Resultats de la cerca
Es mostren 1582 resultats
Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Vista de conjunt de l’església des del costat sud-est, després d’haver estat restaurada J Todó-TAVISA L’església de Santa Bàrbara de Pruneres o Santa Bàrbara de Prunera es troba al poble homònim, actualment deshabitat, damunt la serra de Santa Bàrbara, la qual tanca la vall d’Oix pel costat sud-est, al cantó de migjorn del terme, i que domina, pel costat dret, les rieres de Llierca i d’Oix, al sector de la seva confluència Mapa 257M781 Situació 31TDG637807 El lloc on fou edificada l’ermita és, certament, privilegiat Per anar-hi, cal agafar la carretera que va de Castellfollit de la…
Castelló d’en Bas (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de la fortificació J Bolòs Les restes dels murs del castell de Castelló són situades a l’extrem d’un contrafort de la muntanya dels Llancers, damunt la cinglera de Joanetes, des d’on s’albira tota la plana d’en Bas, situada uns 400 m més avall Mapa 294M781 Situació 31TDG531615 Per a pujar-hi cal agafar, als afores d’Hostalets d’en Bas, anant cap a migjorn, una pista, no gaire bona, que s’enfila fins a la Coromina Un cop al petit altiplà de Falgars, abans d’arribar a l’església de Sant Pere, cal agafar un camí que va seguint l’espadat i que, després de travessar,…
Bibliografia sobre l’escultura contemporània
Bibliografia general, segles XIX i XX Alcolea Gil, S «La Renaixença i els seus reflexos en l’art català», a La Renaixença , Barcelona, 1986 Alcolea Gil, S Alcolea Blanch, S Escultura Catalana del segle XIX Del Neoclassicisme al Realisme catàleg d’exposició, Barcelona, 1989 Alcoy, R El cementiri de Lloret de Mar Indagacions sobre un conjunt modernista , Lloret de Mar, 1990 Alfonso, L «El Arte en Barcelona La escultura», a La Ilustración española y americana , suplement al núm XLVII, Madrid, 22-XII-1886, pàg379 suplement al núm VI, Madrid, 11-1887, pàg118-119 Altés i Aguiló, F X L’Església…
província de Girona
Província
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya, la capital de la qual és Girona.
És dividida en sis partits judicials i 235 municipis 1981 La prefectura del 1809 i el corregiment del 1810 serviren de base a les divisions posteriors la divisió departamental del 1812 que incloïa Osona i no comprenia cap sector de la Cerdanya i la del 1821 que incloïa Tordera, però excloïa la totalitat de les Guilleries i de la Cerdanya i la part del Ripollès a ponent del Ter i del Freser, aprovada per les corts el 1822, amb algunes modificacions exclusió de la resta del Ripollès, excepte la vall de Camprodon, però que no arribà a entrar en vigor per la reacció absolutista del 1823 La …
parc urbà
Un aspecte del parc urbà Torras Villà de Granollers amb el monument a la sardana aixecat el 1976
© Fototeca.cat
Urbanisme
Parc dins o molt prop d’un nucli urbà que acompleix la funció d’airejar-lo i de procurar recreació als seus habitants.
Entre els parcs urbans més notables dels Països Catalans sobresurt la Devesa de Girona, que té els seus orígens al segle XVIII També del segle XVIII és el Laberint d’Horta, a Barcelona, que ajunta la fórmula del parc amb la del jardí Al recinte de l’enderrocada Ciutadella de Barcelona, hi fou bastit des del 1872 el parc de la Ciutadella Altres parcs barcelonins són el del Turó, el parc Güell, d’Antoni Gaudí, el de Montjuïc, el del Puget, el del Guinardó, el de la Guineueta, el de Cervantes, el de l’Escorxador, el de l’Espanya Industrial, el de la Creueta del Coll, el del Castell de l’Oreneta…
cavallets

Cavallets de Barcelona exposats
© MPG
Folklore
Figura d’entremès, dita també cavalls cotoners o cavalls cotonins o cavallins.
És formada per un grup d’homes o minyons que van dins una carcassa de cartó en forma de cavall, sense potes, amb un faldellí a manera de gualdrapa i un forat a l’esquena per on la sostenen, de manera que simulen ésser cavalcadors executen diferents danses i moviments coordinats tot assenyalant sovint el ritme amb cascavells, fuets i acompanyats per flabiols i tamborins A l’origen sembla que formaven part d’un entremès de lluita de cavallers cristians contra moros o turcs, i en aquest aspecte combatiu són conservats encara a la Patum de Berga i a la Mata-degolla de Sant Feliu de Pallerols han…
rajoler | rajolera
Història
Oficis manuals
Menestral que fa rajoles o en ven.
Des dels segles XIII-XIV els rajolers integraven gremis conjunts amb els gerrers i els ollers Així succeïa a Barcelona amb la confraria de Sant Hipòlit, la qual rebé importants ordinacions durant el segle XIV i fins el 1402 i el segle XVII La fabricació de teules i rajoles fou reglamentada per la ciutat de Barcelona els anys 1645 i 1706 El 1802 s’organitzà un nou gremi de fabricants de rajoles i teules, que conservava la seva vitalitat en produir-se la dissolució dels gremis 1834-36 A Mallorca, el gremi de gerrers, ollers i teulers es remunta al segle XVI la seva advocació era la Santíssima…
Antoni Medina García

Antoni Medina García
FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS
Escacs
Jugador, entrenador i àrbitre d’escacs.
Fou jugador del Club d’Escacs Barcelona, el Club d’Escacs Ruy López-Paluzie, el Club d’Escacs Olot i el Club d’Escacs Vulcà fusionat amb el CE Barcelona el 1999 Durant molts anys fou el millor jugador espanyol juntament amb Arturo Pomar Es proclamà campió d’Espanya en set ocasions 1944, 1945, 1947, 1949, 1952, 1963, 1964 i tres vegades de Catalunya 1947, 1949, 1950 El 1950 assolí la categoria de Mestre Internacional Visqué a Veneçuela 1953-62 i guanyà tres vegades el títol de campió del país sud-americà 1955, 1956, 1958 També guanyà el Torneig Zonal Centreamericà 1955, participà…
Miquel Soler Sarasols
Futbol
Futbolista conegut com Nano Soler.
Inicià la seva trajectòria d’extrem, però evolucionà després a migcampista i finalment a defensa lateral esquerre Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol procedent de la Unió Esportiva Olot, on s’havia format Debutà a primera al setembre del 1983 i, tot alternant alguns partits amb la filial, l’Hospitalet, ben aviat fou titular en el primer equip Després de cinc temporades 1983-88, fou traspassat al Futbol Club Barcelona, on jugà tres temporades 1988-91 En la temporada 1991-92 passà a l’Atlético de Madrid i en la següent retornà al Barcelona 1992-93 Després jugà al Sevilla 1993-95…
vall d’Hostoles

Aspecte de la vall d'Hostoles
© Fototeca.cat
Vall tectònica de la Serralada Transversal Catalana, solcada pel riu Brugent, fins a l’aiguabarreig amb el Ter.
Orientada de NW a SE, enllaça al NW per un llindar, divisòria amb la conca del Fluvià, amb la plana d'en Bas, part de la fossa tectònica d'Olot La tanquen la plataforma estructural del Cabrerès W, el massís hercinià de les Guilleries, on comença la serralada Prelitoral SW, i el horst de la baixa Garrotxa serres del Corb, de Finestres i de Rocacorba E La vall és formada per materials eocènics fortament plegats que empasten una gran falla de direcció armoricana NW-SE, però d'edat alpina, que enfonsà el horst de la baixa Garrotxa Això originà una activitat volcànica que aplanà la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina