Resultats de la cerca
Es mostren 894 resultats
Manuel Martí i Saragossà
Història
Historiografia
Erudit.
Inicià els seus estudis de gramàtica a Castelló sota el magisteri de Miguel Falcó, admirador de Vives i de Sánchez de las Brozas L’any 1676 passà a la Universitat de València, on estudià filosofia i teologia, però no es volgué graduar Participà activament en les acadèmies literàries El Parnaso i El Alcázar El 1686 anà a Roma amb l’objectiu d’aprendre grec Amb motiu d’una inundació del Tíber, publicà Sylva de Tyberis alluvione 1688 Entrà al servei del cardenal Sáenz de Aguirre com a secretari i comensal, i fou nomenat bibliotecari 1688 Es feu famós a Roma pel seu domini del llatí i el grec, i…
, ,
L’estany de Canet
L'estany de Canet 12, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià L’estany de Canet o de Sant Nazari és situat a 10 km a l’est de Perpinyà, a la costa rossellonesa, i només queda separat de la Mediterrània per un estret cordó litoral L’estany pròpiament dit és el centre d’un complex lacunar que comprèn, a més, les maresmes del Cagarell i de l’Esparró i petits cursos d’aigua afluents la Fossella, l’Aigual de Sant Cebrià i l’Agulla de la Mar L’espai té una extensió d’unes 3000 ha, de les quals al voltant de 650 són d’aigües lliures L’estany constitueix la darrera gran…
El massís del Canigó com a exemple de la geologia herciniana
El massís del Canigó és un dels millors exemples, tant per les seves dimensions com per les condicions d’aflorament, dels massissos de gneis que d’una manera esglaonada es troben a la zona axial dels Pirineus centrals i orientals És en aquest massís on l’erosió assoleix els nivells estructuralment més profunds de tots els Pirineus Mapa geològic i secció del massís del Canigó, un dels millors exemples dels doms de gneis que es troben a la zona axial pirinenca La cartografia i la secció reflecteixen l’estructura de dom suau que dibuixen els gneis del Canigó i el seu caràcter laminar entre els…
Astronomia 2012
Astronomia
Trànsit de Venus Imatge del trànsit de Venus presa pel satèllit Hinode © JAXA / NASA El pas de Venus per davant del Sol és un dels fenòmens astronòmics més inusuals Per les característiques de les òrbites de Venus i la Terra, els trànsits de Venus es produeixen de dos en dos cada vuit anys, i el següent, al cap de més d'un segle Així, el 2004 es va produir un d'aquest trànsits i el 2012 el següent, però ara ja no se n'observaran de nou fins el 2117, i posteriorment el 2125 Per aquest motiu, el 5 de juny milers d'astrònoms afeccionats i professionals van estar pendents d'aquest fenomen Des de…
radioastronomia
Astronomia
Branca de l’astronomia que estudia les ones radioelèctriques que arriben de l’espai exterior.
La possibilitat que els cossos celestes emetessin també ones radioelèctriques, juntament amb les radiacions lluminoses, ja fou pronosticada a la fi del segle XIX, però els receptors de què hom disposava a l’època no foren capaços de captar-les El 1930 Karl G Jansky observà l’existència d’unes ones paràsites que arribaven sempre d’una mateixa direcció del firmament Jansky explicà aquest fet suposant que la font d’ones radioelèctriques era a l’espai interestellar i en donà les coordenades astronòmiques, les quals, segons hom observà més tard, pertanyen a una radiofont molt intensa que ocupa el…
mecànica de fluids
Física
Ciència que estudia l’equilibri i el moviment dels fluids i llur relació amb les forces que els produeixen o que s’hi oposen.
Aquesta denominació fou introduïda per Prandtl, el 1905, en sintetitzar i aprofundir els estudis que hom feia, separadament, en el camp de la hidrodinàmica i de l’aerodinàmica teòriques i en relacionar-los íntimament amb fets experimentals Després, fou aplicada també a l’estudi de fluids més complexos que els usuals, la qual cosa conduí a l’aplicació de diferents models matemàtics i a una anàlisi acurada de diversos fenòmens Els primers estudis teòrics eren fets sobre fluids perfectes , on no hi hagués resistència al lliscament relatiu de les capes fluides adjacents Més tard, hom hi introduí…
Sargantana pitiúsica
Morfologia També la sargantana pitiúsica Podarcis pityusensis presenta nombroses subspècies a les illes que li donen el nom, com a conseqüència de fenòmens d’insularitat A les fotografies veiem representades dues formes de color verd viu P pityusensis canaretensis a dalt i P pityusensis formenterae a baix Javier Andrada i Ricardo Gutiérrez Aquesta sargantana, l’àrea de la qual inclou, com la de la sargantana balear Podarcis lilfordi , nombroses poblacions isolades en illots, també presenta una enorme variabilitat en morfologia, coloració, disseny i folidosi, actualment prou sabuda Els…
Les febres de la virreina
Un bon dia del mes de gener del 1629 arribà a Lima l’excellentíssim senyor don Gerónimo Fernández de Cabrera y Bobadilla, comte de Chinchón, disposat a fer-se càrrec del virregnat del Perú Al cap de deu anys, tant ell com la seva muller, Francisca Henríquez de Ribera, ja funcionaven a la criolla i tenien el detall d’emmalaltir de les mateixes coses que els naturals del país És així com, l’any 1638, la virreina contragué unes febres greus que la dugueren a les portes de la mort Però un oportú i providencial funcionari de sa majestat, el corregidor de Loja, don Juan López Cañizares, es presentà…
Viatgers contra la Depressió. 1930-1938
Els “feliços anys vint” no van durar gaire El crac de la Borsa de Nova York del 1929 va posar en el primer pla de l’actualitat una realitat en la qual feia temps que es covava una perillosa caiguda dels ritmes de creixement de l’economia dels països industrialitzats, que, a la dècada del 1930, se’n diria la Gran Depressió La societat catalana, en bona part inserida en l’Europa industrialitzada i urbanitzada, en crisi i fortament connectada amb països americans, que també tenien plantejats problemes greus, va assajar diversos tipus de resposta a la crisi del 1929 Una resposta fou l’Estatut d’…
Meteosat
Meteorologia
Sistema europeu de satèl·lits meteorològics geoestacionaris.
El seu objectiu és doble d’una banda, a cobrir les necessitats específiques de la comunitat meteorològica europea i, de l’altra, contribuir en dos programes instituïts per l’Organització Meteorològica Mundial OMM, el programa permanent de vigilància mundial del temps WWW i el d’investigació atmosfèrica global GARP juntament amb dos satèllits dels EUA, un de l’URSS i un del Japó, en una xarxa de cinc satèllits geoestacionaris Els resultats del Meteosat se centren en l’anàlisi dels núvols, la termometria, la higrometria, la radiometria, l’anemometria i altres mesuraments El sistema Meteosat és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina