Resultats de la cerca

Donzell, fill del regent de la cancelleria d’Aragó Joan de Gualbes mort a Segòvia el 1515 Doctor en drets, acabat d’arribar a Barcelona procedent d’Itàlia defensà una tesi a la sala del Consell de Cent 1509 Regent de la cancelleria de Mallorca, fou acusat de poc respecte a llurs franqueses i de cobejança de salaris pels mallorquins, els quals el 1512 demanaren al rei la seva substitució Cessà en el càrrec el 1518 i fou ascendit a regent del Consell d’Aragó 1518-23, des d’on influí i intervingué en el procés de repressió de les Germanies El 1522, per encàrrec dels consellers de Barcelona,…

Fou comissari polític a Florència 1540, degà de la Cambra Apostòlica 1542 i nomenat —tot i que havia escrit els llicenciosos Capitoli del Forno — arquebisbe de Benevent 1544 Nunci apostòlic a Venècia i secretari d’estat de Pau IV, desplegà els seus grans dots diplomàtics, però no arribà mai a cardenal Escriví versos llatins, oracions i unes Vides , però la seva fama és deguda al Galateo i a les Rime El Galateo 1550-55 parteix del Cortegiano de Castiglione, però no en té ni l’amplitud ni la profunditat ètica És un llibre de costums i normes de comportament social, escrit en prosa…

Mestre, pedagog i professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Sàsser 2002, ha estat també editor i llibreter Illustrador dels seus propis llibres, generalment de literatura infantil i juvenil, ha publicat narrativa breu Els catalans no dormim mai 1992 i Rondalles 1998 novelles La torre de l’esperó 1996, Balxa 1997 i Buc 2000 poesia No tinc temps pel Nobel 1990, Isabelleida 1991, Onze cançons d’amor i de guerra 1991, A E I O U 1993, Memòries d’un dia llarguíssim 1993, Comiats 1996 i Per una història del meu poble i de mi mateix 1998 prosa no de ficció…

Era militar, d’ideologia liberal Utilitzà els pseudònims Martilo , El Barcelonés i Lariso Menardo Membre de la Societat Filosòfica i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1820, escriví, amb Aribau, Ramon López Soler i Francesc Altés i Gurena, la peça dramàtica La libertad restaurada 1820, i, com a autor únic, la comèdia en dos actes La víctima de la Inquisición Publicà nombroses poesies al Diario de Barcelona  i un llibre que aplegava les seves obres de caràcter rococó i sentimentalista, titulat Ensayos poéticos 1821, que havia de ser seguit d’un altre recull d’odes i poesies…

Típic de pujols i planes estepàries, el pioc va en davallada progressiva des del segle XIX i actualment als Països Catalans és molt rar, encara que probablement no fou mai abundós Apareix al país de la màquia continental de garric i arçot fronterer amb els nuclis de cria aragonesos i manxegos En concret, a les comarques occidentals se’l coneix del Baix Cinca on la darrera notícia amb una possible reproducció és del primer terç dels anys 60 i potser també de la Terra Alta Al País Valencià, a la Plana d’Utiel on Boscà, el 1916, deia que "se las suele ver alguna vez por los bordes…

Fundada el 1980, es creà com a continuació d’un seguit d’entitats excursionistes d’aquesta ciutat El 1905 es fundà el Centre Excursionista de l’Urgell i la Segarra El 1927 es creà dins de l’Ateneu un grup excursionista que, el 1929, donà lloc al Centre Excursionista Tàrrega El 1933 es constituí el Grup Excursionista o Ara o Mai El 1970 la secció excursionista d’aquest últim grup s’inscrigué a la Federació Catalana de Muntanyisme Se centrà en l’alta muntanya, l’escalada, l’espeleologia, l’excursionisme i l’esquí Amb prop de 200 socis, organitza anualment la Caminada Popular de l’…

La trombosi consisteix en la formació anòmala de coàguls sanguinis o trombes a l’interior de l’aparell càrdio-vascular, de manera que pot provocar diverses alteracions hemodinàmiques, algunes de les quals poden tenir conseqüències fatals com és el cas d’accidents vasculars cerebrals o embòlia pulmonar El tractament anticoagulant és la teràpia que se segueix en cas de trombosis agudes o per prevenir el trastorn quan per nombroses circumstàncies es pensa que se n’afavoreix la formació Sovint, aquest tipus de tractament es manté durant un temps prolongat o…

N'hi ha dos de blancs i dos de negres

Molt influït pel que representà l’exposició de les Arts-Déco de París 1925, inicià la seva tasca amb la construcció de la piscina coberta del Club Natació Barcelona 1929, l’any que projectà el pavelló dels Artistes Reunits de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, a la vegada que el pavelló de la Indústria Catalana de l’Exposición Iberoamericana de Sevilla 1929 Soci numerari del GATCPAC, no participà, però, activament en les tasques del grup La seva arquitectura, d’un racionalisme influït pel corrent europeu, però no portat a les últimes conseqüències, es manifesta plenament en les…