Resultats de la cerca

Situació Fortalesa medieval en la qual destaca l’esvelta torre rodona J Recarens La casa forta o torre de Roca-salva, anomenada Torre de Sant Climent, és situada al vessant del puig Galí, damunt de la plana d’Amer Mapa L38-12295 Situació 31TDG702509 Abans d’arribar a Amer, venint d’Anglès, surt a mà dreta una pista que travessa el riu Brugent per una passera i puja cap a la Torre de Sant Climent, que veiem al davant, al peu de les muntanyes Cal deixar a mà dreta la pista que porta a l’església de Sant Climent Hem de deixar l’auto en un revolt tancat situat al mateix nivell de la fortificació…

Situació Vista aèria de l'església de Sant Genís de Palafolls, que conserva part de l’estructura romànica ECSA - J Todó Església parroquial que presideix el petit nucli o poble de Palafolls que donà origen al municipi, bé que actualment el centre administratiu es troba al poble creat a les Ferreries, dit també Palafolls Mapa L38-14365 Situació 31TDG792132 El poble de Sant Genís és accessible per dues carreteres que surten de la N-II, una d’I km que surt de l’altura quilomètrica 683’6, i l’altra un xic més llarga que surt de la fita km 677 L’església és al costat de la carretera d’accés MGE…

Història del bisbat de Roda Als seus orígens comprengué els comtats de Ribagorça, Sobrarb i Pallars, en llurs nuclis originaris, però a partir del 1040 fou retallat a la part de Sobrarb pel nou bisbat d’Osca i poc després ho fou per la part urgellenca quedà així pràcticament reduït al territori comprès entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana però amb les valls de Serret, Boí i algunes altres esglésies del Pallars, per acord amb els bisbes d’Urgell 1140 A partir del 1080 començà a expandir-se per la Barbatània i arribà el 1101 a incorporar-se la ciutat de Barbastre , on es traslladaren…

Situació Vista aèria del nucli antic del poble, on s’aprecien les dues torres circulars emmerletades que formaven part del recinte exterior del castell ECSA - Jamin El castell, molt restaurat, es troba en una posició dominant, en el punt més alterós del nucli urbà Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 48” N - Long 2° 55’ 38,4” E Ortafà és a la riba esquerra del Tec, 5 km al sud-oest d’Elna Hom hi arriba a partir d’Elna per la D-40 PP Història El nom d’Ortafà apareix per primera vegada en la documentació el 20 de desembre del 913, any en què Dulcidi i la seva esposa Marta van vendre a Essegut i…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València entre el 1924 i el 1928 i feu el doctorat a Madrid El 1930 fou nomenat professor auxiliar de la Universitat de València, on exercí d’ajudant del catedràtic Lluís Pericot , amb el qual havia collaborat en algunes excavacions en el marc del Servei de Prehistòria de la Diputació de València Pertanyent a la generació d’universitaris valencianistes dels anys trenta, exiliat el 1939, desenvolupà una important tasca divulgativa sobre qüestions culturals i nacionals relacionades amb el País Valencià Com a historiador, inicià una…

Destinada sobretot a tocar a l’aire lliure, tot i que de vegades també ho fa en espais interiors, aquesta formació instrumental prové, en la seva forma actual, dels segles XVII i XVIII El terme fou emprat originàriament per a anomenar les bandes dels regiments militars que comprenien instruments de vent i percussió, sorgides durant el primer terç del segle XIX Fou durant aquest mateix segle que el nom començà a aplicar-se també a conjunts instrumentals formats per civils i de composició semblant El nombre i la mena d’instruments que integren la banda varien d’un país a l’altre i també segons…

És hora d’acabar, doncs, aquesta introducció, en què s’ha intentat sobretot palesar al lector l’eix de les grans línies sobre les quals va transcórrer la història dels Països Catalans, en el període decisiu de la seva forja des del seu balbucient naixement 1229-45, després d’haver estat arrabassats oficialment part d’aquests territoris a l’islam andalusí, fins que Ferran II, amb el seu matrimoni amb Isabel de Castella segellà, amb la unitat de corones que aquest implicà, tot un altre ritme diferent al si del conflictiu món hispànic peninsular En l’esperança d’haver assolit, si més no…

És hora d’acabar, doncs, aquesta introducció, en què s’ha intentat sobretot palesar al lector l’eix de les grans línies sobre les quals va transcórrer la història dels Països Catalans, en el període decisiu de la seva forja des del seu balbucient naixement 1229-45, després d’haver estat arrabassats oficialment part d’aquests territoris a l’islam andalusí, fins que Ferran II, amb el seu matrimoni amb Isabel de Castella segellà, amb la unitat de corones que aquest implicà, tot un altre ritme diferent al si del conflictiu món hispànic peninsular En l’esperança d’haver assolit, si més no…

La família Regàs-Coll Els Regàs formaven part d’una vella família mataronina Durant el segle XVIII hi ha un Regàs fuster i un altre d’armer En començar el segle XIX, Felicià Regàs era industrial un filador de cotó com tants d’altres, installat al carrer de les Moles del 1824 al 1850 El 1844 estigué present a l’Exposició industrial de Barcelona, on presentà filats de cotó i jaquetes elàstiques també de cotó El 1850 tenia 20 obrers i 840 pues en màquines mule-jennies El seu successor, Antoni Regàs, es passà al gènere de punt En sabem molt poca cosa Si entra en aquesta història és…

L’ofici de passamaner té un origen medieval Eren aquells que fabricaven objectes de petites dimensions com floques, passamans, bosses o botons Formaven part dels gremis i desapareixeran oficialment amb ells a mitjan segle XIX Eren anomenats, també, cordoners La paraula passamà, a més d’identificar la peça que hi ha sobre una barana, s’identifica també amb un teixit en forma de cinta, que serveix per a guarnir i adornar vestits, mobles o les vores d’un objecte Els productes dels passamaners eren, per tant, ben diversos, però en destacaven les cintes i els botons Entre les cintes hi havia les…