Resultats de la cerca

El règim del president Islam Karimov va continuar durant el 2012 cap a una deriva nacionalista, que el va impulsar, entre altres coses, a l'aïllament en exigir visat en les seves fronteres amb el Tadjikistan i el Turkmenistan, dos països veïns amb els quals hi ha un important flux humà Igualment, després de molts anys en què el país ha collaborat militarment amb Rússia i els Estats Units, al mes d'agost es va aprovar una llei que prohibeix l'establiment de bases militars estrangeres a l'Uzbekistan i que el país s'adhereixi a qualsevol aliança estratègica Aquest fet, precedit per…

Als Països Catalans aparegueren vers el darrer terç del segle XIX, amb dedicacions molt diverses, però generalment amb caràcter popular i de tendència catalanista Així, els centres excursionistes, molt nombrosos al Principat, amb el Centre Excursionista de Catalunya com a entitat degana els centres polítics, com els diversos centres catalanistes, regionalistes, carlins o republicans, i, sobretot, els centres que originaren el catalanisme polític, com el Centre Català, el Centre Escolar Catalanista, el Centre Nacional Català o el Centre Nacionalista Republicà, i d’altres d’actuació política…

Doctor en filosofia i lletres 1910 Amplià estudis a París i a Berlín 1903 i 1905 Fou regidor de Barcelona 1905, i diverses vegades 1910, 1911 i 1913 diputat a les corts per Barcelona i altres circumscripcions de l’Estat espanyol El 1910 s’integrà a la Unió Federal Nacionalista Republicana, però dos anys després es passà al Partit Reformista de Melquíades Álvarez El 1912 traslladà la seva residència a Madrid S'oposà a la Dictadura de Primo de Rivera i se'n va anar a Mèxic on fou professor universitari el 1927 Més tard, marxà a Cuba i residí a l’ Havana, on exposà el seu ideari…

Estudià musicologia a la Universitat de Praga, i rebé classes particulars de V Novák Posteriorment, a Viena, es perfeccionà amb JB Foerster 1911-12 Del 1915 al 1921 dirigí diverses orquestres a Hamburg, Brno, Moravská Ostrava i, finalment, a Praga, on fou segon director de l’Orquestra Filharmònica de la ciutat També dirigí el cor Hlahol, amb el qual feu algunes gires Nomenat professor de composició al Conservatori de Praga, exercí alhora com a crític musical en "Národní Osvobození" Treballà a la Ràdio Txecoslovaca 1930-45 i el 1947 emigrà als EUA, on ensenyà teoria musical al…

Realitzà estudis de violí a la seva ciutat natal i després al Conservatori de París S’inicià professionalment com a violinista en orquestres parisenques, de primer en algunes de modestes, com la del Théâtre du Gymnase, i després del 1850 ja a la de l’Òpera de París Ocupà també el lloc de violinista a l’Orquestra de Concerts Pasdeloup i a la Societat de Concerts del Conservatori Aviat mostrà el seu interès per establir noves temporades de concerts, com les Sessions Populars de Música de Cambra, creades el 1860, al llarg de les quals es presentaren obres de compositors emergents El 1872 creà un…

La situació econòmica a Letònia és particularment greu amb la crisi financera iniciada el 2008 El PIB va caure un 26% durant la crisi i l’atur va arribar fins al 22%, l’índex més alt de la Unió Europea El nivell de renda del país és el 49% del de la UE, i és el tercer país més pobre de la UE, després de Bulgària i Romania Malgrat que a mitjan 2010 els economistes van apuntar una certa revifalla, la sensació de coqapse va comportar protestes socials i una incertesa política que va tenir com a conseqüència, al febrer, una crisi de Govern i una convocatòria de noves eleccions El 2 d’octubre de…

Dirigit, successivament, per Joan Lluhí, Pere Comas i Armand Otero, i independent de qualsevol partit, comptà amb la collaboració d’importants escriptors, publicistes i polítics —J M de Sagarra, Carles Soldevila, Marcellí Domingo, J Aiguader, Serra i Moret, Àngel Pestaña, Jordi Arquer, etc — i esdevingué després òrgan d’un nou nucli polític el conegut com a grup de L’Opinió , de signe republicà, federalista i socialitzant, integrat, entre d’altres, per Lluhí, Comas, Casanelles, Antoni Xirau, J Ventalló i Xavier Regàs, que pel març del 1931 fou un dels tres grups fundadors de l’ Esquerra…

El 1913 s’establí a Buenos Aires, on s’involucrà, a partir de 1917, en la premsa catalanista de la ciutat, formant part del consell de redacció i collaborant en la revista catalana Ressorgiment En tornar, el 1920, fou dirigent nacionalista a Balaguer 1922 i difongué el seu ideari en el setmanari Flama  i altres publicacions, com La Branca  i Pla i Muntanya  1925-35, setmanari del qual fou cofundador amb Domènec Carrové Collaborà també en La Humanitat  i La Campana de Gràcia Cofundador d’Esquerra Republicana de Catalunya 1931, des del 1932 en fou membre del consell executiu El…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1926, i amb la seva muller Maria Soteras fundà un despatx d’advocats Participà, integrat en el Grup de L’Opinió , en la fundació de l’Esquerra Republicana de Catalunya, i fou elegit regidor de Barcelona 1931-33 El 1933, juntament amb l’esmentat Grup, se separà de l’ERC, i fou un dels dirigents del nou Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra , en representació del qual fou altra vegada regidor de Barcelona 1934-36 President del consell directiu de la Unió de Municipis Espanyols 1934 i membre de la junta del Collegi d’Advocats…

El 1913 s’allistà a la Legió Estrangera, experiència que reflectiria més tard a Afrikanische Spiele ‘Jocs africans’, 1936 Destacat combatent durant la Primera Guerra Mundial, relatà les seves experiències i les seves idees sobre la guerra en diverses obres, com ara In Stahlgewitter ‘En tempestes d’acer’, 1920 i Auf den Marmorklippen ‘En els espadats de marbre’ 1939, en les quals palesa una concepció aristocràtica de la vida i una inclinació pels valors militaristes El 1923 abandonà l’exèrcit per a cursar estudis de filosofia i zoologia, i posteriorment es dedicà a la literatura Integrat…