Resultats de la cerca
Es mostren 1485 resultats
Església de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva)
Art romànic
Introducció Les construccions que integren el monestir s’organitzen mitjançant la formació de terrasses a la muntanya de Verdera i per aquest motiu se situen en nivells diferents L’església, edifici cabdal dins el cenobi, es dreçaa la banda de tramuntana del conjunt arquitectònic i al replà més baix A migdia de la basílica hi ha el claustre, al voltant del qual es disposen les principals dependències del monestir la sala capitular, l’arxiu i la biblioteca, el refetor, la cuina i el dormitori Cal dir que la distribució de les edificacions entorn del claustre és l’habitual en l’arquitectura…
Principis estructurals i solucions constructives de l’arquitectura gòtica
Art gòtic
Els principis estructurals i de composició Al llarg de quatre segles, del XIII al XVI, mentre a bona part d’Europa es produeix l’inici i la florida de l’arquitectura gòtica i l’obertura al Renaixement, a la Mediterrània occidental i als pobles on s’estén la cultura catalana s’apliquen unes estructures originals que, amb materials i sistemes constructius similars, ofereixen i transmeten una novetat arquitectònica singular D’una banda, la grandiositat de les construccions, que arriben a dimensions excepcionals en alçària i en els seus suports i que assoleixen, en l’arquitectura religiosa, uns…
Santa Maria de la Quadra de Carrera o de Calbera (Beranui)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, concebuda inicialment com un edifici basilical de tres naus, que restà, però, inacabat ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria, convertida parcialment en un paller i quadra, es troba isolada enmig d’un camp, prop del camí de Calbera a Castrocit, des d’on és perfectament visible JAA Mapa 32-10 213 Situació 31TCG046959 Història Segons les referències documentals, es tractava d’una església pròpia de la parròquia de Sant Andreu de Calbera vinculada d’alguna manera als senyors de Calbera És esmentada des de l’any 979, en què el prevere Galí lliurà…
Santa Perpètua de Mogoda
Art romànic
Situació Arcuacions i lesenes que ornaven el campanar a la capçalera d’aquesta església, ara molt modificada M Masagué L’església parroquial de Santa Perpètua de Mogoda és al centre del nucli antic de la població, la qual és situada en una plana a la vora de ponent de la riera de Caldes, a 74 m d’altitud Dista 6 km de Sabadell L’església és emplaçada damunt d’un antic nucli de poblament d’època romana, i té adossades unes construccions parasitàries a la capçalera i al flanc de tramuntana que n’impedeixen la visió completa Mapa L37-15393 Situació 31TDF316987 Un cop situats a Santa Perpètua de…
Santa Maria de Vernet (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Façana de ponent d’aquesta església que depengué durant l’edat mitjana de la canònica de Santa Maria de Solsona E Pablo L’església parroquial de Santa Maria és situada al costat del castell, a la part alta del poble de Vernet Mapa 33-13328 Situació 31TCG377413 L’itinerari per arribar a Vernet és el mateix descrit en la monografia anterior JAA Història El lloc de Vernet es consigna per primera vegada l’any 1048, entre les afrontacions del castell de Malagastre, que Constança d’Urgell i el seu fill Ermengol III van vendre a Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda La parròquia de…
Sant Salvador de Prenafeta (Montblanc)
Art romànic
Situació Mur ponentí de la nau romànica, ampliada al començament del segle XIV amb un segon tram i un absis de tipologia encara romànica, tot i la seva datació tardana F Español L’església de Sant Salvador és situada als peus de la muntanya de Prenafeta, al capdamunt de la qual es bastí el castell Mapa 34-16418 Situació 31TCF523823 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent FEB Història La primera menció de l’església de Sant Salvador data de l’any 1166, quan en el testament d’Ermessèn, muller de Pere de Puigverd, s’establí que es fes donació d…
radiation hardening
Dit dels dispositius electrònics que són resistents a la radiació nuclear ionitzant, com és el cas de molts dels components electrònics que es fan servir en la construcció de satèl·lits, naus i sondes espacials, i acceleradors de partícules.
conveni d’almirallat
Història
Militar
Conveni pel qual en cas de navegació en conserva els vaixells que hi prenien part no eren protegits per la marina de guerra, i era elegit un dels capitans d’aquelles naus per al govern de l’expedició.
Amb aquesta finalitat hom atorgava un document anomenat pòlissa d’almirallat
instrument de reflexió
Transports
Denominació genèrica de tot instrument que, basant-se en les lleis de la reflexió de la llum sobre miralls plans, és emprat a bord de les naus per tal de mesurar certs angles, especialment les altures dels astres.
Els instruments de reflexió són l' octant , el sextant , el quintant , el quadrant i el cercle sencer
caravel·la
Transports
Vaixell utilitzat del s XIV al s XVII, de buc molt alt, ample i relativament curt, bé que més llarg que el de les naus
i coques
; les característiques del seu aparell li permetien de navegar contra vent.
D’origen portuguès el nom té origen probablement en la càrava , primitivament tenia dos o tres pals amb vela llatina, sense bauprès ni trinquet Al s XV els mateixos portuguesos, a conseqüència de llurs experiències al litoral africà, perfeccionaren aquest vaixell allargant-lo una mica més i hi posaren castellets a proa i a popa, mantenint encara les seves veles llatines, bé que en cas de vent de popa també se servien de treus o petites veles rodones a la darreria del s XV ja hi havia caravelles de popa plana, amb cofes i aparell rodó, a voltes només al trinquet i altres vegades també al pal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina