en el càrrec, per l'Assemblea Nacional, de Kailash Purryag Jugnauth havia criticat la manera en què el primer ministre Navinchandra Ramgoolan havia gestionat al juliol del 2011 un escàndol de corrupció en què va ser detinguda la ministra de Sanitat En resposta a la seva detenció van dimitir sis…
Múrcia

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma uniprovincial del SE de l’Estat espanyol; la capital és Múrcia.
La geografia física El relleu és variat i complex Totes les muntanyes són d’edat alpina i formen part de l’extrem NE de les serralades Bètiques, participant de les dues unitats estructurals bàsiques la Penibètica i la Subbètica Les cadenes principals serres d’Espuña, de Quípar, etc són formades per materials secundaris, amb cobertora de materials terciaris argiles, sorres, conglomerats i quaternaris a les allargades depressions intrabètiques, com les de Llorca-Alhama-Múrcia La Penibètica acaba al cap de Palos i comprèn les serres litorals d’Almenara, Mazarrón i Cartagena Vers l’interior…
Nova Democràcia
Partit grec de centredreta.
Tingué com a precedent la Unió Nacional Radical, creada abans del cop d’estat del 1967 per Konstandinos Karamanlís Amb la restauració de la democràcia 1974, el partit fou refundat amb el nom actual i amb Karamanlís com a líder Des de l’entrada de Grècia a la Unió Europea 1981, Nova Democràcia forma part del Partit Popular Europeu És també membre de la Internacional Democratacristiana Guanyà les eleccions dels anys 1974 i 1977, i perdé el govern davant el seu gran rival, el PASOK el 1981 Durant aquests anys en el poder el govern dugué a terme les negociacions per a l’ingrés de Grècia a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina