- La trombosi consisteix en la formació anòmala de coàguls sanguinis o trombes a l’interior de l’aparell càrdio-vascular, de manera que pot provocar diverses alteracions hemodinàmiques, algunes de les quals poden tenir conseqüències fatals com és el cas d’accidents vasculars cerebrals o embòlia pulmonar.
- El tractament anticoagulant és la teràpia que se segueix en cas de trombosis agudes o per prevenir el trastorn quan per nombroses circumstàncies es pensa que se n’afavoreix la formació. Sovint, aquest tipus de tractament es manté durant un temps prolongat o fins i tot durant tota la vida, de manera que és indispensable que la persona que rep la medicació amb fàrmacs anticoagulants en conegui l’acció i els inconvenients que poden presentar com a efecte secundari.
- Els medicaments anticoagulants poden comportar diversos efectes secundaris, però el perill més important és la possibilitat d’hemorràgies espontànies quan inhibeixen exageradament la coagulació. Així, sempre que al llarg del tractament es presenti una hemorràgia és molt important de consultar el metge de seguida per tal que s’adoptin les mesures necessàries. Mai no s’ha de deixar la medicació sense comunicar-ho al metge. Cal tenir en compte que una supressió sobtada d’aquests fàrmacs pot tenir com a efecte secundari l’aparició d’alteracions trombòtiques.
- Alguns fàrmacs administrats conjuntament amb els anticoagulants poden potenciar-ne o inhibir-ne l’acció, amb el risc consegüent d’hemorràgies o trombosis segons el cas. Així, mai no s’ha de prendre cap altra medicació que la indicada per un metge que hagi estat informat de la malaltia que pateix el malalt.
- La persona que segueix un tractament anticoagulant ha de fer-ho saber a qualsevol metge que l’atengui per algun motiu, especialment si cal efectuar un procediment quirúrgic, com s’esdevé sovint amb l’odontòleg.
- Quan hom segueix un tractament anticoagulant convé de dur sempre a sobre alguna mena d’identificació que ho faci saber i que indiqui les característiques de la medicació que se segueix, per tal que en cas necessari el metge que atengui la persona pugui assabentar-se’n.
- Mentre es mantingui el tractament anticoagulant cal seguir controls periòdics amb la pràctica d’algunes proves de la coagulació per tal de verificar l’activitat dels fàrmacs i ajustar les dosis segons les necessitats de cada moment. Així, doncs, aquests controls són fonamentals per a un tractament adequat i han d’ésser respectats al màxim pel malalt
- Les pautes d’administració poden anar variant al llarg del tractament, de manera que normalment el metge introdueix modificacions sobre la dosi que cal prendre i el temps de separació entre les administracions. És indispensable que se segueixin literalment les indicacions del metge, i que se’l consulti sobre qualsevol problema que es presenti.